Espeleo World

Cova de la Penitenta

Petita concavitat entre blocs a Fogars de Montclús (Montseny)


Uns blocs de granit caiguts pel vessant fan una mena de sala, accessible per dues entrades. Entrarem per la més còmoda, de tipus triangular de 2 per 1 metre. La cova està formada per aquesta única sala de forma irregular.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Fogars de Montclús
  • Comarca: Vallès Oriental
  • Unitat: Montseny, el
  • Recorregut: 17 metres
  • Desnivell: 3 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Granits
  • Bio:
  • Última revisió: 2014-10-14 15:16:58

Situació


A la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny, a pocs metres de passar el túnel de la Foradada, a la dreta hi ha espai per deixar un vehicle. D’aquest punt surt un corriol en fort pendent i terra inestable que s'ha de seguir fins a arribar a una conducció d’aigua. A prop d’aquí hi ha un gran roure amb un cable al seu tronc. Cal continuar el corriol, poc visible, en lleugera baixada fins a trobar la cavitat.

Història

Concavitat molt coneguda a la contrada des del segle XIX, per ser el lloc d'estada d'una dona misteriosa (una penitent, que no penitenta com incorrectament es coneix). Víctor Balaguer va explicar aquesta història el 1886 i va ser reproduïda per Martí Boada al seu llibre Hivern al Montseny (1993) del qual hem extret aquesta misteriosa història o llegenda:
L’esmentat personatge, que segons Víctor Balaguer ( Al pie de la encina. El Progreso Editorial. Madrid, 1886 ) romangué en aquest indret del 1834 fins al 1840, era una dona alta, d’una gran bellesa, de maneres refinades i aristocràtiques. No tenia els trenta anys quan va arribar. Segons l’ermità de Santa Fe, la primera nit de la seva arribada a la muntanya duia un bell vestit de seda que continuà portant fins que amb el temps se li va esparracar.
Parlava poc, era de maneres discretes i reservada. Els seus cants admirables, romanços italians, s’escampaven per la muntanya; una veu fresca i argentina que revelava una bona formació en l’art del cant. Parlava un català barrejat amb mots castellans i francesos.
Abans de pujar a la cova, va llogar una casa a Palautordera i contractà dues minyones de la vila. De tant en tant hi baixava per poca estona i se’n tornava a la muntanya.
A vegades es feia fonedissa del tot i tardava qui sap-lo en retornar.
Portava sempre , penjant de la cintura, un sarronet de seda amb un crani petit com d’infant que tot sovint acaronava, besava i li resava.

Conta la crònica que una vegada va pujar a la cova una persona desconeguda al país, de gran distinció, i no la hi va trobar. Li deixà algunes paraules com missatge, gravades amb un punxó al tronc d’un gros faig del costat de la cova.
La penitenta (sic), en arribar i llegir el missatge va fer tallar i estellar immediatament l’arbre, i el feu cremar.
Un cop acabada la penitència de set anys, aquesta misteriosa dona que es feia dir falsament Bernadeta Flores, desaparegué.
Es diu que podria ser aquella lady anglesa que cita Lamartine en els seus Viatges a Orient. S’ha dit també que podia haver estat una descendent del mariscal Stanhope, alt militar anglès defensor de la caiguda de Barcelona.
Aquest supòsit sosté que aquesta dona havia estat amant del rei d’Anglaterra, de qui tingué un fill que no li fou reconegut; aquest infant se li morí. La mare mai més se separà del crani del seu fill, pel qual, sembla, féu la dura penitència.

I el misteriós cavaller del missatge, qui fou…?

Topos

topo Cova de la Penitenta

Media

foto Cova de la Penitentafoto Cova de la Penitenta

Biblio

  1. Boada, Martí (1993).- Hivern al Montseny. Diari d'un naturalista. 117 pp. Ed. El Mèdol. Tarragona.
  1. Porcel, Enric (2005).- “Recull de petites cavitats de Catalunya”. Cavernes (25): 17-25. Grup d'Espeleologia de Badalona.
  • Coordenades, localització i fotografies facilitades per Alfred Montserrat (ERE-CEC)