Espeleo World

Avencs I Coves de la Febró

Important conjunt d'esquerdes de 1810 metres de recorregut a la Febró.


La cavitat està formada fonamentalment per unes esquerdes que es desenvolupen paral·lelament al cingle que les ha generades.
Podem distingir tres esquerdes principals, a més d'altres de secundàries perpendiculars o obliqües a les primeres:
L'Esquerda Gran és la més propera al cingle, és la més ampla però també la més curta, es desenvolupa aïllada de les demés.
La Galeria Paral·lela es situa al mig, entre l'Esquerda Gran i la Galeria Principal, és rigorosament rectilínia, continua pel Gran Balcó Sud, aquest darrer presenta comunicacions amb la tercera esquerda i tot un conjunt d'enllaços amb una zona intermèdia de fractures perpendiculars o obliqües, obertes a diferents nivells, denominades Laberint.
La Galeria Principal és la més allunyada del cingle, de gairebé 300 metres de llargada, estreta i profunda, amb comunicacions amb el Laberint, la Cova Gran, la Cova Petita i altres coves de menor interès, a més de tres avencs. També i trobem una “Via Ferrata” que ens permet remuntar fins l'exterior.
Farem una breu descripció dels sectors més importants:
Galeria Principal: És una megàclasi N-S amb un recorregut de 292 metres subaeris; a pocs metres del seu inici per l'extrem N, es troba l'entrada de l'avenc S-1, de -14 metres i 25 metres de recorregut; uns metres més endavant es troba un ressalt vertical, sota el qual s'obre l'avenc S-2, de -33 metres (pou de -19) i 121 metres de recorregut. La Galeria Principal continua per espai de 65 metres fins esdevenir ascendent al llarg d'un tram aproximadament igual, al final del qual es troba un pas ascendent a la paret oriental que ens permet la sortida a l'exterior. Continuant per la galeria, davallem fortament fins assolir els -34 metres des de l'exterior, punt on s'obre la Cova Gran; aquesta està formada per una sala quadrangular de 16x30 metres, d'on surten diferents galeries, una d'elles enllaça amb una nova coveta a la que segueix una esquerda vertical que té el seu fons a -73 metres de fondària. L'espeleometria de la Cova Gran és de 254 metres de recorregut i -39 metres de desnivell.
Al costat de l'entrada de la Cova Gran, s'obre la Cova Petita, de mides més modestes.
A la paret oposada s'obre la Cova C-3, a la que ens referirem més endavant.
Seguint l'esquerda principal, pujarem i deixarem a la dreta el Pas de l'Arrel, que comunica amb el Laberint.
La Galeria Principal es converteix en un estret corredor de 58 metres fins arribar al lloc on s'obren la Cova Sebas i la Cova dels Igualadins. L'esquerda finalitza més endavant després d'un parell de pous de -7 i -8 metres.
El Laberint: És un conjunt de galeries entrellaçades a les que accedirem pel Pas de l'Arrel; una vegada superat aquest, ens trobem en una galeria de 25 metres que finalitza a la Sala Gran i de la que surten a mà dreta tres branques que comuniquen amb una nova xarxa de corredors que surten a la Galeria Paral·lela. Abans de la Sala Gran, trobem l'entrada de la Cova C-4, totalment subterrània (Galeria Inferior), amb un recorregut de 192 metres i ocupada per blocs entre els que s'obren alguns pouets, a la zona central, una forta rampa penjada a 6 metres sobre el terra és la comunicació amb la Cova C-3.
La Galeria Paral·lela: Té un recorregut subaeri de 176 metres, començant al Gran Balcó Sud; presenta també dues balconades sobre el cingle i 6 comunicacions amb el Laberint. Més al N presenta una ampla galeria de comunicació amb la Galeria Principal.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Febró, La
  • Comarca: Baix Camp
  • Unitat: Muntanyes de Prades
  • Recorregut: 1810 metres
  • Desnivell: 73 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:57

