Surgència de les Nou Fonts

L'entrada de forma rectangular, dóna pas a una galeria d'estructura idèntica i amb un curt esglaó ascendent. La planta està recoberta completament de blocs, pudingues i colades. De sobte el sostre disminueix en alçada, per deixar pas a dues gateres paral·leles d'incòmoda penetració i d'uns 5 metres de recorregut, que s'uneixen en una sala relativament espaiosa. La continuació es realitza per una galeria una mica més còmoda i amb la planta recoberta de sorra. Al costat dret existeixen diversos conductes, la major part impenetrables, que comuniquen amb una altra galeria paral·lela a la principal, però de dimensions infernals, per on es poden recórrer una vintena de metres, amb prolongació final evident però impenetrable. De nou a la galeria principal, en arribar a l'altura del tercer conducte, un recolze a l'esquerra ens obliga a ascendir entre blocs. Inesperadament desemboquem al tram de galeries més còmodes de tota la cavitat, d'uns 14 metres de recorregut i bellament decorades. A l'extrem final existeix un conducte descendent de només 2 metres que connecta amb la base d'un petit fus vertical de 4 metres. A la dreta d'aquesta i com a prolongació lògica, s'obre un laminador ascendent obert entre dos estrats, que enllaça amb 'inici d'una galeria de secció quadrada i planta en sentit descendent. Les seves dimensions són modestes degut al fet que la planta es troba recoberta de grans blocs, un dels quals forma un ressalt de 2 metres. Sobre aquest obstacle i a través d'un envà de colades, s'accedeix a dues curtes sales de sostre baix enllaçades per una gatera. Al final de la segona sala un incòmode laminador dóna pas a un tram de galeries una mica més espaioses, però també de sostre baix, fins que als pocs metres es fa completament impracticable per mor d'un despreniment. El desnivell total és de 3 metres (+2/-1).

Sortint des de la carretera pel camí que porta a les Nou Fonts, en travessar el petit pont sobre el riu, observem una petita pedrera de toves al marge dret del mateix camí. Haurem de pujar per nombroses balmes que formen els travertins, fins localitzar un conducte sec (ocasionalment i circula aigua, i la cavitat és de fàcil localització). Arribant a una bonica cascada amb dos tolls a la seva base, fàcil de grimpar per la dreta. Un cop superada, el conducte d'entrada s'obre a través d'un bosc esbargit i es fa visible el penya-segat on trobarem l'entrada al peu d'aquest.

Cavitat explorada per la SEO del CE Vallirana durant el 1993.

1. Asensio , A.(2001).-”Sobre algunes cavitats a Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà) Barcelona”. Ardenya (1):48-53. SEO-CE Vallirana.

• Coordenades i Fotografies extretes del web (www.engarrista.com), post del dia 10/02/2015.