Avenc de Carxano

L'avenc presenta dues boques, per la més oriental es pot davallar per una rampa força inclinada que acaba en un petit pou de 7 metres. El seu fons és la part més alta d'una sala de grans dimensions, uns 30 metres de llarg per uns 12 d'amplada i amb el sòl de forta inclinació (40º) i cobert per un gran pedruscall. A la meitat del seu recorregut s'arriba sota la vertical de la segona boca (P-20). Més endavant el sostre va baixant poc a poc i es redueix l'amplada per arribar a un pas estret i baix de sostre que en pocs metres condueix a la saleta final.

Sortint de Gandesa en direcció el Pinell de Brai, a cosa de poc més de 2 km., a la dreta s'inicia l'estreta “carretera” que puja al Santuari de la Fontcalda. A cosa d'uns 825 metres de l'inici i abans d'arribar al mas del Tronc, cal pujar per l'obaga (segons l'ICGC: Obaga d'en Tomaset) i a uns 215 metres a l'esquerra de la carretera es troben les dues boques de l'avenc.

Malgrat que és una cavitat coneguda des de fa molt de temps per la gent de la contrada, que l'anomenen Anvenc de Carxano, no apareix en cap dels catàlegs antics. De fet l'exploració espeleològica més antiga que coneixem és portada a terme per membres del GES – CMB l'octubre del 1956, la qual va passar totalment desapercebuda per als espeleòlegs. No és fins el 1989 que es publica per primer cop després de la visita realitzada pel GE Rat-penat (Sant Just Desvern) el desembre del 1986.
A la nostra base de dades tenim una anotació (recollida d'algun butlletí d'activitats) que el maig del 1971 membres del GRIS – La Salle Gràcia van explorar l'Avenc del Mas d'en Llorenç (no hem sabut trobar aquest mas a cap cartografia, ni actual ni antiga) i pensem es pugui tractar del mateix Avenc de Carxano. Només tenim dues dades i coincideixen, es troben a Gandesa i tenen 33 metres de fondària. Si algun dels components d'aquella sortida llegeix aquestes línies, agrairem ens pugui donar més informació al respecte.
Les serres de Pàndols i de Cavalls van ser un dels escenaris de la més cruel de totes les batalles d'aquella mal dita guerra civil, la Batalla de l'Ebre. Moltes de les coves d'aquests paratges van servir de refugi als contendents i encara avui dia són pràcticament desconegudes espeleològicament. Teresa Rebull a la seva cançó més coneguda, “Paisatge de l'Ebre” explicava: Avui he tornat / a la Serra de Pàndols / i a la cova he trobat / les sabates d'en Jaume. / Un forat a la sola, / una pinta de bales, / dins d'un plat enfangat / tres cascots de metralla... Durant molts anys es trobaven tota mena de materials bèl·lics abandonats per la muntanya. Acabada la guerra, les necessitats econòmiques van moure a molta gent a recuperar la ferralla que havia quedat dispersa. Molts projectils intactes foren fets esclatar a l'interior de l'avenc de Carxano, per després baixar per la rampa i el pou de 7 metres a recollir la metralla originada.


Toponímia: Com ja hem dit en altres ocasions, Anvenc és el mot utilitzat per alguns habitants de la zona quan parlen d'un avenc. Concretament es pot sentir a Miravet i al veí poble de Benissanet i encara més a la zona de Gandesa (Terra Alta).
Lingüistes consultats ens comenten que aquesta derivació d'avenc és simplement una deformació inculta del nom correcte. Que sí, que es diu, però és del tot incorrecta com a expressió escrita.

1. Estruel, Miquel (1990).-Ruta per conèixer la Terra Alta (Excursions – Escalada – Espeleologia). Vol. II: 119 pp. Centre Excursionista de Gandesa.
2. G.E. Rat-penats (1989).- “Contribució al catàleg espeleològic de la Terra Alta”. Exploracions (13): 39-50. EC de Gràcia. Barcelona.

• Topografia inèdita 1956 de l'arxiu del GES – CMB

• Revisió de coordenades i fotografies, facilitades per Marcos Carbó "Chusa" (CE Dinàmics, la Ràpita)