Complex de les Rovires Nº1-3

Per un pòrtic de secció quadrada s'accedeix a una sala allargada amb un fort pendent descendent, a la meitat del pendent i a la dreta trobem la galeria d'enllaç amb l'escletxa nº3. Seguint novament per la sala, al final d'aquesta uns blocs formen un ressalt de 2 metres, enllaçant perpendicularment amb una galeria de sostre alt i còmode recorregut de 5 metres, al cap dels quals ens situa en una sala de 5X3 metres d'on surten tres continuacions, la més evident i còmoda és una galeria recta de 5 metres de recorregut on a la part final una escalada d'alguns metres ens introdueix en un caos de blocs sense continuació aparent. A la part baixa d'aquesta galeria, una senzilla gatera ens situa en una sala de major volum d'on surten dos ramificacions de 6 i 8 metres respectivament i d'incòmode accés. A la part alta d'aquesta darrera sala trobem una finestra amb un passatge inclinat que ens porta fins l'àmplia sala citada anteriorment; en aquesta sala trobem un ressalt de -3 metres de difícil accés que enllaça amb un conducte descendent i estret, tallat perpendicularment en la seva part final per una saleta allargada de sostre baix ocupada per un enorme bloc. Cal citar que uns metres per sobre de l'entrada d'aquest darrer ressalt trobem una galeria ascendent de secció estreta i de 6 metres de recorregut per on entra una forta corrent d'aire procedent de l'exterior. Seguint per la galeria d'enllaç a l'escletxa nº 3, trobem una còmoda galeria de sostre alt, a la part superior d'aquesta i entre uns blocs existeix una petita boca d'entrada (B) de difícil accés. Sota aquest accés, la galeria segueix i enllaça amb una altra de secció més estreta, formant dos estrets passos entre blocs, després d'un gir brusc de direcció, augmenten les dimensions fins arribar a una sala de 7X5 metres, en un extrem de la sala un ressalt entre blocs ens situa en una galeria descendent que es fa impracticable al cap de 7 metres.
L'escletxa nº3 té un pou d'entrada de 4 metres de fondària, de secció irregular i força estreta, enllaçant per un extrem i després de remuntar un petit envà amb la sala de 7X5 metres. La minsa base del pou d'entrada, forma un colze força amagat per on s'accedeix a una curta rampa la qual enllaça amb una petita sala de 2X2 metres, de sostre baix i blocs en precari equilibri, per una finestra a la paret s'accedeix a un pou de -5 metres, seguit d'un ressalt de – 3 metres amb nombrosos blocs encastats a les parets però que ens permet accedir a -17 metres, punt de màxima fondària de la cavitat.

S'ha de seguir el camí que des de la font de les Rovires puja fins la zona on es troba tota la concentració d'esquerdes del mateix nom, l'escletxa nº 1 que és l'entrada principal del complex es troba poc després de passar per l'ampla boca de l'escletxa nº 4, que està situada a la dreta del camí.
Un altre accés més viable és des del carrer Via de la Farigola a Fontpineda, al final d'aquest carrer surt una pista que després de recórrer un quilòmetre, per la dreta surt un sender que ens porta fins la zona de les escletxes.

Descoberta i explorada el 1935 per un grup excursionista de la secció d'arqueologia de la Unió Excursionista de Catalunya, dirigits per Josep Maria Benet. En aquell moment van localitzar 5 urnes en forma de gerro tapades amb discos de lloseta i en el seu interior restes òssies i cendres, així com elements de petxines foradades per fer un collaret. Aquestes restes i d'altres de ceràmica foren ampliades i estudiades per Josep Colomines que posteriorment va publicar (1948) un estudi detallat. La cavitat va ser batejada com Cova de Can Montmany.
El novembre de 1948, un grup de membres (Llopis, Thomas, Montoriol, Termes i Vicens) del recent creat GES del Club Muntanyenc Barcelonès visiten una sèrie de cavitats a Pallejà que anomenen genèricament com Forats de la Presa d'Aigua, però no donen cap més detall. Pel full d'activitats del GES coneixem més coses, ja que es detallen el nom de cadascuna de les cavitats visitades i el seu desenvolupament, a saber: Forat Petit (- 6m); Forat Pla (10 m); Forat del Caos(- 14m); Avenc Estret (- 10m) i Avenc del Diable (- 25 m). No se'n sap res més, però sospitem que un d'ells, (potser el Forat del Caos) és el que fins aleshores es coneixia com Cova de Can Montmany i possiblement no tenen res a veure amb els que ara coneixem com Forats de la Presa d'Aigua.
Durant anys no es tenen més notícies, encara que puntualment apareixen notes d'activitats d'alguns grups espeleològics que esmenten els Forats de la Presa d'Aigua.
L'any 1974 dos membres de la Penya Excursionista Guimerà (Barcelona) publiquen al butlletí social la fitxa d'una tal Cova de Pallejà, amb una situació i un dibuix molt poc acurats. Mai es va poder contrastar la seva existència, però el 1984, a Gours-10, F. Rubinat ja insinua que es podria tractar de l'Escletxa nº 1 de les Rovires (Cova de Can Montmany) i ara n'estem segurs.
També el 1974, en Joan Pallarès, Xavier Bellés i altres companys comencen a catalogar les cavitats d'aquest sector de Pallejà i que anys més tard passarien a ser publicades a Gours-10. És aleshores quan apareix el nom d'Escletxes de les Rovires.
El 1989 Antonio Asensio i Pedro Valdepeñas comencen a revisar totes les cavitats conegudes, topografiant-les de nou i documentant altres d'inèdites.
El gener de 1990 Pedro Valdepeñas aconsegueix mitjançant una desobstrucció connectar les escletxes nº1 i nº3 de les Rovires. Durant les fortes pluges caigudes a la zona per l'abril de 1991 es van desplomar grans blocs a una de les galeries (secció d-d'). També es van produir alguns moviments a la sala principal del sector de l'escletxa nº3 (secció e-e').

1. Asensio, A.; Valdepeñas, P. (1993).-”Las cavidades de la Mola de Montmany y alrededores”. Passamà (1):5-26. GIRES. Sant Esteve de Sesrovires.
2. Colomines, Josep (1948).- “La cueva de Can Montmany, de Pallejà”. Ampurias (9-10): 237-242. Museu d'Arqueologia. Barcelona.
3. Rubinat, Francesc; Pallarès-Personat, Joan.(1984).-”Catàleg Espeleològic del Massís de Garraf - Unitat Septentrional - Sector 14”. GOURS (10):61-73. GEFOMA. Barcelona.
4. Rubinat Aumedes, Francesc.(2004).-Catàleg Espeleològic del massís de l'Ordal (monogràfic):1-117. SIE-CE Àliga. Barcelona.

• Fitxa actualitzada el març de 2018, coordenades i fotografies extretes del Blog (www.espeleobloc.com.es) apunt del dia 25-07-2011.
• fitxa actualitzada l'abril de 2020 on s'inclouen topografies antigues i s'actualitza la història.