Situació


A l'alçada del quilòmetre 22 de la carretera T-704 (Vilaplana a la Febró) i a 180 metres de la cruïlla amb la carretera TV-7092 (desviament a l'Alforja), surt una pista del costat N de la carretera que es dirigeix als avencs de la Febró, estan senyalitzat en tot moment per cartells indicadors. Quan arribem al coll de l'Agustens seguirem recte, la pista comença a baixar, fa un gir a la dreta i una mica més endavant gira a l'esquerra, en aquest punt hi ha una entrada que ens situa en un sender que ens va apropant a les esquerdes, quan el camí comença a baixar després d'haver recorregut uns 500 metres i aquest ja és a tocar de les esquerdes, trobarem a l'esquerra l'accés a la galeria principal en el sector proper a la Cova Gran.

Història


Segons en J. Ferraté (1918), cita que a principis del segle XIX serví de refugi al contrabandista i conspirador Josep Ferrer i Grau, àlies l'Agnes de Vilaplana, que s'hi amagava tot fugint de la força armada. També ens diu que el 1843 va servir de refugi al general Prim en el decurs de les guerres carlines. Tot hi que el 1943 no n'hi havia pas cap de guerra carlina, sí que es produí a Reus la sublevació de Joan Prim i de Llorenç Milans del Bosch contra Espartero.
Entre els dies 30 d'octubre al 2 de novembre de 1887 Antoni Palau les explora i el desembre del mateix any publica la ressenya en el butlletí “l'Excursionista”.
El 1896 apareix citada per Puig y Larraz en el llibre Cavernas y Simas de España a partir de les dades d'Antoni Palau.
El 1987 Font i Sagué reprodueix el mateix text de Puig y Larraz en el Catalech Espeleologich de Catalunya.
El 1918 J. Ferraté en el llibre Espeleologia de les comarques tarragonines, tracta àmpliament la cavitat amb aixecaments topogràfics parcials.
Més recentment la cavitat és freqüentada per espeleòlegs, generalment de Tarragona i Reus.
El 1973-74, l'ERE del Centre Excursionista de Catalunya realitza una topografia de les esquerdes principals, quedant aquesta topografia inèdita, ja que no s'arriba a publicar.
El 1980 el GES del Club Muntanyenc Barcelonès realitza una prospecció sistemàtica de les esquerdes realitzant un aixecament topogràfic de la totalitat d'esquerdes, publicant-ho a Sota Terra nº 1.
Actualment aquestes esquerdes són molt freqüentades per excursionistes de tota mena, així com per escaladors, els quals han obert diverses vies d'escalada, així com una “via ferrata”.
De la cova s'hi van extreure nombroses formacions, que foren enviades a molts punts, però especialment a Reus, al mas d'en Macià Vila, a fi d'adornar els jardins i cascades.

Topos

Media

Biblio

  1. Borrás, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1984).-”El Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol 7):1-283. Ed políglota. Barcelona.
  2. Cardona i Oliván, Ferran.(1990).-”El sistema mediterrani i la depressió central”. Grans Cavitats de Catalunya (Segon Volum):1-484. EC Gràcia. Barcelona.
  3. Cardona i Oliván, Ferran.(1993).-”Les Correjades (la vall d'en Bas – Garrotxa. Annex: Grans esquerdaments d'interès espeleològic a Catalunya””. Exploracions (16):51-65. EC Gràcia. Barcelona.
  4. Ferraté, J.(1918).- Espeleologia a les Comarques Tarragonines.134 pp. Reus.
  5. Font i Sagué, N.(1897).-”Catalech Espeleologich de Catalunya (continuació)” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (32):249-253. CE Catalunya.Barcelona.
  6. Palau, Antoni.(1887).-”Excursions. Serras de Prades” l'Excursionista (110):97-104. Associació Catalanista d'Excursions Científicas. Barcelona.
  7. Puig y Larraz, Gabriel.(1896).- Cavernas y Simas de España. 1-440. Madrid.
  8. Ribé, G; Borràs, J.(1980).-”Avencs i Coves de la Febró (complex)”. Sota Terra (1):39-53. GES-CM Barcelonès. Barcelona.
  • Fotos sense autor extretes del blog “Espeleobloc” post del dia 18-12-2009.