Cigalèra Deth Bacivèr
Interessant cavitat de 163 m. de fondària al municipi de Naut Aran (Alt Aran).
La
cavitat consta de set pous i dos ressalts que es poden baixar sese corda.
Potser menys en un sol pou tot l'avenc es podria fer grimpant –però amb força
dificultat- car pràcticament tota la cavitat presenta una certa inclinació.
Es pot citar un pas estret a – 49 metres al qual segueix un ressalt d'uns 6 metres. La rampa des de -72 a – 87 metres, el pou més llarg, de 35 metres, però amb força replanets i la sala final de fons obturat per materials clàstics i on sembla que durant l'exploració dels del Puigmal sentiren un soroll de curs d'aigua sense poder assolir-lo. Durant l'exploració de l'ERE no es va sentir cap mena de soroll.
Es pot citar un pas estret a – 49 metres al qual segueix un ressalt d'uns 6 metres. La rampa des de -72 a – 87 metres, el pou més llarg, de 35 metres, però amb força replanets i la sala final de fons obturat per materials clàstics i on sembla que durant l'exploració dels del Puigmal sentiren un soroll de curs d'aigua sense poder assolir-lo. Durant l'exploració de l'ERE no es va sentir cap mena de soroll.
- Tipo: Avenc
- Municipi: Naut Aran
- Comarca: Val d'Aran
- Unitat: Val d'Aran
- Recorregut: 215 metres
- Desnivell: 163 metres
- Granunitat: Pirineu Axial
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2012-11-17 12:42:56
Situació
Carregant mapa...
Enclavada
en el mateix vèrtex d'un contrafort al NO del cim de Bacivèr, cap al Plan de
Beret i just a sobre del Clòt der Os.
Història
El
1978, en Genís Roca (antic espeleòleg de la SES – CE Puigmal de Barcelona) va trobar, junt amb
Cristòfol España, veí de la Vall d'Aran, aquest avenc. Va avisar a membres del seu
grup i aquell mateix any van portar a terme dues visites, a la primera van
baixar el primer pou i a la segona van arribar fins el pas estret de – 49.
L'any següent van seguir l'exploració, però no va ser fins el 1980 que van
arribar al final de l'avenc.
Va anar corrent la informació de la troballa i alguns grups de Barcelona van intentar, sense resultats, obtenir dades de la situació. A principi del 1981, Carme Picañol de l'ERE – CEC, durant un curset d'esquí a Baqueira-Beret, parla amb en Genís Roca i li comenta que seria interessant que algú anés a topografiar-lo. No és però, fins el juliol del 1982 que, membres de l'ERE – CEC realitzen en dues sortides l'exploració total, l'estudi i topografia de la cavitat.
Hem decidit normalitzar el nom de la cavitat, ja que a la vall d'Aran, el mot avenc és totalment inexistent i el topònim més escaient en aquest cas és el de cigalèra.
Va anar corrent la informació de la troballa i alguns grups de Barcelona van intentar, sense resultats, obtenir dades de la situació. A principi del 1981, Carme Picañol de l'ERE – CEC, durant un curset d'esquí a Baqueira-Beret, parla amb en Genís Roca i li comenta que seria interessant que algú anés a topografiar-lo. No és però, fins el juliol del 1982 que, membres de l'ERE – CEC realitzen en dues sortides l'exploració total, l'estudi i topografia de la cavitat.
Hem decidit normalitzar el nom de la cavitat, ja que a la vall d'Aran, el mot avenc és totalment inexistent i el topònim més escaient en aquest cas és el de cigalèra.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
- Cardona, F. (1989).- Grans cavitats de Catalunya. Vol. 1, 198 pp. EC de Gràcia, Barcelona
- Escolà, O. (1983).- “Avenc del Baciver” Espeleòleg (34-35): 252-254, ERE del CE de Catalunya, Barcelona.
Copyright © Espeleoworld 2025.