Espeleo World

Grallera Gran del Boixeder

Avenc de 81 m. de fondària a la Serra del Cadí


Per una àmplia boca d'uns 4 metres de diàmetre es penetra en un pou cilíndric de 20 metres de profunditat que baixa fins a un replà de base inclinada que comunica tot seguit amb la segona part del pou principal que aquí presenta una vertical de 57 metres, de descens aeri i una amplada d'uns 10 metres. La seva base, coberta per guano, un petit dipòsit d'aigua i temporalment per gel, presenta dos petits conductes laterals descendents on es pot baixar fins al punt de màxima fondària.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Josa i Tuixén
  • Comarca: Alt Urgell
  • Unitat: Cadí - Moixeró
  • Recorregut: 100 metres
  • Desnivell: 81 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2014-02-16 14:30:33

Situació


A la part superior del vessant S de la Serra del Cadí.
Des del poblet de Josa del Cadí s'ha de pujar fins el coll de Jovell (ja sigui per una pista que porta a Cornellana o pel GR 150-1). Des del coll s'ha de remuntar el vessant costerut i de difícil trànsit, sempre en direcció N i salvar els 600 metres de desnivell que hi ha fins la zona més herbosa dels Planell de Munt (o de Josa, segons l'ICC). Pocs metres per sota del tram més oriental d'aquests planells es troba la boca de l'avenc. El vol de les gralles pot ajudar a localitzar-lo.
Es pot utilitzar la ruta senyalitzada, encara que sense camí, del GR 150-1, que surt del mateix coll de Jovell i quan s'arriba a l'alçada del 2400 metres, desviar-se cap a l'esquerra, planejant fins als Planells de Munt.
Coordenades aproximades, a revisar.

Història


Durant la febre per la recerca del fantasmagòric gouffre de la Sorcière (S.C. De Saint-Pons, 1964), van ser moltes les batudes que es van fer els anys posteriors per la serra del Cadí.
Una de les primeres va ser la protagonitzada per Francisco (Helios) Chavarria (GES - CMB), Oleguer Escolà (ERE – CEC) i A. Escolà, pare de l'Oleguer i que anava d'acompanyant.
Farem un extracte del relat que l'amic Escolà ens ha fet manta vegades amb la seva peculiar narrativa. Els dies 27 al 29 de juny del 1965 van decidir fer una excursió per la zona alta del Cadí i mirar de que es tractava el topònim gralleres que apareixia en el mapa de l'Alpina i de les quals els havien informat prèviament a Josa. Després de superar l'aproximació, baixen primer la grallera petita i tot seguit emprenen el descens de la grallera gran. Cal dir que de material portaven una escala elektron de 20 metres i una corda, suposadament de 60 metres. Amb l'escala arriben fins al replà dels 20 metres, però el pou continua avall. Lliguen la corda al final de l'escala i en Chavarria decideix fer un rappel, però ... ¿ Cómo subiggué, Oleguer?. Aquest es treu del sarró un joc de jumars (estris que en Chavarria no havia vist mai en la seva vida) que havia portat en Joan Antoni Raventós l'any anterior d'un viatge d'estudis a Estats Units. L'Oleguer li fa una breu explicació del seu funcionament i en Chavarria se'n va pou avall. Quan veu que se li acaba la corda, calcula que li manquen uns 6 metres per arribar al fons i decideix tornar amunt. S'instal·la els jumars i al cap d'una estona, l'Oleguer des del replà sent: ! Oleguer, egsto no sube!. A crits li torna a explicar com se'ls ha de posar, però res, allò no funcionava. Tot això agreujat amb la frontal elèctrica que només s'encenia a estones a força de cops. Passen els minuts i res, en Chavarria allà baix penjat com un fuet. A tot això, l'Oleguer sent que el seu pare parla amb algú, puja a la boca i es troba amb dos pastors que pasturaven per aquelles contrades. Demana ajut per, entre tots quatre, “apianar” l'escala, la corda i en Chavarria a l'extrem. Però res, després d'un primer intent fallit, els pastors es fan fonedissos. Torna a baixar al replà per continuar donant instruccions i al cap de força estona sent: ! Buggo, migga que soy buggo! !Oleguer, ya subo! (naturalment hem omès tots els renecs que acompanyen el diàleg). Quan arriba al replà s'explica, resulta que a les fosques havia posat el jumar inferior a les bagues del superior i no a la corda. Al cap de gairebé una hora penjat, en un cop de llum de la frontal s'havia adonat del terrible error. Aquest relat és una demostració més de tot allò que no s'ha de fer mai en una exploració.
Sembla ser que l'any següent hi va haver un nou intent fallit de baixar el pou per part de membres de l'Agrupació Científico Excursionista de Mataró. No és fins l'agost del 1968 que, en una breu campanya de la SIRE – UEC Sants, s'aconsegueix explorar tot l'avenc i fer una topografia molt esquemàtica que situa la cota de màxima fondària en 87 metres.
No es tornen a tenir notícies de cap més visita fins l'agost del 1995, en que durant una de les seves campanyes al Moixeró – Cadí, membres de la SIES – l'Avenç (Esplugues de Llobregat) tornen a explorar-lo i fan una topografia més completa i precisa, la qual però, ha restat inèdita fins que en Jordi de Valles la retroba a l'arxiu de la SIES i es publica al segon volum del seu Catàleg (2009).

Topos

topo Grallera Gran del Boixedertopo Grallera Gran del Boixeder

Media

Biblio

  1. Cot, M.P. (1967).- “Cadí”. Circular Agrupació Científico Excursionista de Mataró (4): 4-5. Mataró.
  1. Escolà, O. (1965).- “Noticia”. Cavernas (6): 197. Grup d'Espeleologia de Badalona.
  1. Miñarro, JM. (1972).- “Graller del Boixader”. EspeleoSie (12): 5-9. SIE del centre Excursionista Àliga. Barcelona.
  1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. (L'Alt Urgell i la Cerdanya). Vol. 1: 166 pp. Políglota. Barcelona.
  1. Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (Alt Urgell): 384 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.