Avenc del Daví
Històric avenc de 65m. de fondària a Sant Llorenç del Munt
En
el fons de dues depressions es localitzen les dues boques de l'avenc.
Per la més meridional es baixa per una rampa en fort desnivell que
arriba a la cota – 28, aquí hi ha un repeu on s'inicia una
vertical de 13 metres que aterra al bell mig d'una gran cambra, punt
on també s'arriba des de l'altra boca mitjançant un pou de poc més
de 40 metres verticals.
Aquesta
cambra té uns 50 metres de longitud màxima, per 9 metres d'amplada
i una altura de volta de gairebé 45 metres, lleugerament il·luminada
pel llum que arriba de les dues boques. Són abundants les formacions
calcàries, especialment en el costat O i el sòl és un gran con de
dejecció d'uns 8 metres d'alçada
Baixant
per una esquerda situada entre dos grans blocs desplaçats, que es
troben a la cota – 47, en un lateral de la cambra principal, trobem
una sèrie de conductes que van baixant fins arribar al punt de
màxima fondària (Saleta dels rat-penats)
a 65 metres de profunditat.
- Tipo: Avenc
- Municipi: Sant Llorenç Savall
- Comarca: Vallès Occidental
- Unitat: Sant Llorenç del Munt
- Recorregut: 250 metres
- Desnivell: 65 metres
- Granunitat: Serralada Prelitoral
- Litologia: Conglomerats
- Bio:
- Última revisió: 2012-11-17 12:42:56
Situació
Des del coll d'Estenalles cal pujar
al coll d'Eres i d'aquí prendre el camí de la Mola (Carena del
Pagès) fins a la zona del Pla dels Ginebrons, on surt un camí a
l'esquerra que baixa a la Font Flàvia. Passada aquesta hi ha un nou
desviament a l'esquerra, en direcció N, que baixa cap a la Canal de
la Ravella; a mig recorregut cal deixar-lo per baixar a la dreta per
un pendent de roca (hi han algunes fites). Des de la Font Flàvia
també es pot seguir fins els Òbits i en el moment d'arribar, un
camí per sota en direcció N ens porta a la boca de l'avenc.
ATENCIÓ: Cal tenir present que des
de l'1 de novembre al 31 de maig les visites a la cavitat estan
prohibides com a mesura de protecció de la colònia de rat-penats
que hibernen a l'interior.
Història
Aquesta coneguda cavitat no consta
en els catàlegs antics (Puig y Larraz; Font i Sagué; Faura i Sans).
La primera notícia documentada és la de l'exploració parcial
portada a terme el 22 de setembre del 1912 (segons E. Aragonès va
tenir lloc l'11 de maig del 1911) per socis del Centre Excursionista
de Terrassa.
Els excursionistes terrassencs es
van posar en contacte amb M. Faura i Sans qui, amb companys del CEC,
del propi CE de Terrassa i sembla que amb algun membre del CE del
Vallès (Sabadell), portaren a terme l'exploració completa el dia 21
de setembre del 1913.
En ser una de les cavitats més
visitades del massís i amb l'objectiu de protegir la important
colònia de rat-penats que hibernen al seu interior, a iniciativa de
bioespeleòlegs de la SIS del CE Terrassa, el recolzament de la
Federació Catalana d'Espeleologia i el patrocini del Servei de Parcs
de la Diputació de Barcelona, el dia 8 d'octubre del 1989 es va
procedir a instal·lar una reixa que tancava l'accés a la saleta
final de l'avenc i que havia de romandre tancada d'octubre a abril.
L'experiència va ser negativa i es va poder comprovar que la colònia
de rat-penats va disminuir notablement durant els hiverns posteriors,
havent de desinstal·lar la reixa en qüestió i regular el règim de
visites durant el període d'hibernació.
Topos
Media
Biblio
- Andrés, O. (1970).- “La génesis y evolución de dos cavidades subterráneas de la cabecera del Torrent del Dalmau: El Avenc del Daví y la cueva Les Casetes del Bufí (macizo de Sant Llorenç del Munt, Barcelona)”. Comunicaciones del Primer Congreso Nacional de Espeleología: : 11-15. Ayuntamiento de Barcelona.
- Aragonès, E. (2010).- Marià Faura i Sans espeleòleg (1883-1941). 106 pp. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
- GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.
- Llopis, N. (1935).- “Avenc del Daví” Sota Terra (2): 57-64. Club Muntanyenc Barcelonès.
- Fotografies “JNC” facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).
- Fotografies facilitades per Antonio Ferro (SIE del CE Àliga).
- Fotografies facilitades per Arcadia Cabanas i Francesc Rubinat (ERE del CEC).