Espeleo World

Baumes del Borrasser

Interessant cova de 764 metres de recorregut a Molló.


SECTOR INFERIOR: La cavitat posseeix tres boques, assenyalades a la planta de la topografia com a 1,2 i 3. La principal, la número 1, és la gran bauma d'uns 10 metres d'amplada per 4 d'alçada i uns 12 metres de fons, per la que es pot penetrar al sistema per una galeria, després de superar un r+2,20 m, aixi mateix també té una galeria penjada al sostre que comunica amb el sistema i amb la boca 2. Si des de la boca 1 ens desplacem una desena de metres cap a la dreta trobarem les dues boques de la bauma independent. Es tracta d'una petita cova que no enllaça amb el sistema. Una desena de metres més a la dreta, i havent superat un pendent, arribem a la boca 2. Aquesta esta formada per 3 entrades, accedirem per la del mig o principal d'un metre d'amplada i 2,80 d'alçada. Pujarem uns 7 metres per aquesta galeria, que sobtadament gira a l'esquerra en direcció S. En front, un petit meandre ens permet avançar uns 3 metres fins que es fa impracticable.
La galeria que va cap al sud és de bones proporcions: 1,30 d'amplada per 4,40 d'alçada. Avancem una trentena de metres fins arribar a dos conductes que menen cap al sostre de la balma principal, ja esmentats abans. Continuant avançant cap al S trobem una fissura a la nostra esquerra (P-7,60) que cau també a la balma principal. A la nostra dreta, un petit ressalt (r+1,40) ens porta fins a una interessant galeria. Però si continuem endavant cap al S, albirarem una mica de llum, pujarem una desena de metres per arribar a la boca 3, es tracta d'una petita boca de 20x30 cms., actualment impracticable, realment es tracta d'un cau per on es fiquen els animalons, segurament ampliant-lo una mica seria factible el pas de l'explorador. Tornant a la galeria del ressalt, a uns 4 metres trobem una galeria a la dreta que va a unir-se amb la provinent del r+2,20 de la balma principal. Nou metres més endavant trobem una gatera a la dreta i una altra a l'esquerra, totes dues fineixen pocs metres més enllà. Seguim dos metres i trobem una gatera ascendent a la dreta, amb recobriments parietals i colades. Aquesta gatera és clau per accedir a la sala d'espera des d'aquest sector. Continuant per la galeria un parell de metres més trobem una gatera al front i altres dues a dreta i esquerra, la correcta és la de l'esquerra, ja que les altres dues fineixen de seguida. Per aquí, accedim a una diàclasi, als 3 metres trobem un r-2,90, que baixarem sense problemes, aquí el sostre el tenim a 6 metres d'alçada i l'amplada és de 0,70 metres. Continuant direcció SE uns 2,60 metres en rampa la galeria es fa més estreta, girant a la dreta i després a l'esquerra per unes gateres plenes de fang, doncs hem arribat al nivell base de la cavitat. Per accedir a la Sala Amagada, haurem de tornar a la capçalera del r-2,90, des d'aquí veurem una gatera a l'esquerra, a la que accedirem amb compte. Aquesta gatera, després de fer un gir a la dreta, s'obre a una sala, on els esfondraments són evidents i que mesura uns 7 metres de llarg per uns 2 metres d'amplada, sent l'alçada màxima de 3,70 metres. Al fons de la Sala Amagada trobem un estret forat per on desobstruint amb paciència seria possible continuar l'exploració. Tornant a la gatera ascendent esmentada abans, la pujarem amb dificultat uns 6 metres, les mides són de 0,80 d'amplada per 1,50 d'alçada, la gatera continua, però en aquest punt trobem una xemeneia per on, també amb dificultat escalarem 6,50 metres per accedir al “meandre penjat”. Les dimensions són exigües: 0,50 d'ampla per 0,90 d'alçada. A 1,40 metres gira sobtadament a l'esquerra, 1,50 metres més endavant el meandre es bifurca, pel ramal de la dreta es veu la continuació cap endavant i en pou cap a baix, però no es pot accedir. El conducte de l'esquerra no és més gran, impedint l'exploració l'estretor del pas, encara que també es veu que continua. Si tornem a la base de la xemeneia, trobarem un r-1 i continuarem 1,50 metres més, per una gatera de 0,50x0,50 metres arribem a un pouet tubular de 0,50 metres de diàmetre i 1,90 de fondària. Baixat aquest P-1,90, a 2,70 metres trobem una petita gatera a l'esquerra i un altre pou, aquest de -2,90 metres. Baixat aquest, ens trobem una gatera de 1,80 metres que s'escanya i connecta (acústica i topogràficament) amb un altre conducte de la cova que explicarem més endavant. Tornant a la gatera, aquesta ens condueix a una galeria de 0,60 metres d'amplada per 1,10 metres d'alçada. Si anem cap a l'esquerra 1,70metres, trobem un r-1,90 m i també continua la gatera enfront sense baixar el pouet, avancem 1,60 metres, aquí trobem a la dreta una gatera de 1,70 metres que es fa impenetrable. A l'esquerra podem avançar uns minsos 1,22 metres i també es va tancant la gatera. Tornant al pouet del r-1,90 metres, si el baixem ens trobem una gatera no practicable, però que dona accés a la Sala d'Espera. Les gateres impracticables citades abans també és possible que connectin amb la Sala d'Espera.
