Cova dels Muricecs

Traspassada la boca, segueix una galeria de 28 metres de longitud, que desemboca a l'anomenada sala dels Muricecs, que és la cambra de major volum de la cavitat, amb 25 metres de longitud per 18 d'ample i una alçada màxima de 9 metres. Aquesta sala s'uneix per tres punts a un pis superior: una rampa que comunica amb una galeria superposada a la d'entrada; una altra rampa a l'extrem SO de la sala que dóna a les saletes concrecionades i així mateix comunicades amb la galeria abans esmentada; i també existeix un forat que desemboca més o menys vertical sobre la sala. La part final de la cavitat és constituïda per l'anomenat Laberint format per gran quantitat de galeries que es tallen d'una manera rigorosament ortogonal, llur sòl es troba ocupat per un potent estrat argilós que fossilitza tota possible continuació en profunditat; una excepció la constitueix l'extrem SE de la diàclasi terminal, que presenta un petit pou pel que es pot accedir a unes curtes galeries inferiors. El desnivell aproximat és d'uns 20 metres (+10/-10)

Per la carretera C-13 en el congost de Terradets, direcció a Tremp, un cop arribats al quilòmetre 71'900 i just abans d'entrar al túnel hi ha una desviació a l'esquerra que és la carretera C-147z, cal seguir-la i un cop travessada la presa passarem un túnel, després d'uns 200 metres de sortir d'aquest, a la dreta trobarem unes escales de ciment que s'enfilen a la feixa que hi ha per damunt de la carretera, per aquesta feixa segueix un sender paral·lel a la carretera que en uns 300 metres ens durà fins l'entrada de la cova.
Un altre accés és també per la carretera C-13, un cop passats els dos túnels que hi ha al final del congost en el quilòmetre 73'100, trobem a la dreta el pont nou de Monares que travessa l'embassament de Cellers, un cop a l'altre costat seguirem a la dreta on passàrem per un túnel amb pòrtics que donen a l'embassament. Un cop passat el túnel i abans d'arribar al següent túnel, trobarem a l'esquerra les escales de ciment anteriorment esmentades, per accedir al camí de la cova.

La primera exploració correspon a Jeannel i Racovitza el 31 d'agost de 1910, ja que la cavitat era inèdita fins llavors. Les diferents cites com les de la cova de les Gralles i cova de Montsech que apareixen en els diferents catàlegs de Puig y Larraz, Font i Sagué, i Faura i Sans, s'han interpretat erròniament ja que aquestes feien referencia al Forat de l'Or. També apareixen citades en alguns articles de principis del segle XX com a cova dels Municets i cova del Rat Penat.
Des de fa uns anys la cavitat està tancada amb una reixa i amb la intervenció per part de l'Ajuntament de Llimiana, assessorats pel Museu de Granollers, l'Estació Biològica del Pallars i amb l'aportació de la guia de "Neteja de cavitats" del CPCE, es va realitzar la neteja de les múltiples pintades existents des de feia anys. Actualment està regulada la seva visita en funció de la temporada d'hibernació dels muricecs (rat-penats) i fora d'aquest període la cavitat es pot visitar, tant per grups escolars com pel públic en general, a través d'alguna empresa d'esports d'aventura.

1. Borràs,J.;Miñarro,JM.;Talavera,F.(1979).-”El Pallars Jussà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3):1-211. Ed Políglota.Barcelona.
2. Cardona i Oliván, Ferran.(1989).-Grans Cavitats de Catalunya (Primer Volum):1-198.EC Gràcia. Barcelona.
3. Carreras Costa, Alejandro.(1967).-”El macizo karstico del Montsec”. Cavernas (9):307-313. GE Badalona.
4. Escolà, Oleguer (1970).-“Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11-12):453-542, ERE - CE Catalunya, Barcelona.
5. Miñarro, Josep M.(1993).-”El Prepirineu”. Inventari Espeleològic de Catalunya (2):1-40. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
6. Montoriol, J.; Andrés, O. (1964).- "Estudio morfogenético de la Cova dels Muricecs (Pas de Terradets, Llimiana, Lérida)". Speleon XV (1-4): 39-47. Universidad de Oviedo.
7. SAS-CGB. (1967).-”Catálogo de cavidades del macizo del Montsec”. Cavernas (9):319-338. GE Badalona.
8. Valles, Jordi de (2008).-”Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d'Aran” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.1):1-319. EC Gràcia/FCE.

• Fotos “1977” facilitades per Francesc Rubinat.

• Fotografies “JNC” facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).
• La resta de fotografies han estat extretes del blog Espeleobloc (www.espeleobloc.blogspot.com) posts dels dies 12-09-2011 i 31-10-2012.