Avenc de la Barbotera

Un pou de 4,5 metres de profunditat, amb alguns replans, va a parar a una galeria de 6,5 metres de recorregut, de sostre baix en un principi i un xic més alt cap al final, punt on gira de cop cap a l'esquerra en angle de quasi 90º i que ens porta a una saleta de 6 x 3 metres amb una altura màxima de 5 metres. D'aquesta mateixa saleta baixarem per un ressalt vertical de 4,5 metres que dóna a un pas estretíssim on hi torna a haver un altre ressalt. Llavors seguirem per una galeria molt estreta i en direcció contrària d'on veníem. A l'arribar a una altra saleta, per darrera d'un bloc hi ha una galeria amb el terra recobert de còdols. En aquest punt es troba un petit sifó on molt sovint es pot trobar inundat. Un cop superat arribarem a una galeria i, al final d'aquesta -que forma una petita sala-, en angle quasi recte, s'obre a la dreta una galeria de 43 metres molt estreta i d'altura variable entre 1,5 i 3,5 metres. Al final de la galeria dos passos petitíssims fan impossible la progressió. Aquesta darrera galeria és el principal conducte d'aportació d'aigua de la cavitat.
L'altra topografia coneguda, la del GEB, dóna un recorregut lleugerament inferior: 105 metres i una fondària de 19 metres.

Des del quilòmetre 13,750 de la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, surt a la dreta un ample camí que va cap a la casa de la Boada. Un cop travessada per primer cop la riera de Rellinars, punt on a l'esquerra es troba la font de Carlets, s'arriba a un replà a la dreta del camí (la Feixa del Gram). Deixarem a la dreta el camí que va a la Saiola i a la Calsina i uns 300 metres més endavant hi ha un altre trencall a la dreta que porta a la llera del torrent de la Barbotera, des d'aquest punt, uns 10 metres a la dreta es troba la font i per damunt d'ella, a la mateixa diàclasi es troba l'avenc.

La primera exploració tingué lloc el dia 19 d'octubre del 1919 per membres del Centre Excursionista de Terrassa i segons sembla ja s'hi va realitzar una topografia.

1. Anglès, Marc; Monterde, Eva (2004).- “Dinàmica càrstica a la vessant sud-oest del massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac”. Actes del 1er. Congrés Català d'Espeleologia: 135-144. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

2. Anglès, Marc; Monterde, Eva (2007).- “Les surgències del vessant sud-oest del massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (113): 199-212. Terrassa.

3. Cardona, F.; Miret, F.; Salvador, F. (1979).- “Las surgencias del 'Torrent de la Saiola' (Serra de l'Obac)”. Cavernas (21): 3-43. Grup d'Espeleologia de Badalona.

4. Freixes, A.; Monterde, M.; Cervelló, J Mª (1983).- “El paleocarst i el carst actual de les serres de Sant Llorenç del Munt de l'Obac. El carst experimental de Rellinars”. 57 pp. Espeleo Club de la Unió Excursionista de Sabadell.

5. Vives, Salvador (1978).- “Les fonts intermitents de la Serra de l'Obac”. SIS (6): 12-26/Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (16): 580-594. Terrassa.

• Fotografia extreta del blog: trailsantllorenc (de Lluís R. Hernández, de Matadepera)