Espeleo World

Baborell de la Dona Morta

Avenc de 66 metres de fondària a la serra de Sant Mamet, Alòs de Balaguer.


Donat que les dues topografies que es coneixen d'aquesta cavitat presentaven una diferència en la seva fondària de 19 metres, hem cregut oportú fer una poligonal boca-fons per comprovar quina era la més correcta.
La boca dóna accés a un pouet de 4 metres que ens situa en un ampli replà. Aquí s'inicia una rampa d'uns 50 graus de 13 metres de recorregut que ens aboca a una vertical de 9 metres, a la base ens situa a la cota -22 metres. Pel costat NO la cavitat continua per una rampa i segueix per una estreta diàclasi fins als -35 metres on es fa impracticable per la seva estretor.
Pel costat SE la galeria continua ampla, amb grans blocs que es poden superar per sota fins arribar a un pas entre blocs a -31 metres de fondària. Cal baixar -9 metres entre els blocs per situar-nos de nou en la galeria. Un nou pas entre blocs ens situa a la cota -47 metres a l'inici d'un pou de -11,5 metres a la base del qual hi trobem una rampa de sediments que ens porta fins al centre d'una gran diàclasi, per l'altre costat d'on hem accedit es pot remuntar bona part d'aquesta diàclasi. A la base situada a -63 metres, hi trobem un pas entre blocs que ens permet baixar -3 metres més, finalitzant la cavitat a la cota -66 metres.
A la galeria principal, abans de superar els blocs de la cota -31 metres es pot remuntar la diàclasi fins la part superior, aquí després de passar un estret pas, hi ha un pou d'uns 28 metres que va a parar al mateix punt final de l'accés anterior.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Alòs de Balaguer
  • Comarca: Noguera
  • Unitat: Serres marginals - Est
  • Recorregut: 155 metres
  • Desnivell: 66 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio: Speonomus puncticollis. 45 exemplars recollits per Lluís Auroux i Oleguer Escolà el dia 26 de gener de 1969.
  • Última revisió: 2018-05-01 14:10:49

Situació


L'accés més pràctic és agafar a l'entrada d'Alòs de Balaguer la carretera de la “Masia” que es dirigeix a la vall d'Airet, en arribar a “La Masia”, seguirem la carretera 250 metres més endavant on a l'esquerra hi surt una pista amb marques de pintura verda, les anirem seguint fins una cabana situada al mig dels camps de conreu, aquí les marques giren a l'esquerra fins arribar al llit d'un torrent, una mica més endavant un saltant ens barra el pas, cal seguir a la dreta per trobar el camí que ens baixa al llit del torrent principal, llavors seguirem baixant pel torrent fins que poc abans d'arribar al segon torrent que trobarem per la dreta ens trobem tallats per un saltant, cal abandonar el torrent per la dreta seguint les marques verdes, saltarem el coll i baixarem al torrent que arriba per la dreta, a partir d'aquí cal anar remuntant les terrasses de conreu actualment abandonades fins trobar una fita d'un metre d'alçada, la boca de la cavitat es troba en el marge esquerre hidrogràfic, enfront mateix d'aquesta fita, a la boca hi creix una figuera que serveix de referència.

Història


Coneguda d'antic per la gent del país i utilitzada com amagatall i refugi durant la guerra del 1936. Fou explorada el 26 de gener de 1969 per Auroux, Meseguer, Pallarès de la SAS del CGB i l'Oleguer Escolà de l'ERE del CEC.

Topos

topo Baborell de la Dona Mortatopo Baborell de la Dona Morta

Media

foto Baborell de la Dona Mortafoto Baborell de la Dona Mortafoto Baborell de la Dona Mortafoto Baborell de la Dona Mortafoto Baborell de la Dona Mortafoto Baborell de la Dona Mortafoto Baborell de la Dona Mortafoto Baborell de la Dona Mortafoto Baborell de la Dona Mortafoto Baborell de la Dona Mortafoto Baborell de la Dona Mortafoto Baborell de la Dona Morta

Biblio

  1. AA.(1971).-”Relación de cavidades”. Memoria 5º Campamento Regional de Espeleólogos-Montsec. pp. 8-12. SAS-CGB.Barcelona.
  2. Escolà i Boada, Oleguer (1970).- “Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11-12):453-541. ERE del CEC. Barcelona.
  3. Garcia, Domingo;Gascó,J.(1979).-“Estudio del Baborell de la Dona Morta”.Carbonato (1):24-27. GERS-AEM. Barcelona.
  4. Gàzquez i Pons, Josep Lluís.(1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera” Grallera (3-4):1-90. GELL – CE Lleida.
  • Actualització de fitxa maig de 2018, situació, descripció, revisió topogràfica i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).