Bòfia del Tossal del Morro

Boca de 2,5 metres de diàmetre oculta per arbusts. Pou únic fins a – 50, tortuós fins a – 6, on s'eixampla i queda totalment cilíndric (3 metres de diàmetre) impressionant per la regularitat.
A – 30 metres hi ha un sostre que eixampla el pou cap al N i el conjuga amb una concavitat lateral estructurada sobre una diàclasi E-O. El pou passa a tenir 6 x 10 metres de secció.
Planta a – 50 metres ocupada per blocs i troncs, amb petits bassals d'aigua i falses perles de caverna.
Petit pou final, a l'extrem O de la planta, que va ser precís desobstruir, de 3 metres de profunditat i de parets corrosionades.
El pou principal és estructurat sobre dues diàclasis (N-S i E-O) amb les parets polides per l'agua, procés facilitat per la roca, una calcària bastant margosa. Degoteig important.

Situats al municipi de Cabó, des del final del carrer de l'església seguirem el camí d'Escales, després de superar els revolts de Rantell i haver recorregut 4,8 quilòmetres, trobem una pista a l'esquerra que seguirem uns 400 metres, des d'aquest punt ens dirigirem a l'E 200 metres fins la collada de Montcau, seguirem novament cap a l'E 240 metres més on trobarem la cavitat, situada uns 25 metres a l'esquerra d'un torrent que baixa des de la collada abans esmentada.

A l'abril del 1964 es va iniciar la primera “extensió de l'Operació Solsonès” en un massís veí: el Boumort.
Membres de l'EDES, EDECA, ERE-CEC i CE Pirenaic són informats a Cabó de l'existència de l'avenc, que només poden baixar 45 metres per manca de material. Pràcticament el mateix equip torna els dies 28 i 29 de novembre del mateix any 1964 i completen l'exploració.

1. Escolà, O. (1977).- “La Bòfia de la Matella de les Planes i la Bòfia del Tossal del Morro (Cabó, Organyà)”. Espeleòleg (25): 313-322. ERE-CEC. Barcelona.
2. Senent, J.; Victoria, JM. (1965).- “Datos para el conocimiento espeleológico del macizo del Boumort” Montaña (100): 269-281. CEC – Barcelona

• Coordenades facilitades per Josep Guarro Safont.