Espeleo World

Botet de Casa Rei

Cova de 1278 metres de longitud a Tremp, (Serra de Lleràs).


La boca és accessible mitjançant un tub d'acer d'uns 4 metres de llargada i menys d'1 metre de diàmetre, instal·lat per evitar la seva obstrucció a conseqüència dels despreniments del talús de la pista que passa per sobre de la cova. Superat el tub trobem un pas molt estret durant un parell de metres. En els primers 80 metres la galeria presenta seccions reduïdes, amb un traçat subhoritzontal, presentant el terra còdols i materials lutítics. Als 54 metres trobem una branca ascendent de 32 metres de recorregut. Als 80 la galeria s'eixampla gairebé de sobte, adquirint una amplada de 5 metres i una alçada de 10. És el sector més ampli de tota la cavitat. Una mica més endavant cal superar un ressalt ascendent de 4 metres per entre unes colades; just aquí, la cavitat fa un gir de 90 graus prenent direcció N. Després de superar una curta estretor, la galeria continua amb una alçada de 6 metres, que serà tònica general en gran part de la cavitat. Comencem a trobar importants acumulacions de sorra, que al llarg de la cavitat aniran alternant amb còdols rodats.
Als 240 metres, la cavitat torna a girar bruscament en angle recte, tot dirigint-se vers l'E. Les dimensions es mantenen semblants a les anteriors, encara que els sostre a vegades baixa momentàniament. Són freqüents les seccions en conducte forçat, però també observem seccions en “ull de pany”. Més endavant la cavitat comença a tenir un traçat lleugerament descendent, a la vegada que perd alçada i les acumulacions de sorra són cada vegada més abundants. A 540 metres de l'entrada, la volta baixa i la galeria queda gairebé coberta per l'aigua. Poc després d'aquest punt arribem al sifó, on en un principi es donava per finalitzada la cavitat. A l'altra banda del sifó, la galeria continua molt baixa i amb el terra ple de sorra; superada una volta sifonant mitjançant un ràpid capbussament, arribarem poc després al sifó fins ara no superat del que es considera la galeria principal.
La xarxa de gatoneres, es troba a 200 metres de la boca d'entrada, en aquest punt trobem a mà dreta un petit conducte que és l'accés a la xarxa. Aquesta està formada per una sèrie de conductes rectilinis amb dues direccions ortogonals dominants, essent tots ells de minses seccions, fent-se la seva exploració molt dificultosa. El recorregut total d'aquesta xarxa supera els 400 metres.
El desnivell total de la cavitat, 37 metres, s'obté de la suma de les cotes – 31 i +6.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Tremp
  • Comarca: Pallars Jussà
  • Unitat: Serra de Lleràs
  • Recorregut: 1278 metres
  • Desnivell: 37 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Conglomerats
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:56

Situació


Per la carretera A-14 entre Pont de Montanyana i Sopeira, al poc de passar pel poble d'Areny de Noguera, ens desviarem a la dreta en el Pont d'Orrit i agafarem la carretera en direcció a Sapeira, als 1700 metres ens desviarem a la dreta en direcció a Esplugafreda, un cop passat aquest la pista fa diversos revolts i s'enfila en el cingle, al cap de 1200 metres des d'Esplugafreda, en sortir d'una corba veiem per sota de la pista les runes de Casa Rei, cal deixar el vehicle en aquesta corba i seguir un corriol que baixa des d'aquest punt en diagonal en direcció a Casa Rei, en mig d'aquest corriol i abans d'arribar a la casa trobarem la boca de la cavitat.

Història


Un cop acabada la primera campanya d'exploració a la Cova Cuberes, membres de la SIE – CE Àliga continuen els treballs de recerca a la Serra de Lleràs i a la tardor del mateix any 1975 són informats d'una cavitat que en ocasions treu aigua per la boca. Durant el mes d'octubre es porta a terme l'exploració i topografia de bona part de les galeries, arribant a un sifó que tanca el pas momentàniament. Dos dels participants en les exploracions decideixen canviar de grup i se'n van a l'ERE – CEC (ells i la topografia), produint-se aleshores “interferències” en l'exploració de la cavitat. Malgrat tot, el de la SIE (que conserven una còpia de la topografia) continuen ultimant els treballs i la cavitat surt publicada el març de 1976.
En aquesta mateixa època, membres de l'ERE poden, amb mitjans subaquàtics, superar el sifó terminal i arribar, poc més de 100 metres més enllà, fins al següent sifó que tanca el pas definitivament.
El mes de març de 1984, en una visita realitzada per membres de la SIE, observen que el nivell del sifó que els havia barrat el pas vuit anys abans presenta una cambra d'aire i en molts pocs metres poden superar-lo, per seguir obrint-se pas entre sediments i algun altre pas inundat, tot assolint el darrer sifó que no sembla, a priori, factible de superar.
Els dies 3 i 4 d'octubre del 1992, el GELL del CE de Lleida amb la col·laboració de membres de la SIS del CE Terrassa i el patrocini de la Federació Catalana d'Espeleologia, van portar a terme l'arranjament de la boca de la cavitat, car des de feia temps restava tapada periòdicament pels despreniments de terra provinents de la pista. Es va connectar un semi-tub de ferro corrugat ben assentat sobre una filera de totxanes cimentades tot “allargant” i protegint la boca.El topònim botet sembla un sinònim de cova o surgència, molt localitzat en aquest sector del Pallars Jussà. Durant les primeres exploracions, gent de la contrada van explicar als membres de la SIE que se li deia lo botet perquè quan sortia aigua per la boca ho feia de cop i tot fent bots.
Una explicació molt més acadèmica la podem trobar consultant el monumental Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines, tot anant a l'entrada: BOTÀS i les seves variants BOTERA, BOTERAL, BOTANAL, BOTERN, amb el sentit de 'resclosa', 'saltant d'una resclosa, etc. 'avinguda d'un corrent d'aigua', i el verb DESBOTAR, 'sobreeixir o descarregar-se de cop un líquid o qualsevol massa reclosa o continguda'.
Gairebé al final de l'entrada especifica que al Pirineu pallarès s'utilitza el mot boter, però que el seu comunicant, des d'Esplugafreda, es refereix a botet i l'indica l'Hort dels Botets, el Barranc dels Botets i el Botet de Rejums.

Topos

topo Botet de Casa Reitopo Botet de Casa Rei

Media

foto Botet de Casa Reifoto Botet de Casa Reifoto Botet de Casa Reifoto Botet de Casa Rei

Biblio

  1. Cardona i Oliván, Ferran.(1989).-”La Serralada Pirinenca” Grans Cavitats de Catalunya (1):160-163. Espeleo Club de Gracia. Barcelona.
  2. SIE.(1976).-”Botet de Casa Rei”. EspeleoSie (18):73-81. SIE- CE Àliga. Barcelona.
  3. SIE.(1976).-”Novetats a la Serra de Lleràs”. EspeleoSie (27):98-100. SIE- CE Àliga. Barcelona.
  4. Zapater i Barros, Valentí.(1994).-”L'ERE a Catalunya: 1972-1992”. Espeleòleg (40):22-27. ERE- CE Catalunya. Barcelona.