Tornant a la galeria, en el punt on sortim de la gatera, ens dirigim a la dreta, avancem 3,50 metres i girem a la dreta per una gatera de 0,50 metres d'amplada per 0,80 metres d'alçada. Tres metres més enllà sortim a una saleta per un r-2,50 metres. Aquesta saleta té varies derivacions que acaben als pocs metres, també té una gatera a l'esquerra que ens comunica amb la Sala d'Espera, i per la dreta un P-3 metres que va a la balma principal. Una d'aquestes derivacions esmentades és la que enllaça acústica i topogràficament amb la gatera de 1,80 metres que hem parlat abans.
LA SALA D'ESPERA: La Sala d'Espera és clau per accedir al sector superior. La via directa a l'esmentada sala, seria pujar el r+2,20 de la Bauma Principal, ascendim per una galeria uns 3 metres fins a interceptar l'altra galeria, a l'esquerra podrem avançar uns 10 metres més. Per sobre i a la nostra esquerra, i superant un ressalt enllacem amb la galeria que hem comentat al principi. Si anem cap a la dreta, avançarem 2 metres per girar a l'esquerra i superar un r+0,60. Dos metres més endavant trobem a l'esquerra una finestra (P+3) que ens durà a la saleta anterior a la Sala d'Espera. Continuant trobarem una bonica galeria descendent plena de gours que fineix als 5 metres. Ja a la Sala d'Espera, ens trobem amb un espai d'uns 15 metres de llargada per uns 4 metres d'amplada. A nivell bassal, a l'esquerra trobem unes gateres que enllacen, però que no són practicables amb les gateres esmentades abans. Continuant a l'esquerra al final del tot, es practiquen vàries desobstruccions i s'avança alguns metres per gateres on s'intueix la continuació. La part més interessant de la Sala d'Espera és el sostre, ja que ens trobem a la base d'un conducte vertical que, un cop escalat va resultar ser un P+11 i que ens dóna l'accés a un interessant sector superior.
SECTOR SUPERIOR: Sens dubte la part més interessant de la cova. Accedirem pujant un P+11. Als 7,40 metres de pujada observem una via lateral de la que parlarem al final. Arribats a la capçalera del pou, aquest s'eixampla i continua cap a dalt 5 metres més en cúpula amb un interrogant, veiem varies continuacions, en direcció O trobem una rampa ascendent força relliscosa que al poc gira a l'esquerra i enllaça amb una galeria que descriurem tot seguit. A l'E una galeria fineix als 3metres. Trobarem la continuació al S, un conducte ascendent i enfangat de 0,70 metres d'amplada i 1,50 metres d'alçada, ens porta a una galeria de trànsit més còmoda, on a la dreta i superant un r+1,40 una gatera ens porta a la rampa ja esmentada que dóna al pou. A la dreta trobem una petita galeria d'un metre d'alçada per 0,80 d'amplada que als 3 metres gira a l'esquerra, avancem 3 metres més fins interceptar una petita diàclasi, que a l'esquerra té una fissura impenetrable de 2,30 metres de llarg i 20 cms d'amplada que continua cap a baix. Continuant per la galeria principal, a l'esquerra trobem una petita galeria que torna a la principal al cap de 3 metres. Més endavant a l'esquerra surt una altra derivació ascendent que fent ziga-zaga fineix als 5 metres. Pocs metres més endavant, continuant per la galeria principal, ens trobem amb una saleta mig ensorrada on veiem el contacte amb les pissarres, a la dreta acaba als 3 metres, i a l'esquerra, a 1,50 metres trobem sobtadament la boca d'un pou (el Pou T). Una vertical de -2 metres ens situa en una rampa relliscosa de -45º. La galeria descendent té uns 2,50 metres d'alçada i 1,20 metres d'amplada. Davallem 5 metres; a l'esquerra trobem un petit ressalt que dóna a un pou impenetrable de 0,15 metres de diàmetre. Cinc metres després trobem una derivació a la dreta i una altra a l'esquerra. Continuant cap avall 4 metres, aquí les dimensions són de 1x1 metres, trobem un P-3,50. Després de baixat, la rampa continua baixant 6 metres més per una galeria de 2 metres d'alçada per 0,70 d'amplada. Arribem a una saleta on per sota hi ha un engolidor impenetrable. Per continuar l'exploració pujarem una rampa 2,60 metres i superem un r+1,50 metres. Des de aquí, a la dreta un conducte s'acaba als 2 metres. A l'esquerra pujant uns 5 metres trobem una xemeneia que després d'escalada, veiem que no té continuïtat. Continuant per la galeria principal una rampa fangosa que als 4 metres gira a l'esquerra per girar a la dreta 1,50 metres més enllà. La galeria és de 1,10 metres d'alçada per 0,50 metres d'amplada. Torna a girar a l'esquerra 1,50 metres més endavant. Avancem 2,60 metres i arribem a una estreta diàclasi final, on a l'esquerra s'acaba als 4 metres i a la dreta als 1,90 metres. Som al punt G de la topografia. Tornant enrere, al punt on hem trobat derivacions. Si anem a l'esquerra (sentit de baixada) direcció E trobem un passadís ascendent i argilós que acaba