Municipis

Begues, al Baix Llobregat, aplega 198 cavitats: 179 avencs i 19 coves, amb 6980 m de recorregut total i 172 m de fondària màxima. L'Avenc de la Ferla és el més llarg i profund.

Sitges, al Garraf, aplega 140 cavitats: 103 avencs i 37 coves, amb 5.175 m de recorregut total i 193 m de fondària màxima. Hi destaquen la Falconera, el Forat de la Ruda i l'Avenc Leia.

Vallirana, al Baix Llobregat, aplega 125 cavitats: 97 avencs i 28 coves, amb 4.088 metres de recorregut total i 184 metres de fondària màxima. L'Avenc dels Esquirols és el més llarg i el més fondo.

Mura, municipi del Bages, aplega 117 cavitats: 76 coves i 41 avencs, amb 3418 m de recorregut total i 123 m de fondària màxima. Destaquen la Cova-avenc del Picarol, l'Avenc de l'Espluga i l'Avenc del Llest a la Serra de l'Obac.

Matadepera, al Vallès Occidental, aplega 89 cavitats: 30 avencs i 59 coves, amb 4052 m de recorregut total i 126 m de fondària màxima. Destaquen la Cova del Manel, l'Avenc de les Rovires i les Coves de les ànimes a Sant Llorenç del Munt.

Mont-ral, municipi de l'Alt Camp, aplega 82 cavitats: 51 avencs i 31 coves, amb 4685 m de recorregut total i 79 m de fondària màxima. Les Coves del Masiet, amb 521 m, són el sistema més llarg.

La Granadella, a les Garrigues, aplega 66 coves, totes desenvolupades en conglomerats, amb un recorregut total de 588 metres i una fondària màxima de 6 metres. La Cova Foradada és la més llarga, amb 41 metres.

Odèn, al Solsonès, aplega 65 cavitats: 19 avencs i 46 coves, amb 1.838 m de recorregut total i 202 m de fondària màxima. L'Avenc Montserrat Ubach és el més llarg (402 m) i el més profund (202 m).

Municipi del Baix Empordà amb 60 cavitats: 32 coves i 28 avencs, 3130 m de recorregut topografiat i 70 m de fondària màxima. Inclou el Sistema Coves de les Vetes - Frare i el Pou d'en Narcís.

Municipi de l'Alt Àneu, al Pallars Sobirà, amb 58 cavitats registrades: 42 avencs i 16 coves. El desenvolupament total és de 5229 m i la fondària màxima de 320 m. Destaca l'Avenc Gran d'Aulà, amb 1530 m de recorregut.

Collbató, al Baix Llobregat, aplega 58 cavitats: 38 coves i 20 avencs, amb 2467 m de recorregut total i 148 m de fondària màxima. Destaca les Coves del Salnitre i el Pou de Costa Dreta, en conglomerats montserratins.

Camarasa, a la Noguera, aplega 55 cavitats: 18 avencs i 37 coves, amb 4.796 m de recorregut total i 103 m de fondària màxima. Destaca el Forat de l'Or, de 2.213 m.

Gisclareny, al Berguedà, aplega 49 cavitats: 18 avencs i 31 coves, amb 1255 metres de recorregut total i 188 metres de fondària màxima. Destaca l'Antic Bullidor, de 398 metres de recorregut i 188 metres de fondària.

Albanyà, a l'Alt Empordà, té 46 cavitats: 21 coves i 25 avencs, amb 1356 metres de recorregut total i 55 metres de fondària màxima. El Forat del Ginebret és la cavitat més llarga i profunda.

Municipi del Pallars Jussà amb 46 cavitats catalogades: 24 avencs i 22 coves, 5538 m de recorregut total i 166 m de fondària màxima. Inclou la Grallera Gran del Corralot i el Graller del Boixeguer, al Montsec d'Ares.

Tremp, al Pallars Jussà, aplega 46 cavitats catalogades: 36 coves i 10 avencs, amb un recorregut total de 5271 metres i un desnivell màxim de 116 metres. La geologia inclou conglomerats i calcàries, i les cavitats més destacades es troben a la Serra de Lleràs.

Margalef, al Priorat, aplega 45 cavitats: 22 avencs i 23 coves, amb 2810 metres de recorregut total i 85 metres de fondària màxima. Destaca la Cova de la Taverna, de 472 metres, i l'Avenc del Púdol, de 85 metres de fondària.

La Morera de Montsant, al Priorat, aplega 45 cavitats: 24 avencs i 21 coves, amb 4250 m de recorregut total i 70 m de fondària màxima. Destaca l'Avenc de l'Aisling, de 871 m, i la Cova de les Campanes, de 800 m i 70 m de fondària.

