Botet de Casa Rei
Cova de 1278 metres de longitud a Tremp, (Serra de Lleràs).
La
boca és accessible mitjançant un tub d'acer d'uns 4 metres de
llargada i menys d'1 metre de diàmetre, instal·lat per evitar la
seva obstrucció a conseqüència dels despreniments del talús de la
pista que passa per sobre de la cova. Superat el tub trobem un pas
molt estret durant un parell de metres. En els primers 80 metres la
galeria presenta seccions reduïdes, amb un traçat subhoritzontal,
presentant el terra còdols i materials lutítics. Als 54 metres
trobem una branca ascendent de 32 metres de recorregut. Als 80 la
galeria s'eixampla gairebé de sobte, adquirint una amplada de 5
metres i una alçada de 10. És el sector més ampli de tota la
cavitat. Una mica més endavant cal superar un ressalt ascendent de 4
metres per entre unes colades; just aquí, la cavitat fa un gir de 90
graus prenent direcció N. Després de superar una curta estretor, la
galeria continua amb una alçada de 6 metres, que serà tònica
general en gran part de la cavitat. Comencem a trobar importants
acumulacions de sorra, que al llarg de la cavitat aniran alternant
amb còdols rodats.
Als 240 metres, la
cavitat torna a girar bruscament en angle recte, tot dirigint-se vers
l'E. Les dimensions es mantenen semblants a les anteriors, encara
que els sostre a vegades baixa momentàniament. Són freqüents les
seccions en conducte forçat, però també observem seccions en “ull
de pany”. Més endavant la cavitat comença a tenir un traçat
lleugerament descendent, a la vegada que perd alçada i les
acumulacions de sorra són cada vegada més abundants. A 540 metres
de l'entrada, la volta baixa i la galeria queda gairebé coberta per
l'aigua. Poc després d'aquest punt arribem al sifó, on en un
principi es donava per finalitzada la cavitat. A l'altra banda del
sifó, la galeria continua molt baixa i amb el terra ple de sorra;
superada una volta sifonant mitjançant un ràpid capbussament,
arribarem poc després al sifó fins ara no superat del que es
considera la galeria principal.
La xarxa de gatoneres,
es troba a 200 metres de la boca d'entrada, en aquest punt trobem a
mà dreta un petit conducte que és l'accés a la xarxa. Aquesta
està formada per una sèrie de conductes rectilinis amb dues
direccions ortogonals dominants, essent tots ells de minses seccions,
fent-se la seva exploració molt dificultosa. El recorregut total
d'aquesta xarxa supera els 400 metres.
El desnivell total de
la cavitat, 37 metres, s'obté de la suma de les cotes – 31 i +6.
- Tipo: Cova
- Municipi: Tremp
- Comarca: Pallars Jussà
- Unitat: Serra de Lleràs
- Recorregut: 1278 metres
- Desnivell: 37 metres
- Granunitat: Prepirineu
- Litologia: Conglomerats
- Bio:
- Última revisió: 2012-11-17 12:42:56
Situació
Per
la
carretera A-14 entre Pont de Montanyana i Sopeira, al poc de passar
pel poble d'Areny de Noguera, ens desviarem a la dreta en el Pont
d'Orrit i agafarem la carretera en direcció a Sapeira, als 1700
metres ens desviarem a la dreta en direcció a Esplugafreda, un cop
passat aquest la pista fa diversos revolts i s'enfila en el cingle,
al cap de 1200 metres des d'Esplugafreda, en sortir d'una corba veiem
per sota de la pista les runes de Casa Rei, cal deixar el vehicle en
aquesta corba i seguir un corriol que baixa des d'aquest punt en
diagonal en direcció a Casa Rei, en mig d'aquest corriol i abans
d'arribar a la casa trobarem la boca de la cavitat.
Història
Un
cop acabada la primera campanya d'exploració a la Cova Cuberes,
membres de la SIE – CE Àliga continuen els treballs de recerca a
la Serra de Lleràs i a la tardor del mateix any 1975 són informats
d'una cavitat que en ocasions treu aigua per la boca. Durant el mes
d'octubre es porta a terme l'exploració i topografia de bona part de
les galeries, arribant a un sifó que tanca el pas momentàniament.
Dos dels participants en les exploracions decideixen canviar de grup
i se'n van a l'ERE – CEC (ells i la topografia), produint-se
aleshores “interferències” en l'exploració de la cavitat.
Malgrat tot, el de la SIE (que conserven una còpia de la topografia)
continuen ultimant els treballs i la cavitat surt publicada el març
de 1976.
En
aquesta mateixa època, membres de l'ERE poden, amb mitjans
subaquàtics, superar el sifó terminal i arribar, poc més de 100
metres més enllà, fins al següent sifó que tanca el pas
definitivament.
El
mes de març de 1984, en una visita realitzada per membres de la SIE,
observen que el nivell del sifó que els havia barrat el pas vuit
anys abans presenta una cambra d'aire i en molts pocs metres poden
superar-lo, per seguir obrint-se pas entre sediments i algun altre
pas inundat, tot assolint el darrer sifó que no sembla, a priori,
factible de superar.
Els
dies 3 i 4 d'octubre del 1992, el GELL del CE de Lleida amb la
col·laboració de membres de la SIS del CE Terrassa i el patrocini
de la Federació Catalana d'Espeleologia, van portar a terme
l'arranjament de la boca de la cavitat, car des de feia temps restava
tapada periòdicament pels despreniments de terra provinents de la
pista. Es va connectar un semi-tub de ferro corrugat ben assentat
sobre una filera de totxanes cimentades tot “allargant” i
protegint la boca.El
topònim botet sembla un
sinònim de cova o surgència, molt localitzat en aquest sector del
Pallars Jussà. Durant les primeres exploracions, gent de la contrada
van explicar als membres de la SIE que se li deia lo botet
perquè quan sortia aigua per la boca ho feia de cop i tot fent
bots.
Una
explicació molt més acadèmica la podem trobar consultant el
monumental Diccionari etimològic i complementari de la
llengua catalana de Joan
Coromines, tot anant a l'entrada: BOTÀS i les seves variants BOTERA,
BOTERAL, BOTANAL, BOTERN, amb el sentit de 'resclosa', 'saltant d'una
resclosa, etc. 'avinguda d'un corrent d'aigua', i el verb DESBOTAR,
'sobreeixir o descarregar-se de cop un líquid o qualsevol massa
reclosa o continguda'.
Gairebé
al final de l'entrada especifica que al Pirineu pallarès s'utilitza
el mot boter, però
que el seu comunicant, des d'Esplugafreda, es refereix a botet
i l'indica l'Hort dels Botets, el Barranc dels Botets i el Botet de
Rejums.
Topos
Media
Biblio
- Cardona i Oliván, Ferran.(1989).-”La Serralada Pirinenca” Grans Cavitats de Catalunya (1):160-163. Espeleo Club de Gracia. Barcelona.
- SIE.(1976).-”Botet de Casa Rei”. EspeleoSie (18):73-81. SIE- CE Àliga. Barcelona.
- SIE.(1976).-”Novetats a la Serra de Lleràs”. EspeleoSie (27):98-100. SIE- CE Àliga. Barcelona.
- Zapater i Barros, Valentí.(1994).-”L'ERE a Catalunya: 1972-1992”. Espeleòleg (40):22-27. ERE- CE Catalunya. Barcelona.