Botet de Casa Rei

La boca és accessible mitjançant un tub d'acer d'uns 4 metres de llargada i menys d'1 metre de diàmetre, instal·lat per evitar la seva obstrucció a conseqüència dels despreniments del talús de la pista que passa per sobre de la cova. Superat el tub trobem un pas molt estret durant un parell de metres. En els primers 80 metres la galeria presenta seccions reduïdes, amb un traçat subhoritzontal, presentant el terra còdols i materials lutítics. Als 54 metres trobem una branca ascendent de 32 metres de recorregut. Als 80 la galeria s'eixampla gairebé de sobte, adquirint una amplada de 5 metres i una alçada de 10. És el sector més ampli de tota la cavitat. Una mica més endavant cal superar un ressalt ascendent de 4 metres per entre unes colades; just aquí, la cavitat fa un gir de 90 graus prenent direcció N. Després de superar una curta estretor, la galeria continua amb una alçada de 6 metres, que serà tònica general en gran part de la cavitat. Comencem a trobar importants acumulacions de sorra, que al llarg de la cavitat aniran alternant amb còdols rodats.
Als 240 metres, la cavitat torna a girar bruscament en angle recte, tot dirigint-se vers l'E. Les dimensions es mantenen semblants a les anteriors, encara que els sostre a vegades baixa momentàniament. Són freqüents les seccions en conducte forçat, però també observem seccions en “ull de pany”. Més endavant la cavitat comença a tenir un traçat lleugerament descendent, a la vegada que perd alçada i les acumulacions de sorra són cada vegada més abundants. A 540 metres de l'entrada, la volta baixa i la galeria queda gairebé coberta per l'aigua. Poc després d'aquest punt arribem al primer sifó, on en un principi es donava per finalitzada la cavitat. Aquest sifó té 1 metre de recorregut i -2 metres de fondària. A l'altra banda del sifó, la galeria continua molt baixa i amb el terra ple de sorra; se supera el segon sifó de 12 metres de recorregut i -2 metres de fondària, amb un punt baix en un tub descendent de -6 metres (-18 m respecte la boca d'entrada), arribant poc després al tercer sifó el qual té una longitud de 8 metres i una fondària màxima de 2,5 metres. Un cop superat continua una galeria ascendent que manté les mateixes dimensions i formes que els trams anteriors, trobant-nos a continuació una rampa descendent molt inestable que dóna pas a un tram estret, en aquest punt en teoria hi trobaríem el quart sifó, però en la data que és va realitzar l'exploració (18-11-2017) degut a la sequera el pas estava sec. Passada aquesta gatera s'accedeix ràpidament a una sala de grans dimensions Sala de la Família d'11x7 metres i una alçada de 21 metres, resultant la sala més gran de la cavitat.
A la part final, després de la sala hi trobem un pou de -2 metres on s'inicia un nou sifó (S5). El 30-09-2018 un equip de bussejadors format per Juanjo Gonzalez i Javier Monedero van tornar a fer una punta superant el sifó número 5 i arribant a una nova sala “Jean Marcel Eon” on en el seu extrem, surt un nou conducte que porta a un nou sifó, el S6 pendent d'exploració, les fortes pluges de finals d'any han fet pujar els nivells impossibilitant les exploracions"
La xarxa de gatoneres, es troba a 200 metres de la boca d'entrada, en aquest punt trobem a mà dreta un petit conducte que és l'accés a la xarxa. Aquesta està formada per una sèrie de conductes rectilinis amb dues direccions ortogonals dominants, essent tots ells de minses seccions, fent-se la seva exploració molt dificultosa. El recorregut total d'aquesta xarxa supera els 400 metres.
El setembre de 2019 s'accedeix de nou per intentar forçar el sifó S6, l'equip estaria integrat per dos bussos, en Juanjo González i David Martínez, el que implica que logística-ment cal moure 4 petates per cada bussejador, aquests un cop arribats a la darrera sala explorada l'any anterior Sala Jean Marcel Eon, amb tot l'esforç que això implica , a l'iniciar l'exploració al S6 i a 3 metres de profunditat troben un laminador impenetrable, després d'intentar desobstruir-lo decideixen deixar-ho degut a l'estretor i perillositat que comporta, ja que l'aigua es fa tèrbola ràpidament amb la quantitat de sediments que acumula, tot i les clares evidències de continuïtat.
La resta de l'equip es dividí en dos treballs principals, un per portar el material i donar assistència a l'equip de busseig i l'altre en acabar els treballs pendents a la zona aèria, així es va poder acabar tota la topografia de la cavitat, incloent les parts que quedaven pendents, així com la revisió de totes les incògnites de les gateres, desobstruint alguns trams com els coneguts com Refrigerios els quals tenien bones expectatives, però que finalment va quedar en un nou petit tram.
El desnivell total de la cavitat és de 41 metres, aquesta xifra s'obté de la suma de les cotes (–18 i +23). El recorregut actual és de 1579 metres.

Per la carretera A-14 entre Pont de Montanyana i Sopeira, al poc de passar pel poble d'Areny de Noguera, ens desviarem a la dreta en el Pont d'Orrit i agafarem la carretera en direcció a Sapeira, als 1700 metres ens desviarem a la dreta en direcció a Esplugafreda, un cop passat aquest la pista fa diversos revolts i s'enfila en el cingle, al cap de 1200 metres des d'Esplugafreda, en sortir d'una corba veiem per sota de la pista les runes de Casa Rei, cal deixar el vehicle en aquesta corba i seguir un corriol que baixa des d'aquest punt en diagonal en direcció a Casa Rei, en mig d'aquest corriol i abans d'arribar a la casa trobarem la boca de la cavitat.