als 7,50 metres. Al costat d'aquest, i direcció S trobem una gran finestra que condueix 3,50 metres més amunt a un gran pou ovalat de 3x2,60 metres aquest pou és inclinat i connecta per varies finestres amb el sector inferior que descriurem més endavant, 11 metres més avall. A l'esquerra del pou es veu una boca, que després de fer el passamà adient es constata que no té continuació. El pou inclinat va a connectar amb el pou (T) rampa més avall. Tornant enrere, al punt de les derivacions, si anem cap a la dreta, una galeria de 3,20 metres d'alçada per 0,90 d'amplada ens porta a l'esquerra a una petita rampa ascendent que bifurcant-se acaba als 2,50 metres. A la dreta trobem un pou d'un metre de diàmetre, i més a la dreta una sala enfangada. Situats a aquesta sala, per la dreta ascendirem uns pocs metres per una galeria que acaba sobtadament. També a la dreta trobem un pouet que accedeix a uns conductes que acaben amb estretors pocs metres després. A la banda de l'esquerra de la sala hi ha un pou cilíndric d'un metre de diàmetre. Aquest pou (P-4) es una de les vies accés a la Sala del Llac i a la Saleta Cega. Tornant a l'altre pou d'un metre de diàmetre, es tracta d'una galeria descendent, amb alguns pouets impenetrables al terra, baixarem uns 5 metres, i a l'esquerra trobem una galeria que als 3,50 metres gira a la dreta discorrent paral·lela a la principal en fort pendent i als 5 metres gira a la dreta per tornar a la galeria principal, que a l'esquerra té una fissura impenetrable de 2,30 metres de llarg i 20 cms. d'ampla que continua avall. Aquesta galeria, a la seva esquerra hi ha un parell de finestres que donen al pou ovalat de 3x2,60 metres. Per la galeria principal trobem un P-5,30 que davallat ens deixa a una galeria on a l'esquerra enllaça amb la paral·lela que hem descrit abans, al terra tenim un P-3, que és impenetrable, però dóna a la galeria inferior que porta a la sala del Llac. Continuarem 5 metres més per la galeria i trobarem una gatera a l'esquerra, de 0,40x0,60 metres, avancem 3 metres més i la galeria gira a l'esquerra per acabar uns metres més enllà. Aquest tram té unes petites gateres i diverticles sense continuació. Tornant a la gatera, la traspassarem i accedirem a un habitacle que te un P-2,30 que davallat ens situa a la galeria del Llac. Anant direcció S uns 8 metres trobem la Sala del Llac. La sala, de sostre baix, és d'uns 10x4 metres. A la dreta hi ha una saleta a la qual s'accedeix per una porta, r+08 i r-0,60 i és de 2,20x1,50x1,30 metres. Al fons de la Sala del Llac trobem un nivell d'aigua que continua per una galeria que gira cap a l'O i fineix al 6 metres en un estret engolidor. Retornat a la base del P-2,30, la galeria continua una desena de metres fins arribar a un r+1, superat aquest, a l'esquerra trobem una petita galeria costa amunt i bifurcada, que fineix als pocs metres. Si després del ressalt prenem la galeria de la dreta que va pujant, arribarem a un lloc on a la dreta de la galeria hi ha un pou cec de -3,40 metres, a l'esquerra i superant un r+2,60 anirem pujant per una gatera fangosa uns 5 metres, aquí trobem un pouet impenetrable, però la continuació és cap a munt (r+140), superat el ressalt arribem a la base d'un pou ple de fang de 1 metre de diàmetre. Aquest pou (P-4, si venim de dalt) es la connexió que va al pou T(rampa). Si anem a la capçalera d'aquest pou, també trobem una petita galeria que ens condueix després de 2 metres i un r-1,90 a una petita saleta (la saleta Cega) d'uns 4 metres de llargada i uns 3 metres d'alçada. Retornant al lloc de la galeria que ve de la sala del Llac i on es troba el P-3,40 passat aquest, continuem per una galeria ascendent uns 4 metres per girar a la dreta durant 1,50 metres. Aquí a la dreta, un petit meandre ascendent es fa impracticable als 3 metres, i a l'esquerra avancem 3 metres per interceptar una altra galeria que a la seva esquerra fineix als 5 metres. A la dreta segueix uns 3metres i superats uns petits ressalts pugem direcció N a la Sala Juderias, la sala és triangular d'uns 10x10x10 metres i de uns 2,40 metres d'alçada, en pendent cap a l'E. D'aquesta sala anirem a trobar la continuació per una petita galeria penjada al NE, avancem 1,70 metres i a la dreta trobem un P-2,70 que torna a la Sala Juderias i a l'esquerra després d'un r-1 i un r+0,80 continuarem uns metres fins arribar a 4,50 metres de la capçalera del P+11 de la Sala d'Espera, per una espècie de pou paral·lel, completant així un interessant circuit. Uns 5 metres abans d'aquesta connexió, si anem a la dreta trobarem un pou d'uns 8 metres que enllaça amb les galeries d'entrada de la zona inferior.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Molló
  • Comarca: Ripollès
  • Unitat: Alt Ter
  • Recorregut: 764 metres
  • Desnivell: 24 metres
  • Granunitat: Pirineu Axial
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2015-10-30 15:05:47

