Botet de Casa Rei

La boca és accessible mitjançant un tub d'acer d'uns 4 metres de llargada i menys d'1 metre de diàmetre, instal·lat per evitar la seva obstrucció a conseqüència dels despreniments del talús de la pista que passa per sobre de la cova. Superat el tub trobem un pas molt estret durant un parell de metres. En els primers 80 metres la galeria presenta seccions reduïdes, amb un traçat subhoritzontal, presentant el terra còdols i materials lutítics. Als 54 metres trobem una branca ascendent de 32 metres de recorregut. Als 80 la galeria s'eixampla gairebé de sobte, adquirint una amplada de 5 metres i una alçada de 10. És el sector més ampli de tota la cavitat. Una mica més endavant cal superar un ressalt ascendent de 4 metres per entre unes colades; just aquí, la cavitat fa un gir de 90 graus prenent direcció N. Després de superar una curta estretor, la galeria continua amb una alçada de 6 metres, que serà tònica general en gran part de la cavitat. Comencem a trobar importants acumulacions de sorra, que al llarg de la cavitat aniran alternant amb còdols rodats. Als 240 metres, la cavitat torna a girar bruscament en angle recte, tot dirigint-se vers l'E. Les dimensions es mantenen semblants a les anteriors, encara que els sostre a vegades baixa momentàniament. Són freqüents les seccions en conducte forçat, però també observem seccions en “ull de pany”. Més endavant la cavitat comença a tenir un traçat lleugerament descendent, a la vegada que perd alçada i les acumulacions de sorra són cada vegada més abundants. A 540 metres de l'entrada, la volta baixa i la galeria queda gairebé coberta per l'aigua. Poc després d'aquest punt arribem al primer sifó, on en un principi es donava per finalitzada la cavitat. Aquest sifó té 1 metre de recorregut i -2 metres de fondària. A l'altra banda del sifó, la galeria continua molt baixa i amb el terra ple de sorra; se supera el segon sifó de 12 metres de recorregut i -2 metres de fondària, amb un punt baix en un tub descendent de -6 metres (-18 m respecte la boca d'entrada), arribant poc després al tercer sifó el qual té una longitud de 8 metres i una fondària màxima de 2,5 metres. Un cop superat continua una galeria ascendent que manté les mateixes dimensions i formes que els trams anteriors, trobant-nos a continuació una rampa descendent molt inestable que dóna pas a un tram estret, en aquest punt en teoria hi trobaríem el quart sifó, però en la data que és va realitzar l'exploració (18-11-2017) degut a la sequera el pas estava sec. Passada aquesta gatera s'accedeix ràpidament a una sala de grans dimensions Sala de la Família d'11x7 metres i una alçada de 21 metres, resultant la sala més gran de la cavitat. A la part final, després de la sala hi trobem un pou de -2 metres on s'inicia un nou sifó (S5). El 30-09-2018 un equip de bussejadors format per Juanjo Gonzalez i Javier Monedero van tornar a fer una punta superant el sifó número 5 i arribant a una nova sala “Jean Marcel Eon” on en el seu extrem, surt un nou conducte que porta a un nou sifó, el S6 pendent d'exploració, les fortes pluges de finals d'any han fet pujar els nivells impossibilitant les exploracions" La xarxa de gatoneres, es troba a 200 metres de la boca d'entrada, en aquest punt trobem a mà dreta un petit conducte que és l'accés a la xarxa. Aquesta està formada per una sèrie de conductes rectilinis amb dues direccions ortogonals dominants, essent tots ells de minses seccions, fent-se la seva exploració molt dificultosa. El recorregut total d'aquesta xarxa supera els 400 metres. El setembre de 2019 s'accedeix de nou per intentar forçar el sifó S6, l'equip estaria integrat per dos bussos, en Juanjo González i David Martínez, el que implica que logística-ment cal moure 4 petates per cada bussejador, aquests un cop arribats a la darrera sala explorada l'any anterior Sala Jean Marcel Eon , amb tot l'esforç que això implica , a l'iniciar l'exploració al S6 i a 3 metres de profunditat troben un laminador impenetrable, després d'intentar desobstruir-lo decideixen deixar-ho degut a l'estretor i perillositat que comporta, ja que l'aigua es fa tèrbola ràpidament amb la quantitat de sediments que acumula, tot i les clares evidències de continuïtat. La resta de l'equip es dividí en dos treballs principals, un per portar el material i donar assistència a l'equip de busseig i l'altre en acabar els treballs pendents a la zona aèria, així es va poder acabar tota la topografia de la cavitat, incloent les parts que quedaven pendents, així com la revisió de totes les incògnites de les gateres, desobstruint alguns trams com els coneguts com Refrigerios els quals tenien bones expectatives, però que finalment va quedar en un nou petit tram. El desnivell total de la cavitat és de 41 metres, aquesta xifra s'obté de la suma de les cotes (–18 i +23). El recorregut actual és de 1579 metres.