Cova Marigot

Una boca de 2 metres d'ampla i 1,5 metres d'alt dóna pas a una galeria ocupada per sediments molt compactes. Del seu extrem O, comença una estreta galeria que als pocs metres es converteix en una gatera que desemboca en una sala de sostre baix. Aquesta sala s'allarga pel costat O, acabant en una altra gatera. Passem a una nova sala, aquesta de dimensions més grans i ocupada, en la base, quasi totalment per concreció. De l'extrem O s'inicien dues vies; una, la principal, condueix al pis inferior, i l'altra, secundària, formada per diferents galeries interposades entre si, les quals s'inicien en una mateixa sala que s'hi accedeix per una estreta gatera. Ja a la sala, i després de superar un curt ressalt i al peu d'un altre, hi ha un pas estret que comunica amb la galeria descendent de sòl sorrenc de 4 metres de recorregut i que fineix en un ressalt de 4 metres, el fons del qual es a la cota -18,6 respecte a l'entrada.
Per continuar per la galeria principal es segueix per una gatera que hi ha junt a l'anterior a un metre sobre el sòl. Al final hi ha un ressalt de 2 metres. A l'esquerra de la seva obertura s'obre una finestra que ens condueix a una sala molt concrecionada paral·lela a la galeria principal. Davallant el ressalt, una galeria ens porta a una sala; a l'esquerra, després de superar un altre ressalt, arribem a la sala concrecionada anterior, i a la dreta, hi ha un desnivell de 4 metres. Aquest dóna a una galeria de direcció E-O. A l'extrem E, la galeria és en principi d'escassa altura i després va assolint una alçada mitja de 1,6 metres, si bé al tram final va minvant novament, a més d'existir gran quantitat de fang i abundants formacions.
Tornant al desnivell esmentat, al davant, una barrera de formacions separa la galeria d'una d'uns 14 x 11 metres, on en un dels seus extrems surt una gatera que desemboca a una galeria de direcció E-O i, que al tram final, una gran sala dividida en dues parts per columnes és la fi de la cavitat. En un dels extrems el sostre descendeix fins a 20 centímetres del terra, la qual cosa fa impracticable la continuació però s'observa com resta tancat.

Es troba a uns 2,5 quilòmetres al S de Benifallet, al vessant esquerre hidrogràfic del barranc d'en Jordi.
A la carretera T-301 de Tivenys a Benifallet, gairebé arribant al quilòmetre 21 i del costat dret, surt una pista asfaltada que després d'1,5 quilòmetres ens durà fins l'aparcament habilitat per visitar les coves.
Des de la Cova Meravelles s'ha de seguir el sender que segueix el peu del cingle i a uns 150 metres més enllà, poc després de passar per l'Avenc del Sifó, ja es veu la boca de la Cova Marigot.
Actualment la cavitat es troba tancada, però es pot demanar permís per visitar-la a l'administració de l'Ajuntament que porta la gestió turística de la Cova Meravelles (Coves de Benifallet).
Coordenades aproximades.

Des de temps remots era coneguda una cova de l'Aumidiella per la gent de Benifallet. Faura, en el seu Recull (1909) fa esment de: La Aumediella i Avenc prop de la Aumediella (sic), sense aportar cap més dada.
Bayerri (1934) explica com a finals del segle XIX un veí de Benifallet, Juan Vizcarro Salaet, en tornar de fer una visita a la Cova de l'Aumidiella va trobar casualment una altra cova, fins aleshores desconeguda, que superava en bellesa a l'anterior. El mateix Bayerri proposa que la descoberta més recentment la denominessin Aumidiella la major i la coneguda des de feia molt de temps passés a ser l'Aumidiella la menor. Aquesta però, no sembla tractar-se de la que coneixem com Aumidiella petita.
Cap a 1934 o 1935, N. Llopis Lladó (CMB) visita les coves de les Aumidielles i fa la topografia d'una que sí sembla la que posteriorment s'anomenaria Aumidiella petita, però... ell l'anomena Cova de la Cotxidiella petita !. Si hom l'observa, es tracta d'una galeria d'uns 10 metres de longitud i que al final resta totalment curullada pels sediments.
Tenim notícia que l'agost de 1962 membres del GES – CMB visiten les Coves de l'Aumidiella, però no queda constància concreta de les exploracions.
La Setmana Santa de 1966, membres del GIE del Club Excursionista de Gràcia decideixen anar a investigar que són aquestes coves que han sentit a parlar. Durant aquells dies visiten la que ells anomenen Aumidiella gran, Aumidiella petita i Cova del Dos, encara que magnifiquen molt els resultats i arriben a dir: ... las cuevas del Dos y de la Aumidiella Gran contienen salas de gigantescas dimensiones, alzándose como unas de las cuevas más grandes de Cataluña (sic).
L'any següent, 1967, també per Setmana Santa, hi tornen amb més gent i forces expectatives. Un grup explora tota una sèrie d'avencs, la majoria de modestes dimensions i dels quals no hem pogut trobar cap mena de dades. L'altre grup decideix buidar els sediments del final de la galeria de la Cova de l'Aumidiella petita i després d'hores de treball aconsegueixen accedir a les boniques i complicades galeries de la que a partir d'aleshores decideixen batejar com a Cova Marigot, en reconeixement al que en aquell moment prenia part en les campanyes i era el president del grup, l'Eugeni Marigot. Les feines d'exploració i topografia van comportar moltes més visites al llarg d'aquell mateix any.
Anys més tard, el 1984, membres de l'Espeleo Club de Gràcia torna a topografiar la cova, rectificant la fondària de 52 metres calculada pel GIE a 22,42 metres. El recorregut augmenta un pocs metres respecte a la primera topografia.

1. Bayerri, Enrique (1934).- Historia de Tortosa y su comarca. Vol.II: 702 pp. Capítulo Nono: Espeleología de la Comarca de Tortosa (pàg. 363-416). Imprenta Moderna de Algueró i Baiges. Tortosa.

2. Cardona i Olivan, Ferran (1990).-”El Sistema Mediterrani i la Depressió Central”. Grans Cavitats de Catalunya (Segon Volum):1-484. Espeleo Club de Gràcia /Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
3. Espeleo Club de Gràcia (1984).-”Contribució al Catàleg Espeleològic del Baix Ebre (Tarragona)”. Exploracions (8):47-57. EC Gràcia. Barcelona.

4. Faura, Marià. (1909).- “Recull Espeleològic de Catalunya”. Sota Terra (I): 1-26. Club Muntanyenc. Barcelona

5. GIE (1968).- “Cova E. Marigot – Benifallet”. Espeleòleg (6): 187-190. ERE Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
6. GIE (1969).- “Sierra de Cardó (Resumen de las actividades realizadas hasta el 31 de diciembre de 1968). Butlletí del Club Excursionista de Gràcia (319): 2-5. Barcelona.
7. Morales, Ramon (1964).- “Las cuevas y simas de Benifallet”. Geo y Bio Karst (3): 25-26. Editat per Jmª Armengou. Barcelona.

• Fotografia de grup (1967) de l'Arxiu Eugeni Marigot. Identificació dels components facilitada per Toni Robert.
• Fotos interiors procedents de l'arxiu Félix Alabart.