Roquetes, al Baix Ebre, aplega 45 cavitats: 23 avencs i 22 coves, amb 4373 m de recorregut total i 283 m de fondària màxima. Destaquen l'Avenc Cp.6, de 283 m, i l'Avenc Cp.1, de 195 m de desnivell.

Municipi de Vielha e Mijaran, a la Val d'Aran: 44 cavitats registrades, 6 coves i 38 avencs, amb un recorregut total de 7166 m i una fondària màxima de 571 m.

Alfara de Carles (Baix Ebre) té 43 cavitats catalogades: 14 avencs i 29 coves, amb 4704 m de recorregut total i 97 m de fondària màxima. Destaca el Forat de Riu Algars, de 2000 m.

Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, té 43 cavitats: 34 avencs i 9 coves. La xarxa suma 1134 m i assoleix 80 m de fondària. L'Avenc de la Carbonera, descobert el 1966, és el més llarg (170 m) i el més profund (80 m).

El municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà) aplega 43 cavitats: 32 coves i 11 avencs, amb 17.155 metres de recorregut total i 328 metres de fondària màxima. La Cova Cuberes, a Serradell, és la cova més llarga de Catalunya.

Les Valls d'Aguilar, a l'Alt Urgell, aplega 43 cavitats: 33 coves i 10 avencs, amb 1152 m de recorregut total i 36 m de fondària màxima. Predominen les calcàries (41) sobre els guixos (2).

El municipi d'Àger, a la Noguera, compta amb 42 cavitats catalogades: 20 avencs i 22 coves, amb un recorregut total de 1888 metres i un desnivell màxim de 76 metres.

Camprodon, al Ripollès, aplega 42 cavitats: 24 avencs i 18 coves, amb 878 m de recorregut total i 54 m de fondària màxima. La Tomba del Sitjar és la més fonda; el Forat dels Sunyers, la més llarga. Predominen les calcàries.

Coll de Nargó, a l'Alt Urgell, aplega 42 cavitats: 17 avencs i 25 coves, amb 3127 m de recorregut total i 80 m de fondària màxima. La Font Bordonera és la més llarga (955 m) i la més profunda (-80 m).

Tortosa, al Baix Ebre, aplega 42 cavitats: 33 avencs i 9 coves, amb 4.799 metres de recorregut total i 167 metres de fondària màxima. Destaquen l'Avenc dels Mamelons i l'Avenc de la Crisi, amb la vertical més gran de Catalunya.

El municipi de Baix Pallars, al Pallars Sobirà, aplega 41 cavitats: 25 avencs i 16 coves, amb un recorregut total de 2242 metres i una fondària màxima de 68 metres.

Esparreguera (Baix Llobregat) té 41 cavitats: 19 avencs i 22 coves, amb 881 m de recorregut total i 20 m de fondària màxima. La Cova del Petrecó, de 130 m, és la més llarga.

Bellver de Cerdanya, a la Cerdanya, aplega 38 cavitats: 30 coves i 8 avencs, amb un recorregut total de 4937 m i una fondària màxima de 206 m. La Cova de la Fou de Bor, de 4246 m, és la cavitat més llarga i profunda del municipi.

El Bruc, a la comarca de l'Anoia, aplega 38 cavitats: 6 avencs i 32 coves, amb un recorregut total de 1208 m i una fondària màxima de 125 m. El relleu de Montserrat hi és present amb el Pouetons de les Agulles, el Pou de la Portella, el Pou de l'Enclusa i l'Avenc Carrilet 2002.

Municipi de Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, amb 38 cavitats catalogades: 15 avencs i 23 coves. El recorregut total suma 1905 m i la fondària màxima és de 65 m. La Cova del Conill, amb 260 m, és la més llarga.

Montagut i Oix, a la Garrotxa, aplega 38 cavitats: 35 coves i 3 avencs, amb 1427 m de recorregut total i 39 m de fondària màxima. Les calcàries (33) i els gresos (5) configuren un conjunt explorat des dels anys 1940.

Cervelló és un municipi del Baix Llobregat amb 37 cavitats registrades: 20 avencs i 17 coves. El conjunt suma 1182 metres de recorregut i assoleix 56 metres de fondària màxima.

Tivissa, a la Ribera d'Ebre, aplega 36 cavitats: 17 avencs i 19 coves, amb 1138 m de recorregut total i 74 m de fondària màxima. Hi destaquen la Cova del Janet, l'Esquerda Estreta de Mont-redon i la Cova Llúdriga.

Tavertet (Osona) aplega 35 cavitats: 34 coves i 1 avenc, amb 6528 m de recorregut total i 215 m de fondària màxima. La Cova del Serrat del Vent, de 4273 m, és la més llarga i profunda.

El municipi de Montblanc, a la Conca de Barberà, aplega 33 cavitats entre avencs i coves, amb un recorregut total de 2.640 m i una fondària màxima de 76 m.

