Espeleo World

Cova d'en Merla

Conegudíssima cova de 61 m. de fondària i uns 180 m. de recorregut a Roda de Berà.


L'entrada de la cavitat es troba orientada al N, així com la primera sala que presenta un pendent de 34º. Més endavant canvia la direcció, tot penetrant per una colada estalagmítica en la que podríem anomenar segona sala. Seguint cap a l'esquerra es troba una rampa que baixa, a l'inici entre blocs, uns 60º i tot seguit, per una colada estalagmítica que porta a un pas estret, s'arriba a l'antiga Sala Blanca. Des del centre d'aquesta sala es veu, a la dreta, una gran colada estalagmítica que pel darrera deixa un estret pas que dóna accés a un petit llac on finalitza el recorregut per aquesta galeria. A la banda oposada, després de 7 metres de recorregut, s'arriba a una estreta entrada entre blocs, per la que s'accedeix a la nova Sala Blanca, al final de la qual s'obre un estret forat que permet progressar uns 12 metres més fins a fer-se impracticable.
Situats de nou en el centre de l'antiga Sala Blanca i en el seu fons, es pot seguir per dos passos a una rampa de 45º que porta al que anteriorment era el final de la cavitat.
Els autors de la topografia més detallada de la cavitat (1972) fan constar en les dades espeleomètriques que el recorregut total és de 100 metres. A la simple vista de l'alçat topogràfic és veu molt clar que aquesta apreciació del recorregut és molt restrictiva, potser per que van considerar-la des de la planta projectada o també cal la possibilitat que es tracti d'una errada tipogràfica en l'article publicat a Speleon nº 20, dels quals hem observat més d'un al llarg del text. De ben segur que una espeleometria més rigorosa podria apreciar un recorregut superior als 200 metres.
Degut a la popularitat de la cova, rep una gran quantitat de visites i el seu estat és bastant deplorable per culpa de visitants que no tenen cap respecte amb el medi subterrani.
La proximitat al túnel del Tren d'Alta Velocitat fa que cada cop que passi un tren, dins de la cova se senti un terrabastall bastant notable.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Roda de Berà
  • Comarca: Tarragonès
  • Unitat: Bonastre,Massís de
  • Recorregut: 180 metres
  • Desnivell: 61 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio: Pseudoescorpins Troglobisium racovitzai Ellingsen (Jeannel i Racovitza, 12-10-1910) (Escolà, 7-6-1964 / 27-2-1966)
  • Última revisió: 2013-01-13 14:57:27

Situació


Al vessant occidental de la Serra Llarga, al N de la població de Roda de Berà.
L'itinerari més adient, sortint del cas urbà de Roda de Berà, és anar a buscar l'Avinguda de l'Avenc en direcció a la urbanització Berà Mar (Baramar), abans d'arribar, a l'esquerra surt un ampli i polsós camí, quan s'arriba a la masieta del Virgili cal seguir pel desviament a la dreta i tot seguit deixar dos desviaments a l'esquerra, seguir amunt i en el següent desviament seguir recte fins que s'arriba a la sortida d'un túnel del Tren d'Alta Velocitat (allò que en diuen AVE); el camí passa per sota les vies per un túnel i uns 150 metres més endavant surt un desviament a la dreta que cal seguir fins a trobar els indicadors que senyalen la cova.

Història


Ferrer et al. (1973) diuen que ja és esmentada el segle XIII al Cartulari de Sant Cugat II, pàg. 392, on es diu que formava part dels antic dominis del castell d'Albinyana.
Apareix a tots els catàlegs antics (Mallada, Puig y Larraz, Font i Sagué) en els que es fa una descripció prou ajustada a la realitat. Font i Sagué, en el seu Catàlech (1897) fa constar dues cavitats amb el mateix nom, una a Roda de Barà de la que no fa cap comentari i una altra a Sant Vicenç de Calders de la que fa la mateixa descripció que s'havia fet amb anterioritat. No hi ha cap dubte que es tracten de la mateixa cavitat.
Faura i Sans la visita el 1906 (li atorga 180 metres de recorregut) i dos anys més tard, el 1908, també és visitada per Joan Ferraté i els seus companys, fent una àmplia referència i croquis a la seva obra: Espeleologia de les comarques tarragonines (Reus, 1918). En aquesta nota, Ferraté comenta que la cova s'havia descobert feia uns 30 anys (això invalidaria la cita del segle XIII) i que prengué el nom del malnom del propietari de la finca. Això recolza que la denominació més correcta seria la de Cova d'en Merla, i no totes les altres que apareixen: Cova del Merla, Cova de la Merla i, encara molt menys, la més recent de totes, Avenc del Merla, que apareix a les cites de l'ajuntament de Roda de Barà i als mapes de l'ICC).
En diferents etapes s'han portat a terme actuacions arqueològiques.

Topos

topo Cova d'en Merla

Media

foto Cova d'en Merlafoto Cova d'en Merlafoto Cova d'en Merlafoto Cova d'en Merlafoto Cova d'en Merlafoto Cova d'en Merla

Biblio

  1. Ferrer, A.; Castell, J.; Herrera, JA.; Albalate, A.; Medina, J. (1973).- “Datos para el estudio de la zona de Roda de Berà – Albinyana – Les Pesses” Speleon (20): 103-115. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
· Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 25-10-2010)