Coves del Lladre

Situats a la primera boca ens trobem amb una àmplia galeria descendent amb un toll d'aigua al final. Segueix en horitzontal i més estreta; de nou més aigua i més profunda, la galeria gira a l'esquerra, molt regular. Cal superar uns blocs i nou gir a la dreta que al poc ens porta a una gran cambra totalment inundada amb fondàries de dos a quatre metres. Per un costat una galeria d'una dotzena de metres ens porta al fons de la cova i per l'altre s'albira la boca S. El nivell de l'aigua es correspon amb el del mar, però no és salada com aquesta, només en té un regust.

Situats a la urbanització residencial que ocupa tot el Cap de Salou, cal anar a trobar el carrer situat més a l'E. (carrer del Reguerot del Clavegar) i que fineix a la pedregosa cala del mateix nom. Al costat S, al peu del penya-segat i molt amagat per llentiscles hi ha un dels accessos. Per trobar l'altra boca cal saltar un llom de roca. Molt visible.

Simplement citades el 1923 per Bataller i Vilaseca en un treball geològic sobre el Cap de Salou. Malgrat que apareix localitzada en alguns mapes, la primera notícia que vam tenir ens la va proporcionar David N. Brison, espeleòleg estatunidenc, resident prop de Paris i que durant anys estiuejava a Salou. L'any 1989 va fer un croquis de les coves, encara que no va arribar a veure la comunicació entre ambdues cavitats.
Cap al 2013 van ser visitades per Josep Guarro (SIE) i mira la possibilitat de fer una immersió.
Retrobades el gener del 2015 per membres de l'ERE – CEC que les exploren i topografien.

1. Bataller, J.R.; Vilaseca, S. (1923).- “Geologia del Cap de Salou”. Butlletí del CEC, vol XXXIII (336): 3-38. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

2. Brison, David N. (1989).- Comunicació personal.

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat facilitades per l'ERE – CEC (2015)