Olivella (Garraf) aplega 33 cavitats: 16 avencs i 17 coves, amb 518 m de recorregut total i 27 m de fondària màxima. Totes són en calcàries. Destaca l'Avenc de Can Ramonet, de 27 m de fondària.

Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental, aplega 32 cavitats: 10 avencs i 22 coves, amb 1653 m de recorregut total i 65 m de fondària màxima. Destaca la Cova Simanya, de 372 m, tancada des del 2021.

Tossa de Mar (la Selva) aplega 32 coves, totes en granit, amb 1064 m de recorregut total i 9 m de fondària màxima. La Cova Des Bergantí, de 224 m, és la més llarga.

La Febró, al Baix Camp, reuneix 31 cavitats entre avencs i coves, amb 5279 m de recorregut total i 73 m de fondària màxima. Destaquen els Avencs I Coves de la Febró i els Avencots dels Motllats de la Pona.

Navès, al Solsonès, aplega 31 cavitats: 9 avencs i 22 coves, amb 1.484 m de recorregut total i 115 m de fondària màxima. Destaca la Bòfia de Sant Jaume, de 479 m, i l'Avenc Nº1 del Capolatell, de 115 m de fondària.

Queralbs, al Ripollès, aplega 31 cavitats: 24 coves i 7 avencs, amb 2583 m de recorregut total i 67 m de fondària màxima. Destaquen la Cova de les Encantades i el Sistema dels Forats Nº3 I Nº4 de l'Embut.

El municipi de Tarragona, al Tarragonès, aplega 31 cavitats: 29 coves i 2 avencs, amb un recorregut total de 3122 m i una fondària màxima de 58 m. Predominen les calcàries, amb dolomies i argiles.

Municipi de Vilanova de Meià, a la Noguera: 31 cavitats catalogades, 18 coves i 13 avencs, amb 1290 m de recorregut total i 107 m de fondària màxima.

Guixers, al Solsonès, aplega 30 cavitats: 24 coves i 6 avencs, amb 631 m de recorregut total i 33 m de fondària màxima. Predominen els conglomerats (23), seguits de calcàries (5) i travertins (2).

El Montmell (Baix Penedès) aplega 30 cavitats: 11 avencs i 19 coves, amb 697 m de recorregut total i 38 m de fondària màxima. L'Avenc dels Pinyerets és la cavitat més llarga i profunda.

Santa Maria de Besora, a Osona, aplega 30 cavitats: 16 avencs i 14 coves, amb 989 m de recorregut total i 52 m de fondària màxima. El Bufador Nº8 de Beví és la cavitat més llarga, amb 400 m.

Capafonts, al Baix Camp, aplega 29 cavitats: 8 avencs i 21 coves, amb 1195 m de recorregut total i 34 m de fondària màxima. Destaca l'Avenc de la Llúdriga, explorat el 1968.

Olesa de Bonesvalls, a l'Alt Penedès, aplega 29 cavitats: 27 avencs i 2 coves, amb 3320 m de recorregut total i 291 m de fondària màxima. L'avenc de l'Esquerrà, al massís de Garraf, és la cavitat més important i complexa.

Pratdip, municipi del Baix Camp, compta amb 29 cavitats: 13 avencs i 16 coves. La xarxa subterrània suma 1177 m de recorregut i assoleix 87 m de fondària màxima. Predominen les calcàries (25) i les dolomies (4).

El municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant reuneix 28 cavitats: 13 avencs i 15 coves, amb un recorregut total de 935 m i una fondària màxima de 109 m. L'Avenc de Vandellòs és el més llarg, amb 225 m.

Mediona (Alt Penedès) aplega 27 cavitats: 18 coves i 9 avencs, amb 1015 metres de recorregut topografiat i 23 metres de fondària màxima. Les cavitats es desenvolupen en calcàries. Les més destacades són les Coves de Santa Anna, la Cova del Bolet i l'Avenc Nº1 de Can Verdeguer.

Ulldecona (el Montsià) aplega 27 cavitats: 18 coves i 9 avencs, amb un recorregut total de 761 m i una fondària màxima de 58 m. Destaca l'Avenc de l'Arion, de 58 m de fondària, i l'Avenc de les Canals.

Municipi de la Noguera amb 26 cavitats: 18 coves i 8 avencs, 1921 m de recorregut total i 161 m de fondària màxima. Destaca el Forat del Balconet, de 161 m de fondària.

Alcanar, al Montsià, aplega 25 coves, totes en calcàries, amb 246 m de recorregut total i 7 m de fondària màxima. La Cova Bonica és la més llarga (61 m) i la més profunda (7 m).

Lladurs, al Solsonès, aplega 25 cavitats: 23 coves i 2 avencs, amb 265 metres de recorregut total i 9 metres de fondària màxima, en conglomerats.

