
Cuevas de Mairuelegorreta
Les cuevas de Mairuelegorreta (coves de Mairuelegorreta) s'obren al massís de Gorbeia, a Zigoitia (Àlaba), dins del Parc Natural de Gorbeia. Tenen més de 12 km de galeries i uns 215 m de desnivell.
EspeleoWorld
Cuevas de Mairuelegorreta
Les cuevas de Mairuelegorreta (coves de Mairuelegorreta) s'obren al massís de Gorbeia, a Zigoitia (Àlaba), dins del Parc Natural de Gorbeia. Tenen més de 12 km de galeries i uns 215 m de desnivell.
Zigoitia
Recorregut: 18088 m · Desnivell: 215 m
Fitxa actualitzada
https://espeleoworld.com/c/cuevas-de-mairuelegorreta-zigoitia
La informació pot canviar. Comprova sempre les coordenades, l'accés, la meteorologia i les condicions de la cavitat abans de sortir.
Les cuevas de Mairuelegorreta (coves de Mairuelegorreta) s'obren al massís de Gorbeia, a Zigoitia (Àlaba), dins del Parc Natural de Gorbeia. Tenen més de 12 km de galeries i uns 215 m de desnivell.
Fotos
© Juan San Martin · CC-BY-SA-3.0 3.0 · Juan San Martin, CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons · https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3A9956_o.jpg
Descripció
Morfologia
La roca és calcària blava del Cenomanià, de fins a 70 m de gruix. Té un cabussament regular de 21 graus al sud-oest i una fissuració molt intensa.
L'escarpament té tres boques. La I, al centre, és la principal, amb 7,40 m d'amplada i 3 m d'alçada. La III és la més alta i la II la més baixa. Una quarta, superior, es va trobar el 2006 i es va connectar amb l'interior després d'una escalada d'uns 30 m. L'entrada principal dona a un tram recte de 70 m amb llum solar, al qual segueix una escala artificial.
Les sales més conegudes són aquestes. La Calle de la Estación fa 9,40 m per 5 m i acaba a la Plaza de Toros, una sala semicircular de 25 a 27 m de diàmetre i uns 20 m d'alçada. Peña Grande fa uns 150 x 45 x 20 m i pren el nom d'un bloc de més de 1000 tones.
La cova és sobretot horitzontal i té poques verticals. S'organitza en tres pisos segons el plànol de 1958 i en cinc segons la fitxa turística. Les Capillas són a +36 m i són el punt més alt. L'avenc Madi arriba a -90 m. El Pozo del Diablo, de 20 m, es va superar amb una escalada el gener de 1959 i dona al Jardín del Diablo.
Espeleotemes
La cova ha patit danys importants: és una de les més afectades d'Àlaba per estalactites trencades, pintades i escombraries. Tot i així conserva formacions notables. Les Capillas són dues sales precedides per un pòrtic, amb concrecions de gran mida; per arribar-hi cal pujar una rampa estalagmítica amb gours. Al Museo del Prado, una diàclasi-avenc de 10 m, hi ha excèntriques d'1 m d'alçada.
Hidrologia
Mairuelegorreta forma part del sistema que drena tot el vessant sud-est del Gorbea. Les seves sortides d'aigua són les surgències d'Artxegi i Sale el Agua. Asunkorta, Dulao i Pagoluzieta pertanyen al mateix sistema. Les boques de la cova són antigues resurgencies que avui queden per sobre de la xarxa activa.
A dins circula un riu subterrani. La seva aigua apareix a la surgència d'Artzegi, al costat del riu Zubialde, i una part s'usa per abastir Vitoria-Gasteiz. Una coloració amb fluoresceïna el juliol de 1959 ho va confirmar. El colorant va aparèixer també al riu Errekaseku i als embassaments.
Aigües amunt es troba el Sifó Rubio. El 1959 es va intentar passar en apnea (més de 8 m) i el 1992 amb ampolles, però és massa estret. Els sifons de Mairuelegorreta i Pagoluzieta estan separats per una mica més de 100 m. L'Errekaseku, de 8 km, corre en paral·lel. La cova de Peña Gingia, a la pedrera de Garbea, no està connectada i pertany a la surgència de Sale el Agua.
