Conegudíssima cova de 61 m. de fondària i uns 180 m. de recorregut a Roda de Berà.
L'entrada
de la cavitat es troba orientada al N, així com la primera sala que
presenta un pendent de 34º. Més endavant canvia la direcció, tot
penetrant per una colada estalagmítica en la que podríem anomenar
segona sala. Seguint cap a l'esquerra es troba una rampa que baixa, a
l'inici entre blocs, uns 60º i tot seguit, per una colada
estalagmítica que porta a un pas estret, s'arriba a l'antiga Sala
Blanca. Des del centre d'aquesta
sala es veu, a la dreta, una gran colada estalagmítica que pel
darrera deixa un estret pas que dóna accés a un petit llac on
finalitza el recorregut per aquesta galeria. A la banda oposada,
després de 7 metres de recorregut, s'arriba a una estreta entrada
entre blocs, per la que s'accedeix a la nova Sala Blanca,
al final de la qual s'obre un estret forat que permet progressar uns
12 metres més fins a fer-se impracticable.
Situats
de nou en el centre de l'antiga Sala Blanca i
en el seu fons, es pot seguir per dos passos a una rampa de 45º que
porta al que anteriorment era el final de la cavitat.
Els
autors de la topografia més detallada de la cavitat (1972) fan
constar en les dades espeleomètriques que el recorregut total és de
100 metres. A la simple vista de l'alçat topogràfic és veu molt
clar que aquesta apreciació del recorregut és molt restrictiva,
potser per que van considerar-la des de la planta projectada o també
cal la possibilitat que es tracti d'una errada tipogràfica en
l'article publicat a Speleon nº 20,
dels quals hem observat més d'un al llarg del text. De ben segur que
una espeleometria més rigorosa podria apreciar un recorregut
superior als 200 metres.
Degut a la popularitat de la cova,
rep una gran quantitat de visites i el seu estat és bastant
deplorable per culpa de visitants que no tenen cap respecte amb el
medi subterrani.
La proximitat al túnel del Tren
d'Alta Velocitat fa que cada cop que passi un tren, dins de la cova
se senti un terrabastall bastant notable.
Al vessant occidental de la Serra
Llarga, al N de la població de Roda de Berà.
L'itinerari més adient, sortint del
cas urbà de Roda de Berà, és anar a buscar l'Avinguda de l'Avenc
en direcció a la urbanització Berà Mar (Baramar), abans d'arribar,
a l'esquerra surt un ampli i polsós camí, quan s'arriba a la
masieta del Virgili cal seguir pel desviament a la dreta i tot seguit
deixar dos desviaments a l'esquerra, seguir amunt i en el següent
desviament seguir recte fins que s'arriba a la sortida d'un túnel
del Tren d'Alta Velocitat (allò que en diuen AVE); el camí passa
per sota les vies per un túnel i uns 150 metres més endavant surt
un desviament a la dreta que cal seguir fins a trobar els indicadors
que senyalen la cova.
Història
Ferrer et al. (1973) diuen
que ja és esmentada el segle XIII al Cartulari de Sant Cugat II,
pàg. 392, on es diu que formava part dels antic dominis del castell
d'Albinyana.
Apareix a tots els catàlegs antics
(Mallada, Puig y Larraz, Font i Sagué) en els que es fa una
descripció prou ajustada a la realitat. Font i Sagué, en el seu
Catàlech (1897) fa constar dues cavitats amb el mateix nom,
una a Roda de Barà de la que no fa cap comentari i una altra a Sant
Vicenç de Calders de la que fa la mateixa descripció que s'havia
fet amb anterioritat. No hi ha cap dubte que es tracten de la mateixa
cavitat.
Faura i Sans la visita el 1906 (li
atorga 180 metres de recorregut) i dos anys més tard, el 1908, també
és visitada per Joan Ferraté i els seus companys, fent una àmplia
referència i croquis a la seva obra: Espeleologia de les
comarques tarragonines (Reus, 1918). En aquesta nota, Ferraté
comenta que la cova s'havia descobert feia uns 30 anys (això
invalidaria la cita del segle XIII) i que prengué el nom del malnom
del propietari de la finca. Això recolza que la denominació més
correcta seria la de Cova d'en Merla, i no totes les altres
que apareixen: Cova del Merla, Cova de la Merla i, encara molt menys,
la més recent de totes, Avenc del Merla, que apareix a les cites de
l'ajuntament de Roda de Barà i als mapes de l'ICC).
En diferents etapes s'han portat a
terme actuacions arqueològiques.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Ferrer,
A.; Castell, J.; Herrera, JA.; Albalate, A.; Medina, J. (1973).-
“Datos para el estudio de la zona de Roda de Berà – Albinyana –
Les Pesses” Speleon
(20):
103-115. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
· Coordenades, fotografies i altres
dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 25-10-2010)