La primera incursió al Botet de Casa Rei es va realitzar el dia 5 d'octubre de 1975 per un equip format per membres de la SIE-CEA i de l'ERE-CEC que, acompanyats per un dels últims habitants de Sapeira, els va guiar fins al Botet d'Esplugafreda, el de Rejums i el Casa Rei, en el qual aquell mateix dia es va fer una incursió d'uns 250 metres. En les següents setmanes els de la SIE es bolquen en l'exploració i topografia de la cavitat, arribant a un sifó que tanca el pas momentàniament.
Poc després, membres de l'ERE poden, amb mitjans subaquàtics, superar el sifó terminal i arribar poc més de 100 metres més enllà, fins al següent sifó que tanca el pas definitivament.
El mes de març de 1984, en una visita realitzada per membres de la SIE, observen que el nivell del sifó que els havia barrat el pas vuit anys abans presenta una cambra d'aire i en molts pocs metres poden superar-lo, per seguir obrint-se pas entre sediments i algun altre pas inundat, tot assolint el darrer sifó que no sembla, a priori, factible de superar.
Els dies 3 i 4 d'octubre del 1992, el GELL del CE de Lleida amb la col·laboració de membres de la SIS del CE Terrassa i el patrocini de la Federació Catalana d'Espeleologia, van portar a terme l'arranjament de la boca de la cavitat, car des de feia temps restava tapada periòdicament pels despreniments de terra provinents de la pista. Es va connectar un semi-tub de ferro corrugat ben assentat sobre una filera de totxanes cimentades tot “allargant” i protegint la boca.
El març de 2017 la SIES inicia una sèrie d'intervencions per tal de superar el sifó terminal, havent d'excavar uns 8 metres de sediments per poder arribar al primer sifó, un cop obert el pas el dia 10-06-2017 en David Martínez (Proteus) va fer la primera punta superant els dos sifons ja coneguts i també el tercer finalitzant l'exploració en una rampa força inestable que donava pas a un tram estret amb signes de continuïtat.
El 18-11-2017 dos bussos, en Juanjo Gonzalez i David Martínez superen el punt anterior on hi ha una gatera inundada molt penosa que varen poder superar sense l'equip de busseig, accedint a la Sala de la Família, quedant aturats per falta de material en un pou de -2 metres on s'inicia un nou sifó.
El setembre de 2019 de nou, en Juanjo Gonzàlez i en David Martínez accedeixen al sifó S6, però a -3 metres de profunditat queden aturats davant un pas estret amb força sediment que embruta l'aigua ràpidament, això fa desistir de continuar degut a la perillositat que comporta, tot i les evidencies de continuació. Alhora s'acaben d'explorar els punts pendents a la cavitat i enllesteixen la topografia.
Toponímia:
El topònim botet sembla un sinònim de cova o surgència, molt localitzat en aquest sector del Pallars Jussà. Durant les primeres exploracions, gent de la contrada van explicar als membres de la SIE que se li deia lo botet perquè quan sortia aigua per la boca ho feia de cop i tot fent bots.
Una explicació molt més acadèmica la podem trobar consultant el monumental Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines, tot anant a l'entrada: BOTÀS i les seves variants BOTERA, BOTERAL, BOTANAL, BOTERN, amb el sentit de 'resclosa', 'saltant d'una resclosa, etc. 'avinguda d'un corrent d'aigua', i el verb DESBOTAR, 'sobreeixir o descarregar-se de cop un líquid o qualsevol massa reclosa o continguda'.
Gairebé al final de l'entrada especifica que al Pirineu pallarès s'utilitza el mot boter, però que el seu comunicant, des d'Esplugafreda, es refereix a botet i l'indica l'Hort dels Botets, el Barranc dels Botets i el Botet de Rejums.

1. Borràs,J.; Miñarro,JM.; Talavera,F.(1979).-”El Pallars Jussà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3): 1-211. Ed Políglota.Barcelona.
2. Cardona i Oliván, Ferran.(1989).-”La Serralada Pirinenca” Grans Cavitats de Catalunya (1):160-163. Espeleo Club de Gracia. Barcelona.
3. SIE.(1976).-”Botet de Casa Rei”. EspeleoSie (18):73-81. SIE- CE Àliga. Barcelona.
4. SIE.(1976).-”Novetats a la Serra de Lleràs”. EspeleoSie (27):98-100. SIE- CE Àliga. Barcelona.
5. SIES A l'Avenç CC (2018).-Memòria d'activitats 2017. SIES. Esplugues de Llobregat.
6. Valles, Jordi de (2008)-.”Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d'Aran”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.1):59-62. Espeleo Club de Gràcia/Federació Catalana d'Espeleologia.
7. Zapater i Barros, Valentí.(1994).-”L'ERE a Catalunya: 1972-1992”. Espeleòleg (40):22-27. ERE- CE Catalunya. Barcelona.

• Diverses fotografies extretes del blog (espeleobloc.com.es) post del dia 2-11-2010.
• Topografia i fotografies zona sifons i dades actualitzades a gener de 2019, facilitades per Pere Rodriguez (SIES l'Avenç CC).
• Dades actualitzades el juny de 2020. Topografies actualitzades i dades facilitades per Pere Rodriguez (SIES l'Avenç CC).