Avenc del Po
Espectacular escletxa d'uns 60 metres de fondària a Santa Perpètua de Gaià (Pontils).
Es
tracta d'una espectacular escletxa a l'aire lliure que discorre
paral·lela a la cinglera al llarg d'un centenar de metres.
El
lloc més adient per accedir-hi és des de la plataforma rocallosa
que trobem en arribar pel camí.
L'amplada
de la boca al llarg del seu recorregut exterior es manté entre els 2
i els 4,5 metres.
La
primera vertical de -19,24 metres ens situa en una planta plena de
blocs de tots els volums.
Aquí
descriurem la ruta que varem seguir, ja que tampoc vam recórrer
l'interior de tota l'escletxa, ja que hi han innumerables passos per
sota de qualsevol dels enormes blocs que trobem a la base de
l'escletxa, cal remarcar que la humitat interior de l'escletxa i els
fongs que recobreixen els blocs, els fan força relliscosos.
Situats
a la base de la primera vertical, a la paret contrària hi trobem una
estreta escletxa on hi ha una instal·lació fixa, feta amb xapes
d'acer casolanes i anelles soldades, aquestes estan totalment
oxidades, així com els cargols que les subjecta. La corda, de la
desapareguda marca TSA està força inflada del seu diàmetre
original, això ens fa sospitar que aquestes instal·lacions porten
aquí més d'una vintena d'anys.
L'escletxa
baixa en lleuger pendent on hi trobem un pas força estret, just
passar aquest trobem un pou de -4,5 metres, que ens introdueix en una
escletxa quasi paral·lela a l'anterior, seguim la galeria en
direcció contraria a la que veníem, on una curta rampa ens aboca a
un pou de -7,50 metres seguit d'un altre pou inclinat i estret de -9
metres el qual queda dividit al final per un bloc, en aquest punt ens
situem a -46 metres de fondària.
A
partir d'aquí i per falta de material no s'ha pogut prosseguir
l'exploració, però hem observat l'existència d'una altra
instal·lació en “Y” amb el material obsolet abans indicat, i
que l'escletxa on es troba tot fa pensar que aquesta encara baixa al
menys una quinzena de metres més, això situaria el fons de
l'escletxa per sota del nivell del cingle exterior.
Actualment
i a falta de la realització d'una topografia més complerta i
detallada, podem considerar que la cavitat supera els -60 metres de
desnivell i els 150 metres de recorregut.
- Tipo: Avenc
- Municipi: Pontils
- Comarca: Conca de Barberà
- Unitat: Bloc del Gaià
- Recorregut: 150 metres
- Desnivell: 60 metres
- Granunitat: Serralada Prelitoral
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2018-05-30 15:04:47
Situació
Situats a Santa Perpètua de Gaià, creuarem el Gaià pel pas a Gual asfaltat, seguirem la pista deixant el desviament que trobarem a l'esquerra, de seguida la pista rústicament encimentada, remunta fortament (aconsellable vehicle alt o millor 4x4), un cop acabat l'asfalt trobem una desviació a l'esquerra, cal seguir aquesta si es va a peu, si es va en vehicle seguirem fins trobar al poc una altra desviació a l'esquerra, aquesta ens porta a la Masieta, la pista segueix pel costat dels camps de conreu fins confluir amb la pista citada anteriorment que ens arriba per l'esquerra, seguirem endavant durant 140 metres, en que trobarem a l'esquerra una desdibuixada pista. Aquí cal deixar el vehicle i seguir a peu, primer per la pista de l'esquerra i després per un corriol amb fites durant 725 metres des del vehicle, en que farem cap a l'avenc del Po.
Història
Malgrat
que deuria ser conegut des de temps remots, la primera cita que hem
trobat és la que correspon a Iglésies i Santasusagna (1934) en que
diuen: És també digne d'esment la llarga escletxa de l'avenc del
Po, d'uns trenta metres de profunditat, situat damunt del Gaià, en
el veïnatge de Santa Perpètua.
Encara
que no hi ha cap constància, tenim notícies orals que cap a finals
dels anys 1950's va ser explorat per la gent de la SES – CE Puigmal
(Barcelona). També ens consta que el gener de 1975 van estar a Santa
Perpètua membres del GES – CMB, tot explorant l'avenc del Po i la
Cova de la Garganta. Poc després, el febrer de 1978, membres de la
SIE-CEA fan una ràpida i parcial visita a l'avenc, redactant una
breu ressenya que s'inclouria en el Catàleg Espeleològic de
Catalunya. Vol. 2 (1978), atorgant-li 45 metres de fondària i 150 de
recorregut.
Molt
anys més tard, cap la dècada del anys 1990's, espeleòlegs de Santa
Coloma de Queralt, pertanyents a AAEET (Valls) i/o EGAN-Anoia,
deurien visitar la cavitat en més d'una ocasió i possiblement són
els que van equipar la cavitat amb les instal·lacions antigues que
encara es troben avui dia.
Topos
Media
Biblio
- Borràs, J.; Miñarro, JM; Talavera, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2: 246 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
- Iglésies, J.; Santasusagna, J. (1934).- Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles. 572 pp. Guia excursionista. Centre de Lectura de Reus.
- Dades actuals, topografia i fotografies facilitades per membres de l'ERE-CEC i de la SIE-CEA (maig 2018).