Cova de la Penitenta
Petita concavitat entre blocs a Fogars de Montclús (Montseny)
Uns
blocs de granit caiguts pel vessant fan una mena de sala, accessible
per dues entrades. Entrarem per la més còmoda, de tipus triangular
de 2 per 1 metre. La cova està formada per aquesta única sala de
forma irregular.
- Tipo: Cova
- Municipi: Fogars de Montclús
- Comarca: Vallès Oriental
- Unitat: Montseny, el
- Recorregut: 17 metres
- Desnivell: 3 metres
- Granunitat: Serralada Prelitoral
- Litologia: Granits
- Bio:
- Última revisió: 2014-10-14 15:16:58
Situació
A
la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny, a pocs metres de
passar el túnel de la Foradada, a la dreta hi ha espai per deixar un
vehicle. D’aquest punt surt un corriol en fort pendent i terra
inestable que s'ha de seguir fins a arribar a una conducció d’aigua.
A prop d’aquí hi ha un gran roure amb un cable al seu tronc. Cal
continuar el corriol, poc visible, en lleugera baixada fins a trobar
la cavitat.
Història
Concavitat molt coneguda a la contrada des del segle XIX, per ser el
lloc d'estada d'una dona misteriosa (una penitent, que no penitenta com
incorrectament es coneix). Víctor Balaguer va explicar aquesta història
el 1886 i va ser reproduïda per Martí Boada al seu llibre Hivern al Montseny (1993) del qual hem extret aquesta misteriosa història o llegenda:
L’esmentat
personatge, que segons Víctor Balaguer ( Al pie de la encina. El
Progreso Editorial. Madrid, 1886 ) romangué en aquest indret del 1834
fins al 1840, era una dona alta, d’una gran bellesa, de maneres
refinades i aristocràtiques. No tenia els trenta anys quan va arribar.
Segons l’ermità de Santa Fe, la primera nit de la seva arribada a la
muntanya duia un bell vestit de seda que continuà portant fins que amb
el temps se li va esparracar.
Parlava poc, era de
maneres discretes i reservada. Els seus cants admirables, romanços
italians, s’escampaven per la muntanya; una veu fresca i argentina que
revelava una bona formació en l’art del cant. Parlava un català barrejat
amb mots castellans i francesos.
Abans de pujar a
la cova, va llogar una casa a Palautordera i contractà dues minyones de
la vila. De tant en tant hi baixava per poca estona i se’n tornava a la
muntanya.
A vegades es feia fonedissa del tot i tardava qui sap-lo en retornar.
Portava
sempre , penjant de la cintura, un sarronet de seda amb un crani petit
com d’infant que tot sovint acaronava, besava i li resava.
Conta
la crònica que una vegada va pujar a la cova una persona desconeguda al
país, de gran distinció, i no la hi va trobar. Li deixà algunes
paraules com missatge, gravades amb un punxó al tronc d’un gros faig del
costat de la cova.
La penitenta (sic), en arribar i llegir el missatge va fer tallar i estellar immediatament l’arbre, i el feu cremar.
Un cop acabada la penitència de set anys, aquesta misteriosa dona que es feia dir falsament Bernadeta Flores, desaparegué.
Es
diu que podria ser aquella lady anglesa que cita Lamartine en els seus
Viatges a Orient. S’ha dit també que podia haver estat una descendent
del mariscal Stanhope, alt militar anglès defensor de la caiguda de
Barcelona.
Aquest supòsit sosté que aquesta dona
havia estat amant del rei d’Anglaterra, de qui tingué un fill que no li
fou reconegut; aquest infant se li morí. La mare mai més se separà del
crani del seu fill, pel qual, sembla, féu la dura penitència.
I el misteriós cavaller del missatge, qui fou…?
Topos
Media
Biblio
- Boada, Martí (1993).- Hivern al Montseny. Diari d'un naturalista. 117 pp. Ed. El Mèdol. Tarragona.
- Porcel, Enric (2005).- “Recull de petites cavitats de Catalunya”. Cavernes (25): 17-25. Grup d'Espeleologia de Badalona.
- Coordenades, localització i fotografies facilitades per Alfred Montserrat (ERE-CEC)