Cova Tassana

La cavitat, ubicada en un pla sensiblement horitzontal, s'estructura sobre una diàclasi d'orientació N-S.
Presenta una boca relativament ampla, orientada cap al S, i que dóna accés a la primera cambra. Les altres dues cambres, a les quals s'accedeix mitjançant sengles gatoneres, estan disposades successivament, seguint un traçat pràcticament rectilini. Al llarg del seu recorregut es poden observar conductes de corrosió turbillonar d'escassa longitud, emmascarats per un procés graviclàstic generador d'un important volum de sediments.

Està situada entre la Punta de les Morenes i la Punta del Sorrero.
Cal anar per la pista que uneix Cadaqués amb Roses, i que passa pel Mas d'en Baltre, en arribar al Pla de la Figuera trobem el punt conegut com la Cruïlla, prop del puig d'en Manyana, d'aquí i en direcció a la costa, surt un corriol que condueix a una construcció enrunada, la cabana d'en Durruti. A partir d'aquí caldrà caminar en direcció S travessant del Serrat d'en Sala, fins arribar als voltants de la Comuna del Marquès (cota màxima, 183 m.). Vorejant la carena del penya-segat en direcció al Racó del Duc i en descens es localitzen dos pins de notables dimensions. Parcialment coberta pel brancatge del segon pi es troba la boca de la cova.

La primera cita de la cavitat apareix al Recull espeleològic de Catalunya (Faura i Sans, 1909) encara que d'una manera un tant imprecisa, ja que tan sols fa constar el lloc de la seva ubicació: La Reparada.
No es coneix cap referència concreta fins l'any 1919 en que el Dr. Ricardo Zariquiey capturà diversos espècimens d'un coleòpter troglobi anomenat aleshores Anillochlamys raholai.
Passen els anys i no te cap més notícia de la cavitat. El 1977, Jordi Comas i Oleguer Escolà fan un intent de localitzar-la però sense èxit. No és fins el 1997 que, Oleguer Escolà i Florentí Fadrique amb la col·laboració d'uns bons coneixedors de les cavitats de l'Empordà (Salvador Delclós i Enric Palou) poden arribar a la cova per continuar les recerques de fauna cavernícola.
Al mapa de l'ICC apareixen en aquesta zona tres coves situades ben a prop: Cova d'en Tassana, Cova de la Reparada i Cova de l'Esllavissada. Molt probablement tots tres topònims es refereixen a la mateixa cavitat, la Cova Tassana.

1. Agulló, J.; Fadrique, F.; Masó, G.; Prieto, M. (2004).- “Noves troballes en hàbitat cavernícola de Troglorrhynchus zariquiey Clermont (Coleoptera, Curculionidae)”. Actes del 1er. Congrés Català d'Espeleologia: 41-48. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
2. Borràs, J; Miñarro,J.M.; Talavera, F.(1980).-”el ripollès, la garrotxa i l'alt empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):270. Ed. Políglota. Barcelona.
3. Faura, M.(1909).-”Recull Espeleològic de Catalunya”. Sota Terra pp:1-26 Club Muntanyenc.
4. Valles, J. de.(2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):78-79. EC Gràcia / FCE. Barcelona.
5. Zariquiey, R.(1922).-”Nous Nous Bathysciinae catalans”. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (7):23-23

• Topografia (2009) i fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot (apunt del 22-5-2009 i del 17-7-2012).

• Dades Biospeleològiques facilitades per Floren Fadrique.