El Perelló (Baix Ebre) aplega 25 cavitats: 17 avencs i 8 coves, amb 1099 m de recorregut total i 83 m de fondària màxima. Totes són en calcàries. Destaca la Cova de la Rabosa, de 265 m.

Ulldemolins, al Priorat, aplega 25 cavitats: 15 avencs i 10 coves, amb 1360 m de recorregut total i 56 m de fondària màxima. L'Avenc del Vent, de 417 m, és el més llarg.

Castellar del Riu, al Berguedà, aplega 23 cavitats: 18 avencs i 5 coves, amb 1250 m de recorregut total i 110 m de fondària màxima. Predominen els conglomerats (19) sobre les calcàries (4).

Susqueda (la Selva) aplega 23 cavitats: 8 coves i 15 avencs, amb 995 m de recorregut total i 26 m de fondària màxima. Destaquen la Cova del Goleró, de 330 m, i el Forat del Far, de 26 m de fondària.

Urús, a la Cerdanya, té 23 cavitats catalogades: 5 avencs i 18 coves, amb un desenvolupament total de 325 m i una fondària màxima de 19 m. Totes són de litologia calcària.

Abella de la Conca (Pallars Jussà) aplega 22 cavitats: 12 avencs i 10 coves, amb 1170 m de recorregut total i 83 m de fondària màxima. Destaquen el Sistema A-4/a-6, el Forat dels Coms, les Escletxes i el Forat dels Lladres.

Bagà, al Berguedà, té 22 cavitats inventariades: 13 avencs i 9 coves, amb 592 m de recorregut total i 26 m de fondària màxima. Destaca l'Avenc de Coll de Pal, de 88 m de recorregut i 26 m de desnivell.

Municipi de l'Alt Urgell amb 22 cavitats: 8 avencs i 14 coves, 582 m de recorregut total i 81 m de fondària màxima. Destaca la Grallera Gran del Boixeder, de 100 m.

Palafrugell, al Baix Empordà, aplega 22 coves, totes catalogades com a Cova, amb un recorregut total de 682 m i una fondària màxima de 27 m.

Torrelles de Foix, a l'Alt Penedès, aplega 22 cavitats: 18 coves i 4 avencs, amb un recorregut total de 483 m i un desnivell màxim de 30 m.

Albinyana (Baix Penedès) té 21 cavitats: 16 avencs i 5 coves, amb 1674 m de recorregut total i 70 m de fondària màxima. Destaquen la Cova d'Artús-forat del Vent (564 m) i la Cova de Vallmajor (395 m).

La Llacuna, a l'Anoia, aplega 21 cavitats: 5 avencs i 16 coves, amb 991 m de recorregut total i 47 m de fondària màxima. Destaca la Cova de les Rondes, de 552 m.

Naut Aran, a la Val d'Aran, compta amb 21 cavitats catalogades: 8 coves i 13 avencs. La més fonda és la Cigalèra Deth Bacivèr, de 163 m, i la més llarga, l'Horat Deth Bo, de 250 m. Predominen les calcàries.

Sales de Llierca, a la Garrotxa, té 21 cavitats catalogades: 5 avencs i 16 coves, amb un recorregut total de 2097 metres i una fondària màxima de 30 metres. El Sistema de les Bores del Borró, de 1315 metres, és la cavitat més llarga i profunda.

Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, aplega 21 coves, totes en granit, amb un recorregut total de 437 m i una fondària màxima de 13 m.

Vilaverd, a la Conca de Barberà, reuneix 21 cavitats: 10 avencs i 11 coves, amb 1146 m de recorregut total i 63 m de fondària màxima. Destaca la Cova Cartanyà, de 212 m, i l'Avenc del Funiol, de 63 m de desnivell.

Begur, al Baix Empordà, aplega 20 cavitats: 4 avencs i 16 coves, amb 1054 m de recorregut total i 48 m de fondària màxima. Destaca el Rec Ses Gralles, de 446 m i 48 m de fondària.

Castellet i la Gornal, municipi de l'Alt Penedès, aplega 20 cavitats: 17 coves i 3 avencs, amb un recorregut total de 258 m i una profunditat màxima de 14 m. La Cova de l'Or és la més llarga i profunda.

Gavà, al Baix Llobregat, aplega 19 cavitats: 15 avencs i 4 coves, amb 1259 m de recorregut total i 132 m de fondària màxima. Destaca l'Avenc de la Sivinota, de 132 m de fondària, i l'Avenc dels Guerrillers-guerrilla, de 635 m de recorregut.

El municipi de Lluçà, al Lluçanès, aplega 19 cavitats, totes coves, amb un recorregut total de 215 m i una profunditat màxima de 6 m. La Tronassa de la Tor és la més llarga, amb 50 m.

Pontons (Alt Penedès) reuneix 19 cavitats: 5 avencs i 14 coves, amb 571 m de recorregut topografiat total i 16 m de fondària màxima. Totes són en calcàries. Destaca Esquerdes de les Roques Grans, de 241 m.

