Avenc M-1

Es una important diàclasi que fractura el terreny molt proper a la pista, exteriorment té un centenar de metres de llarg, es ple de vegetació que emmascara molt la seva ubicació, té diferents nivells i un important procés clàstic amb rocs inestables per tot arreu.
Un parell de ressalts ens endinsen al principi de la cavitat, aquesta continua tenint que superar blocs caiguts que s'encasten en les diàclasis, aquesta és la tònica general de tota la cavitat. De tant en tant trobem algunes interseccions d’altres diàclasis que ens portaran a cotes més baixes. També trobarem diverses sortides a l'exterior.

Des de Senterada cal dirigir-se a la Pobleta de Bellveí on agafarem una estreta carretera a la dreta fins l'estany de Montcortès, del costat E de l'estany, surt una pista asfaltada que es dirigeix a Peracalç, quan arribem a la cruïlla amb la pista que va a Montsor, agafarem aquesta a la dreta, apta per qualsevol vehicle i al cap d'1'7 quilòmetres arribarem al pla on es troben les cavitats, aquest es troba a l'esquerra de la pista, el punt es reconeix fàcilment ja que la pista fa un fort revolt cap a la dreta i també a la dreta hi ha un gran toll d'aigua temporal que serveix per beure els animals.
La identificació de les cavitats és força complicada, ja que nomes es conserva la pintura del nom en l'M-1, M-11 i M-35, de la resta de cavitats ha desaparegut qualsevol senyal que les identifiqui, i el GEB no informa de cap tipus de directriu seguida per tal d'identificar-les; per tant llevat d'aquestes dues cavitats, les coordenades de la resta desconeixem quina correspon correctament a cada una d'elles, hem cregut oportú senyalitzar la resta de cavitats amb unes coordenades situades entre M-1 i M-11, tenint en compte que llevat de la M-8 que es troba un parell de corbes abans d'arribar al pla, la resta de cavitats estan situades en un radi inferior als 200 metres d'aquest punt que indiquem, en alguns casos les coordenades corresponen a boques de forats, però ignorem si es corresponen amb els mateixos.
Pel que fa a la M-1, aquesta es troba a uns 70 metres, en la primera línia d'arbres que hi ha a l'esquerra del prat gran que es troba a l'altra banda de la pista, allà trobarem un ensorrament, i entre els boixos la entrada a la cavitat.

Els dies 26 al 30 de març de 1970 un equip de la SIE del CEA explora el Forat de Montcortès (98 metres) i el Forat del Vicenç (-10 metres). Posteriorment, els dies 6 i 7 de març de 1976, un altre equip de la SIE en que hi participa algun dels membres de l'equip anterior, exploren a la serra de Peracalç, entre l'estany de Montcortès i Peracalç, tres cavitats de (-30 metres, -11 metres i -7 metres) de fondària respectivament, a les que denominen Forats de la Grata nº 1, 2 i 3, aquesta informació queda en els arxius de la SIE però mai s'arriba a publicar res al respecte. Molt probablement es corresponguin amb algun dels molts forats explorats pel GEB en aquest sector.
El 1980 el GEB inicia una sèrie d'exploracions en aquest pla que es troba al N de la roca de Perauba i a l'O del dolmen de Perauba, i que el GEB denomina pla del campament, degut que és el punt on instal·laven el campament durant les exploracions, aquestes durarien fins l'any 1988.
Posteriorment retornen el setembre de 1994, i el juliol del 1995 acompanyen als arqueòlegs del departament d'història de les societat pre-capitalistes i d'antropologia social de la UAB, tornant-hi de nou el novembre de 1999.
En el decurs d'aquest anys, la massa forestal ha crescut força, això també complica la localització de les cavitats.

1. Porcel Caro,Enric.(1990).-”Exploracions a la Serra Magdalena ”.Cavernas (22):49-57. GE Badalona.
2. Porcel Caro,Enric; Miret Pérez, Francesc.(2008).-”Cavernes d'interès arqueològic”. Cavernas (27):58-63. GE Badalona.
3. Navarro,J.(1971).-”Relación cronológica de las exploraciones realizadas por miembros de la SIE en 1970”. EspeleoSie (10):75-87. SIE – CE Àliga. Barcelona.

• Fitxa actualitzada el novembre de 2017, coordenades, noves fotografies i dades facilitades per Enric Peradalta Rocha (GIRES).