Escletxa de 43 metres de fondària a Montcortès, (Baix Pallars).
El
primer tram de l'avenc és una fractura a cel obert on passem per
sota d'un gran bloc, en uns 15 metres trobarem un gir a l'esquerra i
un ressalt de poc més de 2 metres. Seguirem uns metres més on
trobem un gir a la dreta, i al poc un altre gir aquest cop a
l'esquerra, als pocs metres entrem a la zona fosca ja que en arribar
al punt R-4'5 es transforma en cova fins arribar a una saleta situada
a -18'91 metres, on s'ha d'instal·lar una corda per davallar un pou
de -11 metres (parabolt sense xapa), a la base d'aquest pou trobem
una galeria d'interessants dimensions on el sostre en alguns punts
arriba als 13 metres d'alçada, i ens porta mitjançant alguns
ressalts a la cota de màxima fondària de la cavitat, a -43 metres.
El recorregut total és de 130'43 metres.
Tipo: Avenc
Municipi: Baix Pallars
Comarca: Pallars Sobirà
Unitat: Serra de Peracalç
Recorregut: 130 metres
Desnivell: 43 metres
Granunitat: Prepirineu
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2017-11-11 06:45:40
Situació
Carregant mapa...
Des
de Senterada cal dirigir-se a la Pobleta de Bellveí on agafarem una
estreta carretera a la dreta fins l'estany de Montcortès, del costat
E de l'estany, surt una pista asfaltada que es dirigeix a Peracalç,
quan arribem a la cruïlla amb la pista que va a Montsor, agafarem
aquesta a la dreta, apta per qualsevol vehicle i al cap d'1'7
quilòmetres arribarem al pla on es troben les cavitats, aquest es
troba a l'esquerra de la pista, el punt es reconeix fàcilment ja que
la pista fa un fort revolt cap a la dreta i també a la dreta hi ha
un gran toll d'aigua temporal que serveix per beure els animals.
La
identificació de les cavitats és força complicada, ja que nomes es
conserva la pintura del nom en l'M-1, M-11 i M-35, de la resta de
cavitats ha desaparegut qualsevol senyal que les identifiqui, i el
GEB no informa de cap tipus de directriu seguida per tal
d'identificar-les; per tant llevat d'aquestes dues cavitats, les
coordenades de la resta desconeixem quina correspon correctament a
cada una d'elles, hem cregut oportú senyalitzar la resta de cavitats
amb unes coordenades situades entre M-1 i M-11, tenint en compte que
llevat de la M-8 que es troba un parell de corbes abans d'arribar al
pla, la resta de cavitats estan situades en un radi inferior als 200
metres d'aquest punt que indiquem, en alguns casos les coordenades
corresponen a boques de forats, però ignorem si es corresponen amb
els mateixos.
Per
accedir a aquest conjunt d'esquerdes cal travessar el petit
enfonsament de l'Avenc M-1 per un petit senderó que voreja, per
l'exterior el conjunt d'esquerdes que constitueixen aquesta cavitat,
i deixant-les a la dreta. L'entrada a la M-7 és fa entre uns boixos,
per ajudar-nos a trobar l'entrada hi ha dues fites de pedres, una a
cada banda de l'esquerda.
Història
Els
dies 26 al 30 de març de 1970 un equip de la SIE del CEA explora el
Forat de Montcortès (98 metres) i el Forat del Vicenç (-10 metres).
Posteriorment, els dies 6 i 7 de març de 1976, un altre equip de la
SIE en que hi participa algun dels membres de l'equip anterior,
exploren a la serra de Peracalç, entre l'estany de Montcortès i
Peracalç, tres cavitats de (-30 metres, -11 metres i -7 metres) de
fondària respectivament, a les que denominen Forats de la Grata nº
1, 2 i 3, aquesta informació queda en els arxius de la SIE però mai
s'arriba a publicar res al respecte. Molt probablement es
corresponguin amb algun dels molts forats explorats pel GEB en aquest
sector.
El
1980 el GEB inicia una sèrie d'exploracions en aquest pla que es
troba al N de la roca
de Perauba i
a l'O del dolmen
de Perauba, i
que el GEB denomina pla
del campament, degut
que és el punt on instal·laven el campament durant les
exploracions, aquestes durarien fins l'any 1988.
Posteriorment
retornen el setembre de 1994, i el juliol del 1995 acompanyen als
arqueòlegs del departament d'història de les societat
pre-capitalistes i d'antropologia social de la UAB, tornant-hi de nou
el novembre de 1999.
En
el decurs d'aquest anys, la massa forestal ha crescut força, això
també complica la localització de les cavitats.
Aquesta
cavitat en concret fou explorada el 1983 però no fou topografiada
fins el 1989.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Porcel
Caro,Enric.(1990).-”Exploracions a la Serra Magdalena ”.Cavernas(22):49-57.
GE Badalona.
Porcel
Caro,Enric; Miret Pérez, Francesc.(2008).-”Cavernes d'interès
arqueològic”. Cavernas(27):58-63.
GE Badalona.
Navarro,J.(1971).-”Relación
cronológica de las exploraciones realizadas por miembros de la SIE
en 1970”. EspeleoSie(10):75-87.
SIE – CE Àliga. Barcelona.
De
Valles, Jordi.(2008).-Catàleg
Espeleològic de Catalunya (Vol
1):245-246. ECG, FCE. Badalona.
Fitxa
actualitzada el novembre de 2017, coordenades, fotografies i dades
facilitades per Enric Peradalta Rocha (GIRES).