Municipi del Gironès amb 19 cavitats: 14 avencs i 5 coves, 1593 m de recorregut total i 70 m de fondària màxima. Inclou Bora Tuna, Cova de Rocafesa i els avencs del Pas dels Llops.

Moià, al Moianès, aplega 18 cavitats: 17 coves i 1 avenc, amb 1475 metres de recorregut total i 18 metres de fondària màxima. La Cova del Toll, de 1148 metres, n'és la més llarga i fonda.

Pallejà, al Baix Llobregat, aplega 18 cavitats: 9 avencs i 9 coves, amb 434 metres de recorregut total i 24 metres de fondària màxima. Predominen les calcàries (15) i els travertins (3).

Subirats, a l'Alt Penedès, aplega 18 cavitats: 12 avencs i 6 coves, amb un recorregut total de 381 metres i una fondària màxima de 31 metres. La Cova Miserachs, de 60 metres, i l'Avenc d'Esteles, de 31 metres de fondària, en són les més destacades.

Cabó, a l'Alt Urgell, té 17 cavitats: 12 avencs i 5 coves, amb 475 m de recorregut total i 53 m de fondària màxima. La Bòfia del Tossal del Morro és la més fonda i la més llarga.

Marganell, al Bages, aplega 17 cavitats: 13 coves i 4 avencs, amb 348 m de recorregut total i 25 m de fondària màxima. Predominen els conglomerats (16) sobre els gresos (1).

Saldes, al Berguedà, aplega 17 cavitats: 6 coves i 11 avencs, amb 2195 m de recorregut total i 166 m de fondària màxima. Destaca la Grallera del Carabasser, de 166 m de fondària, i Esquerdes de Palomera, de 500 m.

Municipi de Fígols i Alinyà, a l'Alt Urgell, amb 16 cavitats: 9 avencs i 7 coves. El recorregut total és de 685 metres i la fondària màxima de 32 metres.

Gavet de la Conca, al Pallars Jussà, aplega 16 cavitats: 9 avencs i 7 coves, amb 612 m de recorregut total i 40 m de fondària màxima. Hi destaquen el Forat dels Diners i les Escletxes d'en Coma-minguera.

El municipi de Les Llosses, al Ripollès, aplega 16 cavitats: 12 coves i 4 avencs, amb 949 m de recorregut total i 63 m de fondària màxima. Destaca l'Escletxa Gran de Corrubí, de 445 m.

La Palma de Cervelló, al Baix Llobregat, aplega 16 cavitats: 8 avencs i 8 coves, amb un recorregut total de 496 metres i una fondària màxima de 32 metres. L'Avenc Nº1 de l'Esquerda és el més llarg (90 m) i el més profund (32 m).

Cabacés, al Priorat, aplega 15 cavitats: 13 coves i 2 avencs, amb 310 m de recorregut total i 31 m de fondària màxima. Predominen els conglomerats (13) sobre les calcàries (2).

El municipi de Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, compta amb 15 cavitats: 7 coves i 8 avencs, amb un recorregut total de 327 metres i 40 metres de fondària màxima.

Vacarisses, al Vallès Occidental, aplega 15 cavitats: 8 avencs i 7 coves, amb 367 m de recorregut total i 36 m de fondària màxima. Destaquen l'Avenc de la Canal de Mura i la Saiola, a la Serra de l'Obac.

Benifallet (Baix Ebre) té 14 cavitats catalogades: 5 avencs i 9 coves, amb 1604 m de recorregut total i 23 m de fondària màxima. Destaquen la Cova Marigot (546 m) i la Cova Meravelles (510 m).

Cabrera d'Anoia, a la comarca de l'Anoia, aplega 14 cavitats: 9 avencs i 5 coves, amb un recorregut total de 928 metres i una profunditat màxima de 24 metres. Les Coves del Mamut, de 537 metres, són la cavitat més llarga i profunda.

Castellar de n'Hug, al Berguedà, aplega 14 cavitats: 10 coves i 4 avencs, amb 910 m de recorregut total i 25 m de fondària màxima. La Surgència de Rus, de 555 m, és la més llarga i profunda.

Guardiola de Berguedà aplega 14 cavitats: 4 avencs i 10 coves, amb 366 metres de recorregut total i 27 metres de fondària màxima. Destaca el Forat dels Eugassers, de 60 metres.

Rellinars, al Vallès Occidental, aplega 14 cavitats: 7 avencs i 7 coves, amb 330 m de recorregut total i 21 m de fondària màxima. Predominen els conglomerats (12), amb 1 travertí i 1 gres.

La Sénia (Montsià) aplega 14 cavitats: 5 avencs i 9 coves, amb 1289 m de recorregut total i 99 m de fondària màxima. Destaquen la Cova Trobada, l'Entronador i la Cova Uf-2.