Situació


Si venim de Camprodon per la C-38, poc abans d'arribar a Molló, i passat el kilòmetre 17 agafarem una pista encimentada a la nostra dreta que baixa en fort pendent cap El Riberal, arribarem al riu Ritort i anirem cap a l'esquerra sense travessar el pont de can Plaga. La pista va paral·lela al riu, passem la captació d'aigua i la masia de cal Coronel. Arribarem al vell pont del moli de cal Fumat, on deixarem els automòbils (1,6 quilòmetres des de la carretera), una mica per sota de cal Biel. Des de aquí un caminoi va seguint riu amunt passem un camp i a uns cinc minuts trobem la boca de la Bauma.

Història


Coneguda d'antic a la zona, la bauma va estar un habitat humà durant molts segles, circumstància que ve confirmada per troballes de l'edat del Bronze (-1800/-650) i Medieval (400/1492). La cova està inventariada com a part del patrimoni arqueològic de Catalunya.
Espeleològicament la primera cita sobre la cavitat apareix al Catàlech (1897) de Font i Sagué, el qual l'esmenta com: la Cova, a Molló, tot afegint que és de difícil accés.
No es tenen notícies concretes fins l'exploració portada a terme per membres del GES-CMB (Ll. Muntán, J. Montoriol, i R. Pasant), que la visiten i topografien el 26 d'agost del 1953, en el decurs d'una breu campanya per la zona, aquests li donen un recorregut de 157 metres i un desnivell de +15 metres.
Cap a l'any 2001/2002, en Pablo García, antic membre del GEFOMA i que també havia estat vocal d'Ecologia de la Federació Catalana d'Espeleologia, i que en aquell temps havia anat a viure a Camprodon, ens va informar que havia explorat un nou sector de la cavitat amb noves galeries que li donaven més recorregut a la cova.
Haurien de passar encara uns anys per a que Josep Cuenca ( GEB) i Ferran Cardona (ECG),comencin a explorar la cavitat, als quals s'afegiren posteriorment la SIE-CEA; C.E. Castellar; SES del GER i més membres del GEB, al constatar que la cavitat era més gran del que semblava en un principi. En aquestes exploracions, es comprovà que les boques inferiors (Balma Independent), no enllacen amb la Bauma principal, tal com semblava en principi per la topografia de l'any 1953. Més tard, l'exploració sistemàtica va afegint noves derivacions al sistema, i finalment la localització d'una corda vella amb nusos en una saleta, probablement procedent de les exploracions realitzades per Pablo García, va facilitar l'accés a una nova i important xarxa de galeries, que necessità de 4 sortides per poder completar l'exploració i topografia de la cavitat.

Topos

Media

Biblio

  1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F.(1980).-”el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya. (vol. 4):1-296. Ed. Políglota. Barcelona.
  2. Montoriol, J.; Muntan, L. (1963).- “Sobre la espeleogénesis de les baumes d'en Borrassé (Molló)” Circ. CMB: 275-277. Club Muntanyenc Barcelonès.
  • Fotografies facilitades per Alfred Montserrat (ERE-CEC), aparegudes al seu blog: notesdecamp.blogspot.com
  • Actualització de dades, coordenades, fotografies i topografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot (Apunt del dia 1-4-2013) Text fitxa: Enric Porcel (GEB)