Cova Tassana
Cova de 61 metres de recorregut a Cadaqués.
La
cavitat, ubicada en un pla sensiblement horitzontal, s'estructura
sobre una diàclasi d'orientació N-S.
Presenta
una boca relativament ampla, orientada cap al S, i que dóna accés a
la primera cambra. Les altres dues cambres, a les quals s'accedeix
mitjançant sengles gatoneres, estan disposades successivament,
seguint un traçat pràcticament rectilini. Al llarg del seu
recorregut es poden observar conductes de corrosió turbillonar
d'escassa longitud, emmascarats per un procés graviclàstic
generador d'un important volum de sediments.
- Tipo: Cova
- Municipi: Cadaqués
- Comarca: Alt Empordà
- Unitat: Cap de Creus
- Recorregut: 61 metres
- Desnivell: 0 metres
- Granunitat: Pirineu Axial
- Litologia: Calcàries
- Bio:
Coleoptera
Leiodea
- Pseudochlamys raholai (Zariquiey, 1922)
- Otiorychus (Lixorrhynchus) zariqiuei (Clemont, 1949)
- Acanthocreagris granulata parva (Beier, 1939)
- Alochernes powelli (Kew, 1916)
- Última revisió: 2018-03-12 12:37:45
Situació
Està
situada entre la Punta de les Morenes i la Punta del
Sorrero.
Cal
anar per la pista que uneix Cadaqués amb Roses, i que passa pel Mas
d'en Baltre, en arribar
al Pla de la Figuera trobem
el punt conegut
com la Cruïlla, prop del puig d'en Manyana, d'aquí i en direcció a
la costa, surt un corriol que condueix a una construcció enrunada,
la cabana d'en Durruti. A partir d'aquí caldrà caminar en
direcció S travessant del Serrat d'en Sala, fins arribar als
voltants de la Comuna del Marquès (cota màxima, 183 m.). Vorejant
la carena del penya-segat en direcció al Racó del Duc i en descens
es localitzen dos pins de notables dimensions. Parcialment coberta
pel brancatge del segon pi es troba la boca de la cova.
Història
La
primera cita de la cavitat apareix al Recull espeleològic de
Catalunya (Faura i Sans, 1909)
encara que d'una manera un tant imprecisa, ja que tan sols fa constar
el lloc de la seva ubicació: La Reparada.
No
es coneix cap referència concreta fins l'any 1919 en que el Dr.
Ricardo Zariquiey capturà diversos espècimens d'un coleòpter
troglobi anomenat aleshores Anillochlamys raholai.
Passen
els anys i no te cap més notícia de la cavitat. El 1977, Jordi
Comas i Oleguer Escolà fan un intent de localitzar-la però sense
èxit. No és fins el 1997 que, Oleguer Escolà i Florentí Fadrique
amb la col·laboració d'uns bons coneixedors de les cavitats de
l'Empordà (Salvador Delclós i Enric Palou) poden arribar a la cova
per continuar les recerques de fauna cavernícola.
Al
mapa de l'ICC apareixen en aquesta zona tres coves situades ben a
prop: Cova d'en Tassana, Cova de la Reparada i Cova de
l'Esllavissada. Molt probablement tots tres topònims es refereixen a
la mateixa cavitat, la Cova Tassana.
Topos
Media
Biblio
- Agulló, J.; Fadrique, F.; Masó, G.; Prieto, M. (2004).- “Noves troballes en hàbitat cavernícola de Troglorrhynchus zariquiey Clermont (Coleoptera, Curculionidae)”. Actes del 1er. Congrés Català d'Espeleologia: 41-48. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
- Borràs, J; Miñarro,J.M.; Talavera, F.(1980).-”el ripollès, la garrotxa i l'alt empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):270. Ed. Políglota. Barcelona.
- Faura, M.(1909).-”Recull Espeleològic de Catalunya”. Sota Terra pp:1-26 Club Muntanyenc.
- Valles, J. de.(2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):78-79. EC Gràcia / FCE. Barcelona.
- Zariquiey, R.(1922).-”Nous Nous Bathysciinae catalans”. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (7):23-23
- Topografia (2009) i fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot (apunt del 22-5-2009 i del 17-7-2012).
- Dades Biospeleològiques facilitades per Floren Fadrique.