Municipi de l'Arbolí, al Baix Camp, amb 13 cavitats inventariades: 10 coves i 3 avencs. El conjunt suma 992 m de recorregut i 28 m de fondària màxima. Les Coves del Rufino són la cavitat més llarga, amb 430 m.

Cornudella de Montsant (Priorat) aplega 13 cavitats: 4 avencs i 9 coves, amb 424 m de recorregut total i 52 m de fondària màxima. La Cova del Cingle del Bodro és la més llarga, amb 92 m.

Isòvol, a la Cerdanya, compta amb 13 coves, totes en calcàries, que sumen 555 m de recorregut i assoleixen 13 m de fondària màxima. Destaca la Cova Gran d'Olopte, de 232 m.

Prat de Comte, municipi de la Terra Alta, aplega 13 cavitats: 6 avencs i 7 coves, amb un recorregut total de 400 m i una fondària màxima de 41 m. L'Avenc dels Ermets de Passamonte és la cavitat més llarga i profunda.

El municipi de Sant Carles de la Ràpita, al Montsià, compta amb 13 cavitats catalogades: 11 coves i 2 avencs, amb un recorregut total de 342 m i una fondària màxima de 32 m.

Sant Pere de Ribes (Garraf) aplega 13 cavitats: 4 avencs i 9 coves, amb 307 m de recorregut total i 15 m de fondària màxima. Predominen les calcàries (12) sobre les dolomies (1).

La Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell, té 13 cavitats: 10 avencs i 3 coves, amb 1187 m de recorregut total i 137 m de fondària màxima. Destaca la Font d'Andana, de 679 m.

Alòs de Balaguer, a la Noguera, té 12 cavitats: 7 avencs i 5 coves, amb 564 m de recorregut total i 66 m de fondària màxima. Destaca el Baborell de la Dona Morta, de 155 m i 66 m de fondària.

Arnes, a la Terra Alta, aplega 12 cavitats: 7 avencs i 5 coves, amb un desenvolupament total de 601 m i una fondària màxima de 52 m. L'Avenc Pimpoll és la cavitat més llarga i profunda del municipi.

A Artesa de Segre (Noguera) hi ha 12 cavitats registrades: 6 avencs i 6 coves, amb un recorregut total de 407 metres i una fondària màxima de 37 metres. L'Avenc del Fusell és la cavitat més llarga (111 m) i la més fonda (37 m).

Castellcir, al Moianès, aplega 12 cavitats: 10 coves i 2 avencs, amb un recorregut total de 157 m i una fondària màxima de 21 m. L'Avenc de Castellcir és el més llarg (36 m) i el més profund (21 m).

L'Escala, a l'Alt Empordà, té 12 cavitats registrades: 11 coves i 1 avenc, amb un recorregut total de 473 metres i una fondària màxima de 12 metres. La Cova de la Xinxa, amb 105 metres, és la més llarga.

Font-rubí (Alt Penedès) aplega 12 coves, totes en calcàries, amb un recorregut total de 128 metres i una fondària màxima de 5 metres. La Cova de l'Omella, de 21 metres, és la més llarga i la més profunda.

Gallifa, al Vallès Occidental, aplega 12 coves amb un recorregut total de 299 m i un desnivell màxim de 6 m. La Cova de l'Endal, de 80 m, és la més llarga. Predominen els conglomerats (10) sobre els gresos (2).

Municipi del Pallars Jussà amb 12 cavitats registrades: 9 coves i 3 avencs, 250 metres de recorregut total i 26 metres de fondària màxima.

Monistrol de Montserrat, al Bages, aplega 12 cavitats: 9 coves i 3 avencs, amb 328 m de recorregut total i 36 m de fondària màxima. Predominen els conglomerats (11) sobre els gresos (1).

Palamós, al Baix Empordà, aplega 12 coves catalogades com a Cova, amb un recorregut total de 186 m i una profunditat màxima de 0 m, sobre granits.

La Riba, a l'Alt Camp, a les Muntanyes de Prades, té 12 cavitats: 10 avencs i 2 coves, amb un recorregut total de 763 m i una fondària màxima de 56 m. Destaca l'Avenc del Puig de Marc, de 310 m.

El municipi de Gósol, al Berguedà, compta amb 11 cavitats: 6 avencs i 5 coves, amb un recorregut total de 263 m i una fondària màxima de 26 m. Destaca el Forat de les Gralles, de 26 m de fondària, i el Graller de Set Fonts, de 65 m de recorregut.

La Nou de Berguedà, al Berguedà, té 11 cavitats catalogades: 8 coves i 3 avencs, amb un recorregut total de 287 m i una fondària màxima de 26 m. La litologia dominant són les calcàries (10), amb 1 conglomerat.

