Interessant cova d'uns 265 m. de recorregut a Orpí (l'Anoia)
Descripció:
Boca rectangular de 2 per 1 metres i oberta al peu d'un ressalt de 2
metres, tot donant pas a una única galeria descendent totalment
ocupada per materials clàstics. Aquesta galeria arriba a presentar
en alguns punts una amplada de 55 metres i el sostre manté una
alçada d'entre 2 i 4 metres a la part central, mentre que en ambdós
costats laterals de la galeria el sostre baixa sensiblement i es
poden trobar alguns conductes que poden semblar independents, però
que no són més que trams de la galeria principal separats d'ella
per amuntegament de blocs.
Tota
la cavitat es desenvolupa molt propera a la superfície, podent
observar algunes arrels penjades del sostre. L'absència de formes
reconstructives (espeleotemes) és total.
En
l'extrem final de la galeria existeix un petit conducte descendent
entre blocs i en el fons del qual s'assoleix el punt de màxima
fondària.
La
morfologia actual apunta que la seva gènesi és deguda a un
escorriment dels materials afavorit pel capbussament de l'anticlinal
on es situa. El substrat sobre el que s'assenten les calcàries és
constituït per margues i guixos del Keuper i la seva plasticitat va
facilitar el desplaçament de les calcàries.
Les
infiltracions van provocar una pèrdua de volum suficient per
desencadenar un procés d'ensorrament, donant lloc a aquest singular
fenomen quimioclàstic.
Topografia
i espeleometria: Les dues topografies publicades de la cavitat no
disposen de planta i resten simplificades a un alçat general i
algunes seccions transversals. Aquí adjuntem dues topografies
inèdites (SIE, 1971 i 1977) que sí tenen la planta dibuixada.
Establir
un recorregut total en una cavitat d'aquestes característiques és
sempre un tant subjectiu. J. Borràs (1982) li atorga 150 metres
(segurament seguint del criteri de discontinuïtat); altres autors
han estimat el recorregut en 300 i 350 metres. Si atenem a les dades
de la topografia del 1977 (de la que tenim les dades preses in
situ) i seguint el criteri de
continuïtat tenim que, si sumem la poligonal boca-fons (per
l'itinerari habitual i lògic), més la poligonal de les galeries
inferiors, més les distàncies que hi ha des de la poligonal
principal per accedir a les petites galeries laterals i la longitud
d'aquestes, el total del recorregut real ens dóna un resultat de 265
metres.
Actualitzem
la fitxa (desembre 2016) afegint una topografia fins ara inèdita i
també amb la planta, realitzada per membres del GE Pedraforca i SE
Gelera l'any 1973 i
que ha estat retrobada després de 43 anys a la carpeta
dels papers vells per
l'Alfred Montserrat que ens l'ha facilitada.
Tipo: Cova
Municipi: Orpí
Comarca: Anoia
Unitat: Anoia, l'
Recorregut: 265 metres
Desnivell: 33 metres
Granunitat: Serralada Prelitoral
Litologia: Calcàries
Bio: Coleòpters
Troglocharinus variabilis españoli Zar. (F.Español,
25-3-1934) (antigament denominat Troglocharinus españoli i
actualment pot haver canviat de denominació)
Segons
ens comunica l'amic Floren Fadrique (febrer 2019) la denominació
actual d'aquest coleòpter és:
Per
la carretera BV-2131 de la Torre de Claramunt a Santa Maria de
Miralles, a l'alçada del km. 12,650 surt a l'esquerra una pista que
passa prop de Can Coca i segueix fins al mas de la Censada Nova,
segons la toponímia oficial (antigament Sensada, Sansada).
Al poc de passar el mas, a l'esquerra surt un ample camí que
s'enfila cap a la carena de la Muntanya de Cal Poc o Serra de Can
Virella (o Vidella), a
la part alta del vessant esquerre de la riera de Carme.
A uns 500 metres de l'inici del
camí, a la seva dreta i al pla superior es troba la boca la cavitat.
Història
Sembla que l'entrada de la cavitat
es va produir a la dècada dels anys 1920 durant els treballs
d'extracció de pedra per a la construcció de la carretera.
Josep
Iglésies i Joaquim Santasusagna en la seva guia excursionista: Les
valls del Gaià, del Foix i del Miralles,
Centre de Lectura, Reus (1934), fan menció de la Cova gran de la
Sensada Vella d'Orpí i diuen que té uns 80 metres de profunditat,
encara que tot sembla que parlen per referències d'altri.
El 25 de març del 1934, Francesc
Español (possiblement acompanyat pel Dr. Ricardo Zariquiey) visita
la cavitat en les seves recerques biospeleològiques, a manca de més
informació l'anomenen amb el topònim del lloc: Cova de la Serra de
Can Virella.
A partir de l'any 1949 es produeixen
les primeres visites del GES – CMB i des d'aleshores es converteix
en una cavitat prou coneguda de la comarca.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Beneito,
A.; Borràs, J. (1983).- “ Dades per al coneixement d'una
interessant cavitat (Cova de la Sensada)”.
Sota Terra
(4): 4-5. GES – CM Barcelonès.
Montoriol,
J.; Andrés, O. (1961).- “Estudio de una cavidad de origen
quimioclástico”. Noticias
y comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España
(61): 235-244. Madrid.
Coordenades,
fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc
(posts dels dies 20-3-2009 i 17-9-2012)