Bòfia de Sant Jaume
Característiques
Situació
Per la carretera de Berga a Solsona (C-26), un cop passat el poblet de l'Espunyola, cal seguir fins pocs metres després del Km. 134 on, a la dreta, hi ha un desviament senyalitzat cap a la Vall d'Ora. Poc abans d'arribar a l'església de Sant Sadurní, una pista a l'esquerra, també asfaltada, porta a les cases del Mercadal, la Creu i arriba a can Gomira, on acaba l'asfalt. Abans d'entrar en aquesta casa surten dues pistes de terra, s'ha de seguir la que ens queda al front (cap a ponent) i als pocs metres cal deixar una altra pista a la dreta. Al davant veiem l'ermita de Sant Jaume i la casa de la Boixedera dels Bancs. Una pista a la dreta, tancada amb un filferro (que cal obrir i tornar a tancar) i en un estat no gaire òptim per a turismes, s'ha de seguir durant uns 300 metres fins a superar una curta pujada, una clapa del bosc a l'esquerra i una fita de pedres a la dreta ens indica el corriol on hem de començar a baixar per als 30 metres trobar la cavitat.
Ubicació municipal: Des de la cita més antiga que coneixem de la cavitat al Diccionario geogràfico... publicat per Pascual Madoz entre 1845-1850 i fins els nostres dies, la cavitat sempre s'ha ubicat al terme municipal de Montmajor (enclavament de Comaposada), comarca del Berguedà, província de Barcelona.
Ara, més de 170 anys més tard, ens adonem, gràcies a una situació i unes coordenades de precisió sobre la cartografia més actualitzada, hem pogut constatar que la cavitat realment es troba al terme municipal de Navès, comarca del Solsonès i província de Lleida. Això sí, a tan sols uns 55 m del límit municipal de Montmajor.
En una petita esplanada s'obre la boca de la bòfia i pocs metres més enllà es troba una segona boca de dimensions molt més reduïdes. Penetrant per la boca principal es dóna pas a un corredor d'uns 20 metres de llargada i uns 25º d'inclinació, cobert tot ell per grans blocs; als pocs metres, a la paret de la dreta hi ha un conducte ascendent que comunica amb la boca petita. Seguint per la galeria principal i deixant un desviament, el corredor s'estreny fins arribar a una alçada de 0,60 metres i després de 5 metres dóna accés a una gran galeria d'uns 40x20x5 metres (Sala d'Honor). Al final d'aquesta cambra i separada per un gran acumulament clàstic es troba una altra galeria de dimensions més reduïdes (Plaça de les Bruixes) que és recorreguda temporalment per un petit curs d'aigua i amb el sòl cobert per una crosta estalagmítica amb presència de multitud de microgours i algun de dimensions més grans, normalment plens d'aigua. El sostre va baixant fins el terra i en el seu extrem es troba un conducte estret i penetrable molts pocs metres, pel qual es perd l'aigua i representa el punt de màxima fondària de la cavitat (cota – 37).
Al poc d'entrar a la Sala d'Honor i per sota l'acumulació dels grans blocs, es desenvolupa un petit conducte (Galeria del riuet) i que travessa la gran galeria en tota la seva amplada. Entre els blocs de la base d'aquesta petita galeria és per on surt l'aigua que recorre la cavitat en les èpoques d'activitat hídrica.
Quan el corredor d'entrada desemboca a la Sala d'Honor, a la dreta (S) es desenvolupa una galeria (Galeria de la Gerontocràcia) multipartida en diferents conductes per l'acumulació de blocs, presentant diferents nivells.
Tornant al desviament que hem deixat al corredor d'entrada, es baixa un ressalt d'1,50 metres i després de passar per sota d'un bloc, s'arriba a una petita sala (El bany de la princesa). Per una rampa ascendent s'assoleix el punt final d'aquestes petites galeries inferiors en el lloc anomenat Les Campanes.
Aquesta cavitat es troba localitzada a la zona de contacte de les calcàries amb els conglomerats que les cobreixen, presentant una inclinació d'uns 15º. Aquests materials tenen intercalacions de margues sorrenques de color terrós.
Història
Cavitat coneguda des de temps immemorial i visitada des de temps antics per la gent de la contrada. Esmentada als catàlegs antics de Madoz (1845-50), Puig y Larraz (1896), Font (1897) i Faura (1909) com La Bòfia (Montmajor). A la guia del Pirineu català de C.A. Torras (1905) sobre el Berguedà, Mn. Bonaventura Ribera ja fa una completa descripció, encara que parla de moltes fantasies.
En Joan Serra Vilaró, eclesiàstic, historiador, arqueòleg i des de 1906 director del Museu Diocesà de Solsona, havia visitat la bòfia a principis del segle XX i cap a 1911 va començà a excavar els ossos que havia trobat al seu interior. Al maig de 1918 hi va tornar i en companyia de tres amics seus (Bonet, Falguera i Puig), estudiants d'arquitectura, van aixecar la primera topografia que coneixem. Durant aquests dies va procedir a excavar en un jaciment que, segons explica, havia estat molt malmès per la gent que entrava a treure calaveres. Ell va extreure 19 cranis humans i el mateix nombre de cranis de gos, tots de la mateixa raça.
El 6 de maig del 1934 un nodrit grup de membres del Club Muntanyenc Barcelonès van fer una completa visita, estudi i topografia que es va publicar al volum II de Sota Terra. No especifiquen el recorregut total de la cavitat.
L'any 1978, la SIE del CEA, en una de les moltes visites que ha fet aquest grup a la cavitat, aixequen una nova topografia, assignant-li un recorregut de tan sols 215 metres, que resulta bastant insuficient respecte al recorregut total que es pot fer per tots els conductes de la cavitat.
Durant l'any 2008, membres del GE Badalona fan un nou aixecament topogràfic, molt meticulós i sumant tots els conductes secundaris penetrables, alguns d'ells mai reflectits en les topografies anteriors, amb la qual cosa calculen un recorregut total de 479 metres. Tanmateix consideren que la denominació més correcte de la cavitat hauria de ser Bòfia de la Boixedera (l'equip d'Espeleoindex hem decidit conservar com a nom principal el que se li aplica des de fa més de 70 anys i pel qual és coneguda per la gran majoria d'espeleòlegs)
Topogràfics
Fotos
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cavitat!
Bibliografia
- Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. (l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà). Vol. 5: 234 pp. Políglota. Barcelona.
- Semir, R. de (1935).- “Bòfia de Sant Jaume” Sota Terra II : 37-48. Club Muntanyenc Barcelonès. Barcelona.
- Serra Vilaró, Joan (1966).- “Exploraciones arqueológicas en el Solsonés entre 1915 y 1923” Ampurias (28): 191-200
- SIE (1978).- “Nota sobre dues cavitats localitzades al límit del Solsonès i el Berguedà” EspeleoSie (22): 41-46. SIE – CE Àliga. Barcelona.
- Valles, J. de (2009).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol.3 (Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès). 381 pp. EC de Gràcia i Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
- Fotografies Espeleodijous extretes del web: espeleodijous.cat Apunt de l'activitat del 26-9-2024