Os de Balaguer, a la Noguera, aplega 11 cavitats: 8 coves i 3 avencs, amb 1.931 metres de recorregut total i 78 metres de fondària màxima. Destaca la Cova Negra de Tragó, de 1.032 metres.

Pradell de la Teixeta, al Priorat, té 11 cavitats: 4 avencs i 7 coves, amb 404 metres de recorregut total i 31 metres de fondària màxima. L'Avenc del Rabassó és la cavitat més llarga i profunda.

Querol (Alt Camp) aplega 11 cavitats, totes en calcàries: 5 avencs i 6 coves. El recorregut total és de 379 m i la fondària màxima de 31 m. Destaca l'Avenc de les Quatre Boques, de 80 m.

Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa, té 11 cavitats: 4 avencs i 7 coves, amb un recorregut total de 557 m i una fondària màxima de 31 m. L'Avenc de Can Roca Roja Nº2 és el més llarg (149 m) i el més profund (31 m).

Sant Quirze Safaja (Moianès) aplega 11 coves, amb 325 m de recorregut total i 13 m de fondària màxima. Destaquen el Cau de la Guilla, de 182 m, i la Balma de Roca Gironella, de 158 m.

Sentmenat, al Vallès Occidental, aplega 11 cavitats: 4 avencs i 7 coves, amb 158 m de recorregut total i 19 m de fondària màxima. L'Avenc de Can Castellet de Dalt és la cavitat més llarga i profunda.

Terrassa, al Vallès Occidental, aplega 11 cavitats: 9 avencs i 2 coves, amb un recorregut total de 365 m i una fondària màxima de 84 m. L'Avenc de Castellsapera és el més llarg (128 m) i el més profund (84 m).

Tivenys, al Baix Ebre, aplega 11 cavitats: 8 avencs i 3 coves, amb un desenvolupament total de 1.772 m i una fondària màxima de 180 m. Predominen les dolomies (9) sobre les calcàries (2).

Vidrà, a Osona, té 11 cavitats catalogades: 9 coves i 2 avencs, amb un recorregut total de 230 metres i una fondària màxima de 22 metres. El Forat de Collfred, localitzat l'octubre del 2021, és la cavitat més llarga, amb 55 metres.

Vilada (Berguedà) té 11 cavitats catalogades: 7 avencs i 4 coves, amb 429 m de recorregut total i 32 m de fondària màxima. La Cova I Avenc del Calvari és la més llarga, amb 193 m.

Balenyà (Osona) aplega 10 coves, totes en calcàries, amb un recorregut total de 121 metres i una profunditat màxima de 4 metres. La Cova Pg-4 és la més llarga, amb 25 metres.

Castelldefels, al Baix Llobregat, aplega 10 cavitats: 3 avencs i 7 coves, amb 357 m de recorregut total i 43 m de fondària màxima. L'Avenc de les Granotes és la cavitat més llarga i profunda del municipi.

Castellví de la Marca, a l'Alt Penedès, aplega 10 coves amb un recorregut total de 132 metres i una fondària màxima de 23 metres. La Cova del Castellot és la més llarga, amb 32 metres.

El municipi d'Esquirol, L' (Osona) aplega 10 coves, totes desenvolupades en gresos. En conjunt sumen 569 metres de recorregut i assoleixen una profunditat màxima de 38 metres.

Prullans, a la Cerdanya, compta amb 10 cavitats catalogades: 9 coves i 1 avenc. El conjunt suma 464 m de recorregut i assoleix una fondària màxima de 12 m. La Cova d'Anes, de 360 m, és la més llarga i la més profunda.

Municipi de la Garrotxa amb 10 cavitats: 3 avencs i 7 coves, 616 m de recorregut total i 43 m de fondària màxima. Totes les cavitats conegudes es desenvolupen en gresos.

Serinyà, al Pla de l'Estany, aplega 10 coves amb un recorregut total de 157 m i una profunditat màxima d'11 m. La Cova dels Encantats és la més llarga, amb 69 m.

Vallcebre, al Berguedà, aplega 10 cavitats: 5 avencs i 5 coves, amb un recorregut total de 741 m i 42 m de fondària màxima. Destaca les Cambrotes, de 350 m.

El municipi d'Amer, a la Selva, aplega 9 cavitats: 3 avencs i 6 coves, amb un recorregut total de 157 metres i una fondària màxima de 14 metres. La Cova de les Guilloteres és la més llarga, amb 47 metres.

La Baronia de Rialb, a la Noguera, aplega 9 cavitats: 5 avencs i 4 coves, amb un recorregut total de 374 metres i 40 metres de fondària màxima. El Pou dels Graells és la cavitat més llarga i fonda.

Beuda, a la Garrotxa, té 9 cavitats: 8 coves i 1 avenc, amb 1130 m de recorregut total i 23 m de fondària màxima. La Cova de la Mosquera, de 962 m, és la més llarga. Predominen les calcàries (6) i els guixos (3).

