Forat de Malveí

Un enfonsament superficial del substrat calcari-argilós d'uns 8 metres d'espessor, potser en relació amb la pràctica de la carboneria, ha permès, tot baixant un pou de 15,50 metres, l'accés a una diàclasi principal de direcció N-S i d'un metre d'amplada. Els processos clàstics fan perillosa l'exploració. Pel costat S, entre blocs, arribarem a 2 metres de l'alçada de la boca. En direcció N, es pot destacar la presència de formacions litogèniques: crostes i estalactites. La fondària total de la cavitat és de 23,50 metres.

Situats a la collada d'Espinau, surt un ramal de pista cap al S que als pocs metres s'acaba en el pla de Salarics on hi ha una tanca de fils elèctrics i una porta de fusta, amb un pas canadenc (dades de 1993). A l'altra banda, en direcció S i paral·lel als fils, comença un corriol que més endavant s'uneix al que ve de l'Espinau. Després de un quilòmetre trobem un trencall cap a la dreta que de seguida es perd. Seguint la direcció d'aquest trencall, a uns 20 metres de distància i 10 de desnivell, hi ha l'accés del forat, situat enmig del bosc i al costat d'una carbonera.
Coordenades aproximades sense massa fiabilitat.

Conegut d'antic, s'havia citat en diversos catàlegs però sense gaires referències. El GEB acompanyats per en Xavi Borruel, que coneixia l'emplaçament de la cavitat, l'explora el 6 de març de 1993.