Avenc de Vallmajor

La boca, d'unes dimensions de 1 per 0,60 metres, dóna pas a un primer pou de 6,5 metres. Al seu fons i en un racó, una estreta obertura dóna accés a un nou ressalt de 4 metres, seguit d'un altre pou de 6,8 metres. El fons d'aquest segon pou és una falsa galeria on s'obren les boques de tres pous; tots ells s'uneixen uns metres més avall. Davallant pel pou situat més al N, mitjançant un ressalt i un pou de 4 metres, arribem a una curta galeria, al final de la qual progressem uns 3 metres per una diàclasi de direcció E-O, perpendicular a la diàclasi principal. Tornant a aquesta continuem davallant per unes rampes i petits ressalts fins arribar a un pas molt estret que permet accedir a un pou de 12 metres; la seva base té una amplada de 20 metres i en el seu extrem S s'obre un nou pou de 5 metres a través d'un estret orifici. Un parell de ressalts més porten al fons de la cavitat (cota – 69,8 m.).
Tornant a la falsa galeria de més amunt, davallem ara pel pou central, de 12,2 metres, vénen dos curts ressalts i arribem al fons d'aquesta segona via (cota – 46,5 m.).
Típica esquerda de despreniment de direcció NO-SE.

Es troba a uns 50 metres al E-SE de la Cova de Vallmajor. Per arribar cal seguir el mateix itinerari que per aquella cova i quan s'arriba al final del corriol que s'aboca al barranc, cal seguir per la zona planera en direcció S, fins a trobar un punt on es pot baixar al peu d'un petit cingle on es troba la boca de l'avenc.
Coordenades aproximades.

La localització i primera exploració d'aquest avenc va ser feta per membres de la SES – CE Puigmal (Barcelona) fins al fons del primer pou, tot batejant-la com Avenc d'en Baco (potser fent referència al déu del vi ?, en català : Bacus), encara que posteriorment hi ha qui l'anomena d'en Bacó ?.
Casualment, el 4 de maig del 1967, en retirar uns enderrocs, un equip del GES – CMB en va trobar la continuació, però encara va caldre desobstruir tres nous passos estrets fins arribar al fons de la cavitat (novembre 1967). En desconèixer la primera visita parcial de la SES van rebatejar l'avenc amb el nom de Vallmajor, que és amb el que més s'ha conegut posteriorment. La topografia realitzada indica una profunditat de 92 metres, cota àmpliament exagerada.
Posteriorment, l'any 1977, es va publicar una altra topografia, realitzada per la SES del CE Puigmal, en la qual es va indicar la subestimada cota de – 60.

1. Agüera, A. (1977).- “El macizo cavernoso de Albinyana”. Més Avall (1): 14-102. SES – Club Esquí Puigmal. Barcelona.

2. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès):246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona.

3. Marqués, C.; Sandoval, J. (1986).- “Avenc de Vallmajor o d'en Bacó (Albinyana, Baix Penedès)” Espeleòleg (37): 23-24. ERE del CEC. Barcelona.

4. Ribé, G. (1969).- “Avenc de Vallmajor” Geo y Bio Karst (19): 23-24. Ed. J.Mª Armengou. Barcelona.