Avenc Cp.1

La boca té un metres de diàmetre, donant pas a un conjunt de conductes subhoritzontals entrellaçats fins arribar a la Sala Gran (cota – 40), de més de 20 metres de diàmetre; partint d'ella, i mitjançant una cornisa, es pot accedir al llac i a les vies remuntants, que ens situen a la cota + 16 per damunt la boca d'entrada.
Tornant a la Sala Gran, un ressalt i dos petits pous ens permeten arribar a una vertical de 23 metres que ens situa a la Sala de l'Aeri.
Superats uns nous ressalts i un pou de 6,5 metres ens trobem a una galeria en pendent on cal superar dues estretors fins arribar a la boca, molt estreta, d'un pou de 10,5 metres. A la seva base trobem la Cascada Blanca, concreció de gran bellesa.
Dues verticals més ens situen a la Sala Hilti, en un extrem de la qual trobem la màxima fondària (cota – 179,5).
Desnivell total: 195 m. (+ 16; - 179)

Al vessant esquerre del barranc de Cova Pintada, per damunt d'aquesta cavitat, al peu mateix d'un cingle d'una de les canals que alimenten el barranc.
Vora el quilòmetre 18 de la carretera de Roquetes a Mas de Barberans (TV-3421) surt una pista que remunta el barranc de Lloret. Al poc de sobrepassar el mas de Manuel cal deixar el vehicle i remuntar el barranc de Cova Pintada. Un cop en aquesta grandiosa balma, situada al peu d'un saltant del barranc, el qual cal superar per la dreta fins a situar-nos a la part superior, on superarem un esperó rocós a l'altra banda del qual tenim tenim una canal de gran pendent tributària del barranc. La cavitat es troba prop del peu d'un cingle, al vessant hidrogràfic dret de la canal tributària; cal pujar per una tartera que, encara que petita, la seva visualització ens pot ajudar a la localització.

El 1985, el pastor Cesáreo va explicar a membres de l'Espeleo Club Tortosa l'existència d'una cavitat situada al Solà de l'Avenc, més amunt de Cova Pintada (es referia al que després seria l'Avenc CP.3 o Avenc del Mort). Durant la prospecció per localitzar-lo van descobrir la boca de l'Avenc CP.1, convertint-se en objectiu principal. Aquell mateix any van arribar a la cota – 125, aturant-se davant una estretor amb corrent d'aire.
No va ser fins el 1987 que van assolir el fons de l'avenc, després de realitzar desobstruccions a – 125, - 132 i – 137.

1. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.
2. Espeleo Club Tortosa (1988).- “A la recerca de noves grans cavitats a Catalunya – Avanç al coneixement de les noves cavitats de la vessant sud de Caro”. Fulls Periòdics d'Informació General (25): Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
3. Espeleo Club Tortosa (1993).- “A la recerca de noves grans cavitats a Catalunya – Avanç al coneixement de les noves cavitats de la vessant sud de Caro”. Sota Terra (7):60-73. GES – CM Barcelonès.

• Fotografies, coordenades, ortofoto de situació i altres dades extretes del blog de la SIS del Centre Excursionista de Terrassa (post dels dies 28 i 29-9-2011).