Avenc de la Vinya d'en Tomàs

L'entrada té forma d'embut i dóna pas a un petit pou de 3 metres de fondària. En direcció E es troba un petit forat i mitjançant un ressalt de 2,5 metres es va a parar a una sala de direcció SE. Al costat E d'aquesta sala s'hi troba un petit forat que dóna a una galeria de 7 metres de recorregut. Aquesta galeria és ni més ni menys que la continuació de la sala, però que degut a un procés mecanoclàstic queda obstruïda per un gran bloc. Cap al final, la galeria gira en direcció S i més endavant en direcció SE, punt molt estret i on s'acaba la cavitat. Tornant enrere, a la sala del principi, a mitja altura hi ha una altra galeria de 8 metres de recorregut, d'una altura de 3 metres i menys d'un metre d'amplada. Al final, al cantó esquerre i superant un petit ressalt, s'hi una altra galeria de 4 metres seguint la mateixa direcció que l'anterior.

Des del Casino de Burés a Castellbell i El Vilar, seguirem pel carrer Camí de Burés, al cap de 270 metres ja fora del nucli de cases, a l'esquerra i una mica per sota de la pista amagat per la vegetació, trobem la depressió on es troba l'avenc.

Donades a conèixer el maig de 1974 a membres de la SIS – CE Terrassa tot fent algunes primeres incursions. El maig de 1976 van tornar per acabar de fer els treballs d'estudi i topografia.
En Carles Comadó l'any 2017 publica en el blog Topònims de Castellbell i El Vilar una nota sobre aquesta cavitat on a més de les coordenades de la seva situació, inclou una fotografia de la boca de la cavitat d'en Genís Frontera, encara que aquesta foto apareix erròniament girada a la dreta.
En Genís Frontera va recollir una anècdota relatada per Maria Riera i Riera, filla de Cal Quildo al Burés la qual explica que ben entrat el segle XX, a l'indret de sota el camí que mena de la colònia industrial del Burés al nucli pagès del Vilar, sobre del torrent del Puig, hi ha un esvoranc rocós que a l'hivern expulsa un núvol de broma produïda per la inversió tèrmica. En veure sortir aquella fumera de les entranyes de la terra, alguns veïns exclamaven: “guaita, els dimonis ja fan foc!”.
La cavitat s'obre en una de les terrasses esglaonades artificialment amb murs de pedra per sustentar-les i aprofitar-les per conreu, d'ací li ve el nom de Vinya d'en Tomàs, actualment estan abandonades i la vegetació selvàtica ho cobreix tot.

1. Badiella, X.; Fustagueras, J. (1977).- “Les cavitats enclavades en els gresos de Castellvell i Vilar”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (12): 481-487. Terrassa

• Carles Comadó                                (http://toponimsdecastellbell.blogspot.com/2017/05/el-forat-del-dimoni.html) 
• Dades, coordenades i fotografies de Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC), actualitzat el març de 2021.