Progressió
El temps necessari depèn de l'objectiu. Una visita curta fins a Peña Grande i el carrer de San Ildefonso va requerir unes 2 hores el 2018. Recórrer les galeries principals porta diversos dies. El 1987 el GEA va localitzar un laberint de diàclasis de diversos nivells, amb alçades de fins a 17 m.
Altres detalls
Les longituds publicades han anat creixent: 9300 m el 1962, 10000 m el 1964 i 12340 m el 1968, amb 210 m de desnivell. La xifra més recent, de Grottocenter el 2026, és de 18088 m i 215 m de desnivell.
La Plaza de Toros acull des del 21 de juliol de 1963 el festival Euskal Jaia, que va reunir més de 2000 persones. Des del 1990 se celebra al setembre un festival anual de folklore. Segons la mitologia basca, la cova és la morada de la deessa Mairu, anomenada també Mari. Hi ha a més una llegenda sobre un tresor enterrat.
Es van fer simulacres de rescat el 1973, el 1976 i el 1991, i hi va haver almenys set accidents per caiguda, l'últim el 2004. El 2007 es va convocar un concurs per adaptar la cova al turisme, que es va suspendre a finals d'aquell any.
Història
Cap al 1906-1907 Luis Heintz va explorar la cova durant tres dies i va dibuixar un croquis amb més de 2 km de galeries. Els primers exploradors, Isidoro Fernández i Carlos Peyres, van donar a galeries i sales noms de carrers i places de la Vitoria de 1900. El 1949 el metge Francisco Hernández la va llogar per 25 anys per explotar-la amb finalitats turístiques.
L'agost de 1958 el GEMI, dirigit per Armando Llanos, va fer una campanya de set dies. El 1959 la cova ja tenia 9 km i 210 m de desnivell. El GEA es va fundar el 1962 a partir del GEMI i del CADIE, i des de llavors dirigeix les exploracions. El 1986 va començar una topografia detallada, coordinada per Félix Alangua.
Bio
La cova és un jaciment del Quaternari. S'han trobat restes d'ós cavernari antic (Ursus deningeri), d'ós cavernari i d'ós bru, amb 15 llits i 16 urpades a les parets. També hi ha restes d'ur, bisó estepari, linx, lleó de les cavernes, rinoceront, llop i cérvol.
Alavasoma muniesai és un diplòpode blanc de 12 mm, descrit per primera vegada en aquesta cova.
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cavitat!
Cavitats properes
Conté informació de Grottocenter (Wikicaves), grottocenter.org, disponible sota l'Open Database License (ODbL 1.0, https://opendatacommons.org/licenses/odbl/1-0/), amb modificacions. · https://grottocenter.org/ui/entrances/168712 · dades a 2026 · Font: Grottocenter (Association Wikicaves), worldwide collaborative cave database (grottocenter.org), amb modificacions. CC BY-SA 3.0, https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ Grottocenter (Wikicaves) · Text de Biboc (Cuevas de Mairuelegorreta) · https://grottocenter.org/ui/entrances/168712 · dades a 2026 · Text redactat per Espeleoworld a partir de fonts públiques. Demana'ns permís abans de reutilitzar-lo. · Text de Grottocenter (Mairuelegorreta (Cuevas de) - Grottocenter entrance 168712), Wikipedia (eu) (Mairuelegorreta), Wikipedia (es) (Cueva de Mairuelegorreta), Sección de Espeleología de la Excursionista Manuel Iradier de Vitoria (Notas sobre la Cueva de Mairuelegorreta), Jesús M. Lz. de Ipiña (Mairuelegorreta (historia de la exploración), Pyrenaica 235), Cavitats Subterrànies (blog) (Cueva de Mairuelegorreta (Macizo de Gorbea, Álava)), Macizo de Gorbeia (blog) (Cueva de Mairuelegorreta), Arabaturismo (Diputación Foral de Álava) (Cuevas de Mairuelegorreta), Wikipedia (es) (Parque natural del Gorbea), Wikidata (Wikidata Q12262867 (Mairuelegorreta)), Wikimedia Commons (Category:Mairuelegorreta (Wikimedia Commons)) · adaptat per Espeleoworld (normalitzat, traduït); l'adaptació té llicència Our own text, written from public sources. Please ask us before reusing it. · Les dades derivades estan disponibles a petició sota l'ODbL: [email protected]
