Cova de Rocaterçana

A la boca trobem un accés inferior que conflueix a l'interior, on trobem un pouet que dóna accés a la zona inferior. Seguint pel nivell superior trobem a l'esquerra un conducte que acaba als pocs metres. Un cop baixat el pou, trobem un seguit de galeries i cambres enllaçades per petits pous, el més gran dels quals no supera els 5 metres.

Des de Berga seguirem la carretera BV-4242, al cap de poc més de quilòmetre i mig, ens desviarem a la dreta per la carretera BV-4243, pocs metres abans del quilòmetre 5, ens desviarem a l'esquerra en direcció a Ca l'Ingla i més endavant la Casa d'en Blanc. També s'hi pot accedir des de Berga per la carretera BV-4241 fins al quilòmetre 17, a l'alçada del Molí de Terrers, un cop passat aquest nucli ens desviarem a la dreta per una pista que passa per la Torre de Terrers i es dirigeix a la Casa d'en Blanc, esmentada en la ruta anterior. A partir d'ací haurem de buscar el millor camí per pujar fins la base del cingle de la Roca Terçana on es troba la cavitat. 

Descoberta i explorada cap a principis de l'any 1977 per membres del Grup Autònom de Manresa de la Institució Catalana d'Història Natural.
Aquesta cavitat s'havia catalogat sempre erròniament en el municipi de Castellar del Riu, la línia divisòria municipal passa per la part superior del cingle de Rocaterçana, per tant tota la paret Sud pertany al municipi de Capolat. Així mateix hi figura a l'inventari del patrimoni arqueològic, ja que es tracta d'un jaciment pertanyent al Bronze (-1800 / -650).
Toponímia: El nom amb que es va publicar en el seu dia la cavitat, Cova C1 de Roca Terçana no és correcte, ja que el nom que apareix en el Nomenclàtor de topònims és el de Rocaterçana. Pel que fa a la numeració de C1, volem suposar que devien numerar les diferents cavitats que es troben al peu del cingle de Rocaterçana i que possiblement es podria tractar de les coves de les Guatlles i la de les Gralles, les quals es troben més a l'O d'aquesta.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. (Urgell,el Solsonès, la Segarra i el Berguedà). Vol. 5: 234 pp. Políglota. Barcelona.
2. Grifell, E.; Masachs, V.; Mata, J.Mª. (1980).- 'Una recerca espeleològica a Roca Terçana (Castellar del Riu)'ACTA (1):34-37. Institució Catalana d'Història Natural. Grup Autònom de Manresa. Activitats del 1975 al 1979.

• Dades extretes del blog (cavitatsdecatalunya.blogspot.com.es) de Jordi de Valles, post del dia 11-09-2016. Text i fotografies de Jordi Navarro i Montse Mañosa (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).