Querant Petit de Paús

La boca de la cavitat s'obre en una depressió de 20 x 13 metres de diàmetre i 10 metres de fondària, en aquest punt un ressalt de 5 metres ens situa a la capçalera de una rampa que ens durà a una sala a -35 metres.
En aquest punt i mitjançant  un pas força estret accedim a una esquerda amb una secció mitja de 0'80 x 8 metres i una fondària de 10 metres, on trobem un pou, a l'altra banda d'aquest la galeria segueix uns metres i s'eixampla , en aquest punt trobem un pou de -12 metres acabant-se la continuació d'aquest sector a -71 metres de fondària.
Situats de nou en el primer pou, aquest baixa 45 metres fins a trobar una petita rampa , passada la qual el pou segueix baixant amb unes dimensions molt més reduïdes, pel que no cal corda per seguir baixant.  Al final d'aquest pou trobem una nova galeria, que per un costat queda tancada, i per l'altre ens permet davallar uns metres fins a situar-nos a -107 metres de fondària.

Cal seguir la carretera L-913 que surt de Vilanova de Meià en direcció al Pas Nou i desviar-nos a l'esquerra en direcció a l'ermita de la Mare de Deu del Puig de Meià. Al poc d'anar per la pista trobem una desviació a la dreta que haurem d'agafar fins arribar a un punt on se troben dos arbres plataners centenaris (Platanus hybrida) al peu dels quals hi ha una petita font on en èpoques d'estiatges s'asseca. A la dreta trobem un turó (cota1.022) on caldrà accedir, en el pla que es forma a continuació i en direcció a les cingleres del Montsec de Rúbies es troba la boca de la cavitat.

Cavitat coneguda d'antic ja que el pla que hi ha al costat de la boca era utilitzat com a carbonera.
Les primeres exploracions espeleològiques es remunten a 1963 a càrrec de la SIRE de la UEC. El 1980 el GEFOMA fa una revisió topogràfica de la cavitat atorgant-li -35 metres de fondària i 57 metres de recorregut, però sempre es pensà en una possible comunicació amb el proper Querant Gran de Paús. El 1996, en F. Rubinat que formà part del equip d'exploració del GEFOMA el 1980, mentre feia una exploració en solitari a la cavitat observà una petita corrent d'aire en un punt de la sala, als pocs dies tornà amb companys de la SIE de la qual formava part per realitzar la desobstrucció i exploració d'aquest nou tram de la cavitat.

1. Ullastre, J. (1969).-“Sobre dos simas de origen tectónico en la vertiente de Montsec de Rúbies” Boletín Puig Castellar   (10):242-246. CE Puig Castellar. Barcelona.
2. Escolà, O.(1970).-“Catálogo Espeleológico del Montsec” Espeleòleg (11-12):453-541. ERE-CE Catalunya. Barcelona.
3. Rubinat, F.(1980).- “Revisiones topográficas” GOURS (7):47-54. GEFOMA. Barcelona.
4. SIE(1998).- “Un nou -100 a Catalunya, El Querant de Paús (La Noguera)” Espeleosie (33):90-91. SIE-CE Àliga. Barcelona

• Actualització de coordenades el gener de 2017 facilitades per Juli Serrano i Montse Roca.