Skip to main content
Espeleoworld LogoEspeleoWorld
Avenc de Castellsapera

Avenc de Castellsapera

Avenc de 84 m de fondària a la Serra de l'Obac, amb una boca de 7 per 2 metres, un pou d'entrada de 45 metres i una gran sala final. Accés restringit de l'1 de novembre al 31 de maig per protegir la colònia de rat-penats.

Terrassa • Vallès Occidental 128m 84m

Avenc de 84 m de fondària a la Serra de l'Obac, amb una boca de 7 per 2 metres, un pou d'entrada de 45 metres i una gran sala final. Accés restringit de l'1 de novembre al 31 de maig per protegir la colònia de rat-penats.

Característiques

Situació

Des de la zona d'aparcament de l'Alzina del Sal·lari (carretera de Terrassa a Mura) cal seguir per un dels carrers de l'antic projecte d'urbanització que puja fins el Coll de Tres Creus. En plena corba, a l'esquerra, surt un camí que es dirigeix cap a la roca de Castellsapera. Quan aquest surt del bosc i es pot veure l'esmentada roca, surt un caminet a l'esquerra que davalla directe a l'avenc. Una barana metàl·lica protegeix l'accés a la boca de l'avenc.

Accés restringit: per a la protecció de la important colònia de rat-penats que hivernen al seu interior, la direcció del Parc Natural recomana abstenir-se de visitar-lo durant el període comprès entre l'1 de novembre i el 31 de maig.

Mapa

Boques

Comprova sempre les coordenades i les condicions d'accés abans de sortir.

  1. Castellsapera, Avenc de

    Altitud: 875 m

    41.647329, 1.972379
    UTM 31T (ED 50) 414520 4611335
Descarregar totes les boques en GPX

Fotos

Avenc de Castellsapera - Foto, Terrassa, Vallès OccidentalVeure imatge
Clic per ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.

Imatge 1 de 13

Descripció

Morfologia

La boca amida 7 per 2 metres i està voltada en algun racó de força vegetació, tal com heures i alzines, en una de les quals era costum de lligar-hi la corda per realitzar el descens. El pou d'entrada té uns 45 metres de fondària en vertical directa, tot i que als 18 metres hom hi troba una gran pedra encastada entre les parets, la qual cosa obliga a fer un segon ancoratge per continuar el descens. Un xic per sota d'aquest bloc existeix un petit replà amb cabuda per a dues persones. Els següents 27 metres verticals són gairebé en la seva totalitat aeris fins assolir el fons d'una espaiosa cambra de 15 metres de longitud i entre 2 i 5 metres d'amplada. A l'extrem SE, on trobem una gran roca que sobresurt en forma punxeguda, baixa un corredor força pronunciat fent un angle recte cap a un ressalt. Al peu d'aquest, un altre conducte en pendent ens atansa vers un segon ressalt més alt que l'anterior. Amb un pòrtic de 6 metres d'ample i 3 d'alçada se'ns presenta una de les ales subterrànies més grans del massís amb 20 metres de llarg i 12 metres d'amplada. El terra és en fort pendent vers l'extrem oposat pel qual accedim, trobant un lleuger ressalt ben al principi d'iniciar-se la nostra entrada. En ambdós extrems inferiors de la sala existeixen sengles ressalts que es comuniquen per un corredor inferior; punt on s'assoleix la màxima fondària de la cavitat (cota – 84). Al costat SE de la sala existeix una galeria força arrupida entre fang i pedres que, fent un parell de girs, fineix curullada de sediments. A l'extrem oposat i a tocar del ressalt que porta a la galeria inferior, trobem l'entrada a dues estances, la primera a través d'un gran bloc ens porta a una reduïda saleta; la segona és formada per un conducte allargassat a l'extrem del qual i a través d'un pas estret es perllonga uns 10 metres fent un parell d'angles a vegades difícils de superar.

Progressió

El descens es realitzava lligant la corda a una alzina. El pou d'entrada obliga a fer un segon ancoratge als 18 metres per continuar el descens. Antigament, el petit replà situat per sota del bloc es feia servir per fer una segona instal·lació de l'escala elektron (actualment poca gent el fa servir aquest replà). El ressalt del corredor es pot evitar tot passant per una gatonera que neix a la nostra dreta. El segon ressalt, més alt que l'anterior, també es pot evitar pel seu costat esquerre fent un parell de saltirons entre un munt de grans blocs mal endreçats tot assolint així la sala final.

Història

La primera exploració completa tingué lloc el dia 12 d'octubre del 1913, dirigida per Marià Faura i Sans i amb la participació de Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat, membres del Centre Excursionista de Catalunya, Centre Excursionista del Vallès (Sabadell) i Centre Excursionista de Terrassa.

Recentment hem tingut notícia (Aragonès, E., 2010) que uns mesos abans d'aquesta exploració, concretament el 15 d'agost del mateix 1913, elements del Círculo Tradicionalista de Terrassa van fer un intent d'exploració que acabà en un ensurt, havent de treure a un d'ells, atrapat a causa de la insuficiència del material amb que comptaven.

Molt possiblement, la segona exploració va tenir lloc el 16 de gener del 1921 per membres del Centre Excursionista de Terrassa.

A partir dels anys 1950 es va convertir en una de les cavitats més visitades de la Serra de l'Obac. En el seu interior han tingut lloc dos desgraciats accidents mortals, el primer d'ells el d'un excursionista que tot corrent pel bosc s'estimbà pel pou d'entrada.

Bio

Per a la protecció de la important colònia de rat-penats que hivernen al seu interior, la direcció del Parc Natural recomana abstenir-se de visitar-lo durant el període comprès entre l'1 de novembre i el 31 de maig. En una reduïda saleta acostumen a hivernar-hi alguns rat-penats.

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

  1. Andrés, O. (1960).- “Sobre ciertas particularidades de la carstificación en el macizo de conglomerados eocenos de Sant Llorenç del Munt (Provincia de Barcelona)” Speleon (XI): 27-46. Universidad de Oviedo.
  1. Andrés, O. (1964).- “Karstificación en conglomerados. Su estudio en el macizo de St. Llorenç del Munt – Serra de l'Obac (Barcelona)”. Geo y Bio Karst (2): 9-16. Ed. J. Mª Armengou. Barcelona.
  1. Aragonès, E. (2010).- Marià Faura i Sans espeleòleg (1883-1941). 106 pp. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
  1. Badiella, X. (1999).- “L'Avenc de Castellsapera”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (100-101): 23-24. Terrassa

· Fotografies “JNC” facilitades per Jordi Navarro (centre Excursionista de Castellar del Vallès)

Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/