El municipi de Capolat, al Berguedà, aplega 9 coves amb un recorregut total de 216 metres i una fondària màxima de 16 metres. La Cova de Rocaterçana, de 83 metres, és la més llarga i la més profunda.

Gandesa (Terra Alta) té 9 cavitats catalogades: 7 coves i 2 avencs, amb 364 m de recorregut total i 33 m de fondària màxima. Predominen les calcàries (7) sobre els conglomerats (2).

Llimiana, al Pallars Jussà, aplega 9 cavitats: 6 coves i 3 avencs, amb 1005 metres de recorregut total i 60 metres de fondària màxima. Totes són en calcàries. Destaca la Cova dels Muricecs, de 390 metres.

Olèrdola, a l'Alt Penedès, aplega 9 cavitats: 3 avencs i 6 coves, amb 93 metres de recorregut total i 11 metres de fondària màxima. Totes es desenvolupen en calcàries. Destaca l'Avenc de Can Castellví, el més llarg i profund.

Peramola (Alt Urgell) té 9 cavitats: 2 avencs i 7 coves, amb 260 m de recorregut total i 54 m de fondària màxima. Predominen els conglomerats (8) sobre les calcàries (1).

Municipi d'Osona amb 9 cavitats: 5 coves i 4 avencs, 155 metres de recorregut total i 19 metres de fondària màxima. Totes les cavitats conegudes es desenvolupen en gresos.

Castellbell i el Vilar, al Bages, aplega 8 cavitats: 4 avencs i 4 coves, amb un recorregut total de 116 m i una fondària màxima de 6 m.

Cervià de les Garrigues, a la comarca de les Garrigues, té 8 cavitats catalogades, totes coves, amb una longitud total de 42 m i una profunditat màxima de 2 m.

Colldejou (Baix Camp) aplega 8 cavitats: 4 avencs i 4 coves, amb un recorregut total de 534 m i una fondària màxima de 67 m. La Cova de la Mola, de 140 m, i l'Avenc del Niu de la Miloca, de 67 m, en són les més destacades.

Llanars (Ripollès) té 8 cavitats catalogades: 7 coves i 1 avenc, amb 535 m de recorregut total i 38 m de fondària màxima. El Sistema de la Bellabriga, de 405 m, és la cavitat més llarga i profunda.

Marçà, al Priorat, aplega 8 cavitats: 7 avencs i 1 cova, amb un recorregut total de 1491 metres i un desnivell màxim de -78 metres. L'Avenc de la Miloquera, de 769 metres, és el més llarg i profund.

Molló, al Ripollès, aplega 8 cavitats: 7 coves i 1 avenc, amb 819 m de recorregut total i 24 m de fondària màxima. Les Baumes del Borrasser, de 764 m, són la cavitat més llarga i profunda.

Monistrol de Calders (Moianès) aplega 8 cavitats catalogades, totes coves o balmes, amb 94 m de recorregut total i 5 m de fondària màxima. La Cova dels Bucs és la més llarga, amb 25 m.

El municipi de Prades, al Baix Camp, compta amb 8 cavitats: 1 avenc i 7 coves, amb un recorregut total de 86 metres i una fondària màxima de 13 metres.

Roses, a l'Alt Empordà, aplega 8 coves amb un recorregut total de 610 metres i un desnivell màxim de 73 metres. El Cau del Lliri és la cavitat més llarga i profunda del municipi.

Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) té 8 coves catalogades, totes de tipus Cova, amb un recorregut total de 83 m i una fondària màxima de 2 m. Les litologies presents són Calcàries (5) i Conglomerats (3).

Torredembarra, al Tarragonès, aplega 8 cavitats: 7 coves i 1 avenc, amb 164 m de recorregut total i 6 m de fondària màxima. La Roca Foradada, de 46 m, és la més llarga.

Vallclara, a la Conca de Barberà, aplega 8 coves, totes en conglomerats, amb un recorregut total de 167 m i una fondària màxima de 17 m. La Cova del Mas de la Llana, de 105 m, és la més llarga i profunda.

La Vall d'en Bas, a la Garrotxa, aplega 8 cavitats: 7 coves i 1 avenc, amb un recorregut total de 2351 m i un desnivell màxim de 40 m. Destaca les Correjades, de 1835 m, i la Cavorca de Falgars, de 40 m de desnivell.

Vilaplana, al Baix Camp, aplega 8 cavitats: 7 coves i 1 avenc, amb 81 m de recorregut total i 8 m de fondària màxima. Predominen les calcàries (5) sobre els gresos (3).

Aiguafreda, al Vallès Oriental, té 7 coves inventariades, totes catalogades com a Cova. En conjunt sumen 132 metres de recorregut i assoleixen una profunditat màxima de 13 metres.