Escletxes de Papiol

Conjunt d'esquerdes que fracturen el turó tabular de les Escletxes. Bona part d'elles són fractures a cel obert que travessen la massa calcària del turó en direcció N-S i en diferents trams s'uneixen entre elles gràcies a d'altres fractures menors de sentit ortogonal. També existeixen diferents trams totalment subterranis. L'amplada de les esquerdes és molt variable, essent la més àmplia la situada més a ponent del conjunt (A-C a la topografia), coneguda actualment com La Rambla.
A la zona més oriental del turó existien d'altres esquerdes que van desaparèixer per l'explotació d'una pedrera durant la dècada dels anys 1950 (a la topografia del GES aquesta zona està dibuixada en puntejat).
El turó de les Escletxes està format per calcàries esculloses amb nombrosos fòssils d'ostrèids, gasteròpodes, eriçons marins, etc., els qual indiquen que el seu dipòsit es produí en condicions climàtiques tropicals. Tot el conjunt reposa sobre materials argilosos continentals també d'edat miocena.
L'Escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris fracturats sobre els materials més plàstics del seu basament.
Oscar Andrés, autor de la primera topografia, calcula que el recorregut total seria de 640 metres, comptant les esquerdes desaparegudes per la pedrera. A partir de les dades topogràfiques existents hem fet un càlcul estimatiu d'uns 300 metres.

A l'extrem oriental de la població del Papiol, davant del CEIP Pau Vila i al costat d'una fàbrica de teules.

Conegudes des de temps immemorial. Visitades i estudiades al llarg del temps per personalitats com Almera, Font i Sagué, Faura i Sans, Llopis Lladó.
Durant els anys 1952-53 són explorades i topografiades per membres del GES – CMB.
El gener del 1987, en Xavier Badiella (SIS del CE Terrassa) va realitzar un detallat croquis de les Escletxes, on hi fa constar els noms que s'han atorgat als diferents trams de les esquerdes.
Al llarg del temps i degut al seu fàcil accés i proximitat a l'àrea metropolitana de Barcelona, ha estat i és punt de trobada de tota mena de gent, que no sempre tenen un mínim respecte al medi natural i la cavitat apareix plena de tota mena de brutícia, grafitis i deixalles.
També serveix com a zona de pràctica d'escalada i de pràctiques exteriors d'espeleologia.

1. Andrés, O. (1953).- “Estudio espeleológico de les Escletxes de Papiol (prov. De Barcelona)” Speleon IV (1): 29-36. Universidad de Oviedo.

2. Badiella, X. (1987).- “Les Escletxes de Papiol” Circular interior SIS (16): 4 pp. SIS del CE Terrassa.

3. GES – CMB (1961).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. Tomo 1; 95 pp. Club Montañés Barcelones – 1963

· Fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 6-11-2009) · Fotografies “JNC” facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès)