Cova d'en Manent

Des de la boca, de dimensions considerables, es baixa per una galeria en rampa que dóna accés a una sala de 23 per 7 metres i assoleix una alçada de 12,5 metres. Es troba ocupada i subdividida per grans blocs clàstics que gairebé l'omplen del tot. D'allí surten tres petites derivacions: dos inicis de galeria que segueixen diàclasis paral·leles al seu extrem final, i una altra petita galeria de 9 metres de longitud que surt del terç inferior oriental.
La cavitat s'obre en una zona de calcàries molt triturades amb força diàclasis ben individualitzades que segueixen una direcció principal S30E i damunt les quals s'ha format la cova.

Molt a prop del cim del Tossal d'Isòvol, al N del poblet del mateix nom.
Coordenades aproximades i de poca precisió.

Malgrat que seria coneguda des de temps immemorials, no és fins a les campanyes que membres de l'ERE – CEC porten a terme d'una manera sistemàtica des de l'any 1966 fins el 1970 per diferents zones de la Cerdanya, que és divulgada abastament.

1. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F: (1978).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 1 (l'Alt Urgell i la Cerdanya): 166. Ed. Políglota. Barcelona.

2. Canals, M.; Ribera, C. Viñas, R. (1970).- La Fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre., 98 pp. Centre Excursionista de Catalunya – Ed. Montblanch.