Skip to main content
← Recerca

Notes de camp · recerca

El LiDAR ens pot ajudar a trobar boques de cavitats?

Hem provat si la forma del terreny pot ajudar a prioritzar la cerca de boques. Hi ha indicis útils en algunes zones, però una fondalada al mapa continua sent una pregunta per investigar.

EspeleoWorld ·

Relleu del Garraf de l’experiment original: una graella d’1 m derivada de retorns classificats com a sòl. Fondalades, pistes i buits de dades comparteixen imatge; els píxels foscos no demostren cap boca.

Experimental · cap cavitat nova confirmada

Comencem per la superfície

Relleu del Garraf de l’experiment original: una graella d’1 m derivada de retorns classificats com a sòl. Fondalades, pistes i buits de dades comparteixen imatge; els píxels foscos no demostren cap boca.

© ICGC · CC BY 4.0 · EspeleoWorld

Una llista per revisar, abans d’una descoberta

Podem ordenar petites depressions només amb el relleu i comprovar quantes boques conegudes apareixen al capdamunt? El pilot usa regles fixes, sense un model entrenat. L’avaluació utilitza finestres geogràfiques fixes, una tolerància de distància explícita i una llista de revisió limitada.

Hem usat LiDAR brut de l’ICGC de 2021–2023 i una còpia històrica de 4.434 fitxes de cavitats. Aquesta còpia aporta coordenades de referència, no verificacions de camp actuals. Els fitxers originals són al disc extern del Mac Mini; l’article fa servir els resultats desats i imatges derivades.

Explora l’experiment

Mou, amplia i clica un punt. El mapa mostra les 12 finestres inicials de desenvolupament: 925 candidats de relleu sense verificar i 162 coordenades històriques de referència. Els resultats de zones noves són una prova separada.

Carregant el mapa…

Dels retorns làser al relleu ordenat

  1. 01

    Conservem els punts de sòl de classe 2 i construïm una graella d’elevacions d’1 m. Només omplim cel·les buides a menys de 2 m de cel·les mesurades. Una graella més fina, tota sola, no afegiria detall mesurat.

  2. 02

    Busquem conques tancades i mínims respecte d’entorns d’11 m i 31 m. Avaluem els 800 × 800 m centrals de cada full, amb el terreny perifèric com a context.

  3. 03

    Ordenem coincidència de detectors, profunditat de conca i relleu local amb regles fixes. La proximitat de cavitats conegudes no intervé en la puntuació: només es calcula després.

  4. 04

    Comparem la llista amb coordenades històriques, amb toleràncies explícites i un límit de revisió fix. Els candidats sense coincidència continuen sense verificar; no es converteixen en falsos positius ni descobertes.

Les primeres 12 finestres cobrien 7,68 km² al Garraf, Ordal, Sant Llorenç del Munt i Montsant: 162 coordenades de referència i 925 candidats. Els primers 25 de cada finestra arribaven a 36/162 referències a menys de 25 m. Hi vam comparar tres variants, vam fixar l’elecció i vam provar sis finestres noves.

La revisió escollida va reduir la franja exclosa al voltant dels buits de dades de 30 m a 10 m i va aplicar penalitzacions suaus a conques molt petites o grans i al relleu local ampli. La graella d’1 m i el farciment màxim de 2 m no van canviar. L’elecció es va fixar abans de la prova en zones noves.

Què va passar en terreny nou?

Les finestres noves cobrien 3,84 km² en tres massissos i contenien 75 boques documentades. Un encert és un candidat a menys de 25 m d’una coordenada de referència. Mesurem recuperació de referències, no el percentatge de candidats que són cavitats reals.

Regles originals

21/7528,0%

Regles revisades

25/7533,3%

Amb un màxim de 25 candidats per finestra, la recuperació puja del 28,0% al 33,3%. Les llistes originals tenen 112 candidats i les revisades 150. Revisar més terreny explica part de la diferència.

Resultats per massís: màxim de 25 candidats, radi de 25 m
MassísBoques de referènciaRegles originalsRegles revisades
Muntanyes de Prades371821
Els Ports2232
Alta Garrotxa1602

Prades millora, els Ports empitjora i l’Alta Garrotxa continua sent difícil. La mitjana amb el mateix pes per massís puja del 20,8% al 26,1%. Un candidat pot ser a prop de diverses boques; el recompte més estricte un a un passa de 19 a 22 amb aquest límit.

Una depressió persistent encara no és una cavitat

Vam revisar cinc candidats seleccionats del Garraf en pantalla; cap es va confirmar com a cavitat. Una conca compacta persistia canviant la graella i la interpolació: originalment feia uns 1,03 m de fondària i 31 m²; amb triangulació lineal, 0,74 m i 21 m²; eliminant els dos retorns baixos propers, 0,59 m i 17 m². Són mesures de la conca superficial, no de la cavitat. Totes les proves comparteixen adquisició i classificació.

Què no ens diuen els números

Vam seleccionar expressament finestres amb moltes cavitats: no és una precisió representativa de tot Catalunya. Les coordenades històriques poden estar desplaçades; boques en cingles, fissures estretes i obertures petites poden no deixar cap depressió clara. Buits, interpolació i basses artificials poden confondre el detector. No hi ha confirmació independent de camp ni afirmacions de precisió dels candidats o significació estadística.

Cap on hauria d’anar la propera iteració

Provar detectors de fissures, millorar l’ordre i usar els usos del sòl per revisar drenatges i basses artificials. Mantenir la comprovació dels punts originals i graelles alternatives. Les sis finestres de prova ja són dades observades: qualsevol ajust futur necessita geografia nova. Per ara, la funció pública és la capa LiDAR; la detecció automàtica continua sent recerca.