Skip to main content
Avenc M-1

Avenc M-1

Escletxa de 31 metres de fondària i 310 metres de recorregut a Montcortès (Baix Pallars), una diàclasi amb diversos nivells i rocs inestables.

Baix Pallars • Pallars Sobirà 310m 31m

Escletxa de 31 metres de fondària i 310 metres de recorregut a Montcortès (Baix Pallars), una diàclasi amb diversos nivells i rocs inestables.

Característiques

Situació

Les cavitats es troben a Montcortès, al Baix Pallars. Des de Senterada cal dirigir-se a la Pobleta de Bellveí, on s'agafa una estreta carretera a la dreta fins a l'estany de Montcortès. Del costat E de l'estany surt una pista asfaltada que es dirigeix a Peracalç; en arribar a la cruïlla amb la pista que va a Montsor, s'agafa aquesta a la dreta, apta per a qualsevol vehicle, i al cap d'1.7 quilòmetres s'arriba al pla on es troben les cavitats. Aquest pla és a l'esquerra de la pista i el punt es reconeix fàcilment perquè la pista fa un fort revolt cap a la dreta i també a la dreta hi ha un gran toll d'aigua temporal que serveix per beure els animals.

La identificació de les cavitats és força complicada, ja que només es conserva la pintura del nom en l'M-1, M-11 i M-35; de la resta de cavitats ha desaparegut qualsevol senyal que les identifiqui, i el GEB no informa de cap tipus de directriu seguida per tal d'identificar-les. Per tant, llevat d'aquestes cavitats, es desconeix quines coordenades corresponen correctament a cada una d'elles; s'ha cregut oportú senyalitzar la resta de cavitats amb unes coordenades situades entre M-1 i M-11, tenint en compte que, llevat de la M-8, que es troba un parell de corbes abans d'arribar al pla, la resta de cavitats estan situades en un radi inferior als 200 metres d'aquest punt indicat; en alguns casos les coordenades corresponen a boques de forats, però se n'ignora si es corresponen amb els mateixos.

Pel que fa a la M-1, aquesta es troba a uns 70 metres, en la primera línia d'arbres que hi ha a l'esquerra del prat gran que es troba a l'altra banda de la pista; allà hi ha un ensorrament i, entre els boixos, l'entrada a la cavitat.

Mapa

Boques

Comprova sempre les coordenades i les condicions d'accés abans de sortir.

  1. Boca A

    Altitud: 1359 m

    42.316042, 0.977998
    UTM 31T (ETRS89) 333370 4686846
  2. Boca B

    Altitud: 1358 m

    42.315938, 0.978241
    UTM 31T (ETRS89) 333390 4686834
Descarregar totes les boques en GPX

Fotos

Avenc M-1 - Foto, Baix Pallars, Pallars SobiràVeure imatge
Clic per ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.

Imatge 1 de 7

Descripció

Morfologia

És una important diàclasi que fractura el terreny molt propera a la pista. Exteriorment té un centenar de metres de llarg, és plena de vegetació que emmascara molt la seva ubicació, té diferents nivells i un important procés clàstic amb rocs inestables per tot arreu.

Progressió

Un parell de ressalts ens endinsen al principi de la cavitat; aquesta continua havent de superar blocs caiguts que s'encasten en les diàclasis, i aquesta és la tònica general de tota la cavitat. De tant en tant es troben algunes interseccions d'altres diàclasis que portaran a cotes més baixes. També es troben diverses sortides a l'exterior.

Història

Els dies 26 al 30 de març de 1970 un equip de la SIE del CEA explora el Forat de Montcortès (98 metres) i el Forat del Vicenç (-10 metres). Posteriorment, els dies 6 i 7 de març de 1976, un altre equip de la SIE en què participa algun dels membres de l'equip anterior explora, a la serra de Peracalç, entre l'estany de Montcortès i Peracalç, tres cavitats de (-30 metres, -11 metres i -7 metres) de fondària respectivament, a les quals denomina Forats de la Grata nº 1, 2 i 3; aquesta informació queda en els arxius de la SIE però mai s'arriba a publicar res al respecte. Molt probablement es corresponguin amb algun dels molts forats explorats pel GEB en aquest sector.

El 1980 el GEB inicia una sèrie d'exploracions en aquest pla que es troba al N de la roca de Perauba i a l'O del dolmen de Perauba, i que el GEB denomina pla del campament, degut que és el punt on instal·laven el campament durant les exploracions; aquestes durarien fins l'any 1988.

Posteriorment retornen el setembre de 1994, i el juliol del 1995 acompanyen als arqueòlegs del departament d'història de les societat pre-capitalistes i d'antropologia social de la UAB, tornant-hi de nou el novembre de 1999.

En el decurs d'aquests anys, la massa forestal ha crescut força, cosa que també complica la localització de les cavitats.

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

  1. Porcel Caro,Enric.(1990).-”Exploracions a la Serra Magdalena ”.Cavernas (22):49-57. GE Badalona.
  2. Porcel Caro,Enric; Miret Pérez, Francesc.(2008).-”Cavernes d'interès arqueològic”. Cavernas (27):58-63. GE Badalona.
  3. Navarro,J.(1971).-”Relación cronológica de las exploraciones realizadas por miembros de la SIE en 1970”. EspeleoSie (10):75-87. SIE – CE Àliga. Barcelona.
  • Fitxa actualitzada el novembre de 2017, coordenades, noves fotografies i dades facilitades per Enric Peradalta Rocha (GIRES).

Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/