Escletxa de Sant Salvador

L'entrada d'uns 4 metres d'alt, és força estreta. Potser en la part més espaiosa deu tenir 50 centímetres d'amplada, però la instal·lació existent ens obliga a introduir-nos per un punt encara més estret.
Típica esquerda dels conglomerats montserratins. La boca és allargada en vertical i per una curta rampa comunica amb un pou que va reduint progressivament la secció fins al punt de màxima penetració a – 36 m. En alguns punts apareixen diferents colades parietals. Per damunt del punt d'entrada, l'esquerda segueix en sentit ascendent un mínim de 15 metres.

Des del monestir de Montserrat (plaça de la Font) pugem les anomenades Escales dels Pobres, passem pel Pas dels Francesos, Santa Anna i el camí a l'esquerra que ens portarà a l'ermita-refugi de Sant Benet.
A la propera bifurcació anem cap a l'esquerra remuntant cap el collet de la Trumfa que deixem a l'esquena enfilant-nos en ziga-zagues. Passem per un petit mirador i reemprenem la forta pujada per un entorn un xic selvàtic fins un collet en front de la paret nord de la Prenyada, creuem un primer barranc i enlairant-nos encara més ens enfilem per la nova canal, gairebé una escletxa que separa els Flautats de la Trompa de l’Elefant.

Víctor Balaguer en la seva obra Guía de Montserrat y de sus cuevas (1857) torna a parlar de la seva coneguda visita a les Coves del Salnitre i com ja era habitual a l'època és d'estil romàntic i amb un to fantàstic. Però sembla que també parla d'una “rendija que da acceso a una gran grieta” i la situa a l'interior de l'ermita de Sant Salvador. Aquesta cita dóna peu a Puig y Larraz a catalogar en el seu Cavernas y Simas de España (1896) una: sima o grieta de Sant Salvador. Aquesta cita es va repetint, sense cap dada, al Catàlech (1897) de Font i Sagué, el Recull (1909) de Faura i Sans i arriba fins al catàleg de Termes (1952).
Coneguda de fa molts anys pels escaladors que la coneixien com avenc o pou de la Trompa (de l'Elefant) i que segurament van donar notícia a membres del GES – CMB que el març de 1953 van portar a terme la primera exploració que tinguem notícia. Segurament, els del GES van recuperar el nom d'Escletxa de Sant Salvador dels antics catàlegs i la van anomenar així. No tenim gaire clar que sigui la mateixa esquerda que cita V. Balaguer i que situa dins l'ermita de Sant Salvador, ja que no és el cas. Potser la informació oral que li van donar no era gaire fidedigna i volien dir que l'esquerda era vora l'ermita i no dins. Després de més de 150 anys serà difícil d'esbrinar...
Malgrat ser una cavitat prou coneguda, ha estat sempre poc visitada.

1. Valles, Jordi de (1981).- “Recull de cavitats catalanes” Exploracions (5): 91-102. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona

2. Valles, Jordi de (2016).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol:5, 560 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona

• Dades inèdites arxius GES-CMB i ERE-CEC

• Més dades i fotografies boca extretes del web: espeleodijous.cat (Apunt del 14-12-2017)