Forat Nº2 de les Pedreres

Una entrada en forma de coveta i una curta rampa, donen pas a un pou de 7,40 metres que desemboca en una sala de regulars dimensions.
Cap a l'E, i després d'un curt ressalt resta curullada per sedimentes; cap l'O, continua amb una rampa descendent plena de blocs d'uns 10 metres de llargària. Gairebé al seu punt final hi ha un pouet entre blocs, el fons del qual és el punt de màxima fondària de l'avenc.
És curiós d'observar a la sala que una de les parets és constituïda per marbres, mentre que l'altra és de Granit. Les formacions litogèniques eren relativament abundants, però estan molt malmeses degut a l'acció destructiva dels visitants.

A la carretera BV-5115 en direcció a Gualba i poc abans del quilòmetre 5, trobem una rotonda de la que sortirem per l'esquerra (2ª sortida), seguirem la carretera que aviat deixa d'estar asfaltada, fins trobar la cruïlla amb la carretera que va a Campins, seguirem de front per la pista (a partir d'aquest punt està prohibida la circulació de vehicles), seguint la pista principal arribem a una pedrera, la pista fa un fort revolt i segueix remuntant en direcció a les pedreres de l'Americano, poc abans d'arribar-hi trobem una cruïlla, seguirem per la pista de l'esquerra, de seguida trobem a la part l'esquerra de la pista el Forat 1 i 1/2 de les Pedreres, i una mica més endavant i també a la part esquerra es troba el Forat nº 2 de les Pedreres, situat a uns 30 metres abans del final del camí.

L'any 1973. membres de la SIRE-UEC de Gràcia, exploren una petita cavitat a la zona de Gualba, la qual anomenen avenc de les Pedreres. Molt temps després, el 1993 components del GES-CM de Terrassa, descobreixen no gaire lluny d'aquella, una altra cavitat que a primera vista presentava una mica més d'interès, malgrat les seves reduïdes dimensions, es tractava del Forat de les Pedreres nº 2.
Com que el massís del Montseny, donada la seva litologia no és gaire prolífic en cavitats subterrànies i com que la situació d'aquests avencs, propers a unes pedreres en activitat poden fer que més aviat o més tard desapareguin, al 1995 membres de la SIE-CEA van anar amb les indicacions facilitades per Jaume Claverí (GES-CMT), els quals aprofiten per visitar-lo i fer la corresponent topografia. En el transcurs de l'excursió, encara pogueren localitzar una tercera cavitat de dimensions encara més reduïdes, era el Forat nº 1 i 1/2 de les Pedreres.
Cal permís previ per visitar aquestes instal·lacions. Creiem que difícilment s'aconseguiran noves autoritzacions per motius de seguretat que l'empresa documenta fefaent-ment. Per això, aquest apunt, no constitueix una recomanació de visita, abans al contrari és una constatació de la dificultat pràctica d'exploració de les cavitats subterrànies documentades, i la necessitat d'acordar prèviament amb AYMAR qualsevol intervenció.

1. AA.(1997).- “Recull de cavitats inèdites”. Fulls Periòdics d'informació General (45):21-22. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Fitxa actualitzada el juny de 2018. Dades i fotografies extretes de (espeleodijous.cat) post del dia 09-11-2017.