Cova Gran d'Olopte

La boca superior de 2,5 x 1,5 metres és de forma ogival i dóna pas a una galeria estructurada damunt d'una diàclasi O10S amb marcades formes d'erosió-corrosió.
El sostre baixa progressivament dirigint-se més cap al N i desemboca, a través d'un estret pas, en una galeria de proporcions més grans (2,5 metres de diàmetre), en direcció N que, després de córrer en ziga-zaga, formant tres colzades, acaba orientada a l'O curullada per sediments. Abans desemboca una galeria en rampa que comunica amb la boca inferior a través de dos punts, un és impracticable i l'altre, encara que molt estret, comunica directament amb la galeria de la boca inferior.
De nou a la galeria principal que està formada per un conducte de 150 metres de llarg i una secció mitjana de 1,5 metres de diàmetre, amb alguns punts elevats i baixa cap al final, de morfologia d'erosió-corrosió. El processos clàstics només són d'una relativa importància en un parell de punts de la cavitat. Les formes litogèniques són escasses i únicament apreciables al tram mitjà i final de la galeria.
Antic conducte de drenatge completament fossilitzat que conduïa l'aigua a través d'un tub principal i amb molt pocs aportaments laterals.

Per la carretera N-260, en direcció de Bellver de Cerdanya a Puigcerdà, poc abans del quilòmetre 191 hi ha el desviament de la carretera GIV-4032 que porta al poblet d'Olopte. Des de l'entrada del poble cal seguir el carrer Església fins arribar al carrer A, de l'esquerra surt un carrer en baixada que de seguida es converteix en camí fins arribar a un pont que creua el riu Duran, seguirem el camí aigües avall durant uns 250 metres. La cavitat es troba uns 60 metres per damunt del camí que segueix paral·lel el riu Duran en el vessant dret hidrogràfic, en una oberta canal i en el costat esquerre d'aquesta segons la marxa. La cavitat s'obre a l'exterior per dues boques separades uns 7 metres entre elles, una de les boques es veu des del camí que passa pel costat del riu, i és la cavitat més meridional del grup de les coves d'Olopte.

Malgrat que les coves d'Olopte són conegudes des de temps immemorials i esmentades molt de passada en alguns treballs de caire excursionista i arqueològic, no és fins a les campanyes que membres de l'ERE – CEC porten a terme d'una manera sistemàtica des de l'any 1966 fins el 1970 per diferents zones de la Cerdanya, que són divulgades abastament.
Les coves d'Olopte han estat objecte de diferents campanyes arqueològiques on s'han recollit materials diversos des del neolític, bronze i fins a èpoques medievals.

1. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F: (1978).-Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 1 (l'Alt Urgell i la Cerdanya): 166. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Canals, M.; Ribera, C. Viñas, R. (1970).-La Fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre, 98 pp. Centre Excursionista de Catalunya – Ed. Montblanch.
3. Valles, Jordi de (2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):1-381. EC Gràcia/FCE.

• Coordenades i fotografies extretes del blog: Espeleobloc (post del 24-5-2011).
• Situació, revisió coordenades i altres fotos facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC). Actualització octubre de 2021.