
Sistema de Itxina'pe Sarea
El Sistema de Itxina'pe Sarea és una xarxa de cavitats unides entre si al karst d'Itxina, a Orozko (Bizkaia). Segons el catàleg de desembre de 2024, fa 49150 m de desenvolupament i -310 m de desnivell.
EspeleoWorld
Sistema de Itxina'pe Sarea
El Sistema de Itxina'pe Sarea és una xarxa de cavitats unides entre si al karst d'Itxina, a Orozko (Bizkaia). Segons el catàleg de desembre de 2024, fa 49150 m de desenvolupament i -310 m de desnivell.
Orozko
Recorregut: 49150 m · Desnivell: 310 m
Fitxa actualitzada
https://espeleoworld.com/c/sistema-de-itxina-pe-sarea-orozko
La informació pot canviar. Comprova sempre les coordenades, l'accés, la meteorologia i les condicions de la cavitat abans de sortir.
El Sistema de Itxina'pe Sarea és una xarxa de cavitats unides entre si al karst d'Itxina, a Orozko (Bizkaia). Segons el catàleg de desembre de 2024, fa 49150 m de desenvolupament i -310 m de desnivell.
Topogràfics
© GAES Bilbao · none-stated · GAES Bilbao, Karaitza n. 19 (Unión de Espeleólogos Vascos, 2011) · https://burnia.org/wp-content/uploads/2020/12/Karaitza19.pdf
Fotos
© GAES Bilbao · none-stated · GAES Bilbao, Karaitza n. 19 (Unión de Espeleólogos Vascos, 2011) · https://burnia.org/wp-content/uploads/2020/12/Karaitza19.pdf
Descripció
Morfologia
La cavitat es desenvolupa en calcàries esculloses del Cretaci, pertanyents al Complex Urgonià. El seu gruix arriba a 300 m i els estrats cabussen cap al sud-oest.
Primer es van formar conductes freàtics que se superposen en forma de gelosia, amb flux per diversos canals. Més tard l'aigua es va encaixar en règim vadós. El col·lector inferior són canons meandriformes amb una altura mitjana superior a 15 m.
Dues sales destaquen per la seva mida: Mila Aurpegien Gela i Erraldo Gela, totes dues amb eixos de més de 140 m. Erraldo Gela fa 135 x 70 m i és la de més volum del massís. La galeria Goikoa, topografiada el 2011, és la part més alta del sistema i queda a uns 200 m sobre el col·lector.
Espeleotemes
L'activitat de concreció és escassa en general. Només hi ha formacions puntuals.
Hidrologia
Un riu subterrani travessa el massís de sud-est a nord-oest. Entra pel sumidor de les campes d'Arraba i surt per la surgència d'Aldabide. El sumidor d'Urasartutendanbazterra aporta una mica més del 5% del volum mesurat a Aldabide.
Al vessant atlàntic cauen prop de 2000 mm de precipitació a l'any. El gradient hidràulic mitjà del col·lector inferior és inferior a l'1%.
Altres detalls
El karst d'Itxina té 353 cavitats i més de 71 km topografiats, segons dades del GAES de 2011. Queden a més altres sis cavitats de més d'1 km que no estan unides a la xarxa. En el conjunt del parc natural, el GAES cataloga més de 600 cavitats i més de 90 km de galeries.
L'altura d'Axlaor Trokea s'indica amb valors entre 163 i 174 m. A la taula de 2011, Itxulegor apareix amb 5007 m de desenvolupament i -242 m de desnivell abans d'unir-se al sistema.
Història
Les primeres exploracions conegudes són de 1959, quan el Grupo Universitario de Montaña de Bilbao va visitar Itxulegor. Dos anys després va explorar Axlaor Trokea. El 1971 el GEV va publicar estudis sobre Itxina a la revista Kobie nº 3. Aquest grup també va topografiar 6200 m d'Otxabide durant un campament subterrani.
A mitjan de 1986 el GAES de Bilbao va començar l'exploració sistemàtica del Gorbeia. El 2010 el GAES donava per a la xarxa 30500 m de desenvolupament i 304 m de desnivell. Abans de novembre de 2011 ja s'havien unit Otxabide i Egarriturri, i aquell mes la xarxa va superar els 40 km. El desembre de 2011 (Karaitza 19) es registraven 40250 m i 306 m de desnivell. En aquella data era la major cavitat de Bizkaia.
El novembre de 2012 es va unir Itxulegor, de 5 km, i la xarxa va assolir 46 km. La unió es data el 10 de novembre segons el GAES i el 12 segons un altre blog. El 2013 es mantenien els 46 km i un desnivell superior a 300 m. Faltava connectar Urrikobasoko Lezandi, de 6000 m i -320 m, que afegiria gairebé 5 km.
El 23 de gener de 2016 es van connectar Otxabide i ITX-147. Amb això la xarxa va superar els 49 km.
Bio
Al sector d'Urtebeteko Oparia es va trobar l'esquelet d'un felí. Va ocórrer durant una escalada de juliol de 2010, que va afegir 10 km a la xarxa.
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cavitat!
Cavitats properes
Conté informació de Grottocenter (Wikicaves), grottocenter.org, disponible sota l'Open Database License (ODbL 1.0, https://opendatacommons.org/licenses/odbl/1-0/), amb modificacions. · https://grottocenter.org/ui/entrances/168703 · dades a 2026 · Font: Grottocenter (Association Wikicaves), worldwide collaborative cave database (grottocenter.org), amb modificacions. CC BY-SA 3.0, https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ Grottocenter (Wikicaves) · Text de Biboc (Sistema de Itxina'pe Sarea) · https://grottocenter.org/ui/entrances/168703 · dades a 2026 · Text redactat per Espeleoworld a partir de fonts públiques. Demana'ns permís abans de reutilitzar-lo. · Text de Iñaki Latasa Undagoitia (Itxinapeko Sarea. Espeleogénesis de una gran cavidad en Itxina, Gorbeia vizcaíno (Karaitza 19, diciembre 2011)), J. L. Membrado (recopilador) (Las Mayores Grandes Cavidades en España, 1965 – 2024 (catálogo a diciembre de 2024)), Espeleo Club de Gracia (blog), texto del GAES Bilbao (Conexión Itxulegor-Otxabide, 46 Kms, Red Subterránea de Itxina (14 nov 2012, texto del GAES)), Iñaki Miró (Cuevas de: Otxabide - Coventosa - Txomin IV (abril 2013)), GAES Bilbao (blog) (Espeleo GAES: enero 2016 (conexión Otxabide - ITX-147)), GAES Bilbao (blog) (Espeleo GAES: 2011), GAES Bilbao (blog) (Espeleo GAES: nuestra historia), Macizo de Gorbeia (blog) (Macizo de Gorbeia: Itxulegor (septiembre 2013)), Wikipedia (eu) (Itzina), GAES Bilbao (publicado en Scribd) (Karst de Itxina: 25 años de exploraciones (Pyrenaica, GAES 2010)) · adaptat per Espeleoworld (normalitzat, traduït); l'adaptació té llicència Our own text, written from public sources. Please ask us before reusing it. · Les dades derivades estan disponibles a petició sota l'ODbL: [email protected]

