Cova dels Muricecs

Cova de 390 metres de recorregut al congost de Terradets (Llimiana).

Traspassada la boca, segueix una galeria de 28 metres de longitud, que desemboca a l'anomenada sala dels Muricecs, que és la cambra de major volum de la cavitat, amb 25 metres de longitud per 18 d'ample i una alçada màxima de 9 metres. Aquesta sala s'uneix per tres punts a un pis superior: una rampa que comunica amb una galeria superposada a la d'entrada; una altra rampa a l'extrem SO de la sala que dóna a les saletes concrecionades i així mateix comunicades amb la galeria abans esmentada; i també existeix un forat que desemboca més o menys vertical sobre la sala. La part final de la cavitat és constituïda per l'anomenat Laberint format per gran quantitat de galeries que es tallen d'una manera rigorosament ortogonal, llur sòl es troba ocupat per un potent estrat argilós que fossilitza tota possible continuació en profunditat; una excepció la constitueix l'extrem SE de la diàclasi terminal, que presenta un petit pou pel que es pot accedir a unes curtes galeries inferiors. El desnivell aproximat és d'uns 20 metres (+10/-10)

• Tipo: Cova
• Municipi: Llimiana
• Comarca: Pallars Jussà
• Unitat: Montsec de Rúbies
• Recorregut: 390 metres
• Desnivell: 20 metres
• Granunitat: Prepirineu
• Litologia: Calcàries
• Bio:
• Última revisió: 2012-11-17 12:40:05

Situació

Per la carretera C-13 en el congost de Terradets, direcció a Tremp, un cop arribats al quilòmetre 71'900 i just abans d'entrar al túnel hi ha una desviació a l'esquerra que és la carretera C-147z, cal seguir-la i un cop travessada la presa passarem un túnel, després d'uns 200 metres de sortir d'aquest, a la dreta trobarem unes escales de ciment que s'enfilen a la feixa que hi ha per damunt de la carretera, per aquesta feixa segueix un sender paral·lel a la carretera que en uns 300 metres ens durà fins l'entrada de la cova.
Un altre accés és també per la carretera C-13, un cop passats els dos túnels que hi ha al final del congost en el quilòmetre 73'100, trobem a la dreta el pont nou de Monares que travessa l'embassament de Cellers, un cop a l'altre costat seguirem a la dreta on passàrem per un túnel amb pòrtics que donen a l'embassament. Un cop passat el túnel i abans d'arribar al següent túnel, trobarem a l'esquerra les escales de ciment anteriorment esmentades, per accedir al camí de la cova.

Història

La primera exploració correspon a Jeannel i Racovitza el 31 d'agost de 1910, ja que la cavitat era inèdita fins llavors. Les diferents cites com les de la cova de les Gralles i cova de Montsech que apareixen en els diferents catàlegs de Puig y Larraz, Font i Sagué, i Faura i Sans, s'han interpretat erròniament ja que aquestes feien referencia al Forat de l'Or. També apareixen citades en alguns articles de principis del segle XX com a cova dels Municets i cova del Rat Penat.
Darrerament s'ha posat un reixat per impedir l'accés a la cova, encara que no massa efectiu. En els darrers anys, el fàcil accés a la cova i la seva utilització per part d'empreses d'aventura que ha facilitat la difusió de la seva existència, ha donat com a resultat que la cova hagi estat totalment malmesa, amb pintades de tot tipus per totes les parets de la cavitat.

Topos

Media

Biblio

1. Montoriol, J.; Andrés, O. (1964).- "Estudio morfogenético de la Cova dels Muricecs (Pas de Terradets, Llimiana, Lérida)". Speleon XV (1-4): 39-47. Universidad de Oviedo.
2. Borràs,J.;Miñarro,JM.;Talavera,F.(1979).-”El Pallars Jussà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3):1-211. Ed Políglota.Barcelona.
3. Escolà, Oleguer (1970).-“Catálogo Espeleológico del Montsec” Espeleòleg (11-12):453-542, ERE - CE Catalunya, Barcelona.
4. SAS-CGB.(1967).-”Catálogo de cavidades del macizo del Montsec”. Cavernas (9):319-338. GE Badalona.
5. Carreras Costa, Alejandro.(1967).-”El macizo karstico del Montsec” Cavernas (9):307-313. GE Badalona.
6. Cardona i Oliván, Ferran.(1989).- Grans Cavitats de Catalunya (Primer Volum):1-198.EC Gràcia. Barcelona.
7. Miñarro, Josep M.(1993).-”El Prepirineu”. Inventari Espeleològic de Catalunya. (2):1-40. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.