La boca s'obre al fons d'una depressió, donant pas a un ressalt de -3,5 metres, arribant a un eixamplament d'on surt un pou de -10,3 metres. Si accedim per la galeria de sobre del pou, també podrem baixar des d'ací amb una verticalitat de -9 metres. Un cop situats a la galeria inferior, al NE, hi ha un conducte inferior que va caldre desobstruir que ens porta a la base del pou. Pel SO, la galeria principal acaba als 38 metres de fondària. Entremig d'aquest últim tram de la galeria principal, s'inicien tres vies descendents que arriben als -38, -44, i per la més fonda de totes, superant dos ressalts consecutius de -3,8 i 4,4 metres, s'assoleix la cota més baixa de la cavitat, -55 metres. La cavitat està estructurada en una esquerda principal de direcció NE-SO. L'amplada mitjana de les galeries, oscil·la entre 1 i 1,5 metres, llevat d'un eixamplament d'uns 6 metres al tram intermedi de la galeria, on podem observar els principals processos litogènics de la cavitat. S'ha de tenir cura en l'exploració de la cavitat degut a la presència de blocs inestables.
Des
del Coll de la Creu, prop de Lliurona, seguirem el camí d'Espinau,
en arribar a la Teuleria, seguirem pel camí del mig, de seguida
passarem el Pla del Perer i més endavant a l'alçada de la font de
l'Arç trobarem una pista que ens arriba per la dreta, en aquest punt
podem deixar el vehicle, ja que uns 150 metres més endavant a
l'esquerra surt un corriol que entre el bosc puja a la Tossa
d'Espinau, el corriol passa a prop de la colladeta que separa la
Tossa de la carena de la muntanya, lloc on comença a fer-se més
planer. Tot prenent una direcció paral·lela a la carena,
continuarem cosa de 100 metres més per deixar-lo i dirigir-nos a la
carena que tenim a l'esquerra, dalt la carena trobarem un
desenvolupat rascler, i al poc d'iniciar el descens pel vessant N,
trobarem la cavitat, al peu d'un ressalt i en una depressió mig
amagada per la vegetació.
Coordenades
aproximades.
La
cavitat fou localitzada el 1983 per J. Cuenca (GEB) junt amb un altre
company. El 1985 diversos membres del GEB i de l'ECG tot fent
prospecció, passen per la boca i entren a la cavitat amb una
llanterna, quedant aturats a la capçalera del pou ja que no
disposaven de material. Finalment el dia 17 de desembre de 1988 el
GEB i l'ECG porten a terme l'exploració, llevat del “remunage”
final. Quinze dies més tard, un nodrit grup de l'ECG realitzen la
topografia fins a -46 metres i 245 metres de recorregut.
El
1997, el GEB realitza una nova revisió de la cavitat trobant noves
continuacions, aconseguint una fondària de -55 metres i 296 metres
de recorregut.
El
GEB també cita aquesta cavitat com Forat del Ginebret nº 12 i també
marcat pel GEIS, Avenc BG-9.
Copyright © Espeleoworld 2022.