Espeleo World

Avenc del Daví

Històric avenc de 65m. de fondària a Sant Llorenç del Munt


En el fons de dues depressions es localitzen les dues boques de l'avenc. Per la més meridional es baixa per una rampa en fort desnivell que arriba a la cota – 28, aquí hi ha un repeu on s'inicia una vertical de 13 metres que aterra al bell mig d'una gran cambra, punt on també s'arriba des de l'altra boca mitjançant un pou de poc més de 40 metres verticals.
Aquesta cambra té uns 50 metres de longitud màxima, per 9 metres d'amplada i una altura de volta de gairebé 45 metres, lleugerament il·luminada pel llum que arriba de les dues boques. Són abundants les formacions calcàries, especialment en el costat O i el sòl és un gran con de dejecció d'uns 8 metres d'alçada
Baixant per una esquerda situada entre dos grans blocs desplaçats, que es troben a la cota – 47, en un lateral de la cambra principal, trobem una sèrie de conductes que van baixant fins arribar al punt de màxima fondària (Saleta dels rat-penats) a 65 metres de profunditat.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Sant Llorenç Savall
  • Comarca: Vallès Occidental
  • Unitat: Sant Llorenç del Munt
  • Recorregut: 250 metres
  • Desnivell: 65 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Conglomerats
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:56

Situació


Des del coll d'Estenalles cal pujar al coll d'Eres i d'aquí prendre el camí de la Mola (Carena del Pagès) fins a la zona del Pla dels Ginebrons, on surt un camí a l'esquerra que baixa a la Font Flàvia. Passada aquesta hi ha un nou desviament a l'esquerra, en direcció N, que baixa cap a la Canal de la Ravella; a mig recorregut cal deixar-lo per baixar a la dreta per un pendent de roca (hi han algunes fites). Des de la Font Flàvia també es pot seguir fins els Òbits i en el moment d'arribar, un camí per sota en direcció N ens porta a la boca de l'avenc.

ATENCIÓ: Cal tenir present que des de l'1 de novembre al 31 de maig les visites a la cavitat estan prohibides com a mesura de protecció de la colònia de rat-penats que hibernen a l'interior.

Història


Aquesta coneguda cavitat no consta en els catàlegs antics (Puig y Larraz; Font i Sagué; Faura i Sans). La primera notícia documentada és la de l'exploració parcial portada a terme el 22 de setembre del 1912 (segons E. Aragonès va tenir lloc l'11 de maig del 1911) per socis del Centre Excursionista de Terrassa.
Els excursionistes terrassencs es van posar en contacte amb M. Faura i Sans qui, amb companys del CEC, del propi CE de Terrassa i sembla que amb algun membre del CE del Vallès (Sabadell), portaren a terme l'exploració completa el dia 21 de setembre del 1913.
En ser una de les cavitats més visitades del massís i amb l'objectiu de protegir la important colònia de rat-penats que hibernen al seu interior, a iniciativa de bioespeleòlegs de la SIS del CE Terrassa, el recolzament de la Federació Catalana d'Espeleologia i el patrocini del Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona, el dia 8 d'octubre del 1989 es va procedir a instal·lar una reixa que tancava l'accés a la saleta final de l'avenc i que havia de romandre tancada d'octubre a abril. L'experiència va ser negativa i es va poder comprovar que la colònia de rat-penats va disminuir notablement durant els hiverns posteriors, havent de desinstal·lar la reixa en qüestió i regular el règim de visites durant el període d'hibernació.

Topos

topo Avenc del Daví

Media

foto Avenc del Davífoto Avenc del Davífoto Avenc del Davífoto Avenc del Davífoto Avenc del Davífoto Avenc del Davífoto Avenc del Davífoto Avenc del Davífoto Avenc del Davífoto Avenc del Davífoto Avenc del Davífoto Avenc del Davífoto Avenc del Davífoto Avenc del Davífoto Avenc del Daví

Biblio

  1. Andrés, O. (1970).- “La génesis y evolución de dos cavidades subterráneas de la cabecera del Torrent del Dalmau: El Avenc del Daví y la cueva Les Casetes del Bufí (macizo de Sant Llorenç del Munt, Barcelona)”. Comunicaciones del Primer Congreso Nacional de Espeleología: : 11-15. Ayuntamiento de Barcelona.
  2. Aragonès, E. (2010).- Marià Faura i Sans espeleòleg (1883-1941). 106 pp. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
  1. GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.
  1. Llopis, N. (1935).- “Avenc del Daví” Sota Terra (2): 57-64. Club Muntanyenc Barcelonès.
  • Fotografies “JNC” facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).
  • Fotografies facilitades per Antonio Ferro (SIE del CE Àliga).
  • Fotografies facilitades per Arcadia Cabanas i Francesc Rubinat (ERE del CEC).