Avenc del Po

Es tracta d'una espectacular escletxa a l'aire lliure que discorre paral·lela a la cinglera al llarg d'una seixantena de metres.
El lloc més adient per accedir-hi és des de la plataforma rocallosa que trobem en arribar pel camí.
L'amplada de la boca al llarg del seu recorregut exterior es manté entre els 2 i els 4,5 metres, en alguns punts grans blocs encaixats a l'esquerda fan de fals sostre.
La primera vertical de -19,24 metres ens situa en una planta plena de blocs de tots els volums.
Situats a la base de la primera vertical, a la paret contrària hi trobem una estreta escletxa on hi ha una instal·lació fixa, feta amb xapes d'acer casolanes i anelles soldades, aquestes estan totalment oxidades, així com els cargols que les subjecten. La corda, de la desapareguda marca TSA està força inflada del seu diàmetre original, això ens fa sospitar que aquestes instal·lacions porten aquí més d'una vintena d'anys. També hi trobem para-bols M-10 amb xapa en bon estat.
L'escletxa baixa en lleuger pendent on hi trobem un pas força estret, just passar aquest trobem un pou de -4,5 metres, que ens introdueix en una escletxa quasi paral·lela a l'anterior.
A partir d'aquest punt tenim dues continuacions. Si remuntem uns metres la galeria en direcció N, de seguida trobem un pou de poc més de 6 metres, a la capçalera hi trobem 3 para-bols M-10 amb xapes. Un cop a la base si seguim en direcció N la galeria baixa i al final la planta es fa plana, finalitzant a -37,50 metres de fondària, mentre que al sostre a 15 metres d'alçada s'observa llum provinent de l'exterior, que coincidiria amb la base de l'esquerda principal, en una zona d'acumulació de blocs força precari. Situats de nou a la base del pou, baixem en direcció S fins el punt més baix, aquí un pas força estret ens dóna accés a un pou dividit en dos parts que ens situen en el punt més baix de la cavitat a -50 metres.
Des de la capçalera d'aquest pou, si seguim cap el S, la galeria remunta lleugerament fins arribar a un estretíssim pas que dóna accés al bell mig d'un pou al que s'arriba per un altre accés.
Situats de nou a la base del pou de 4,5 metres que hi ha després de l'escletxa estreta, seguim la galeria en direcció S, on una curta rampa ens aboca a un pou de -7,50 metres, abans d'arribar al fons trobem l'estret pas per on s'accedeix la galeria anteriorment citada i que va a parar a la capçalera del pou que porta a la cota final.
A la base del pou hi trobem un altre pou inclinat i estret de -9 metres el qual queda dividit al final per un bloc, en aquest punt ens situem a -46 metres de fondària. Situats de nou a la base del pou anterior i en direcció S, la galeria remunta amb algun ressalt on cal material, i acaba sortint a l'exterior a la base de la gran esquerda just al peu d'uns enormes blocs situats a la part més fonda de l'esquerda. Entrant per aquest pas s'estalvia el pas estret del principi de l'escletxa, també hi ha un para-bol M-10 amb xapa per instal·lar.
Des de la base del pou d'entrada, es pot recórrer l'esquerda principal al llarg d'una seixantena de metres on cal superar alguns desnivells provocats pels grans blocs que trobem en el recorregut. Aquest tram, tant a l'hivern com la primavera cal anar amb compte ja que la humitat fa que sigui tot molt relliscós.
El Recorregut total és de 192 metres i el desnivell de -50 metres.

Situats a Santa Perpètua de Gaià, creuarem el Gaià pel pas a Gual asfaltat, seguirem la pista deixant el desviament que trobarem a l'esquerra, de seguida la pista rústicament encimentada, remunta fortament (aconsellable vehicle alt o millor 4x4), un cop acabat l'asfalt trobem una desviació a l'esquerra, cal seguir aquesta si es va a peu, si es va en vehicle seguirem fins trobar al poc una altra desviació a l'esquerra, aquesta ens porta a la Masieta, la pista segueix pel costat dels camps de conreu i en algun tram fins i tot pel mig dels camps, fins confluir amb la pista citada anteriorment que ens arriba per l'esquerra, seguirem endavant al principi en baixada durant 140 metres, en que trobarem a l'esquerra una desdibuixada pista. Aquí cal deixar el vehicle i seguir a peu primer per la pista de l'esquerra i després per un corriol amb fites durant 725 metres des del vehicle, en que farem cap a l'Escletxa.

Malgrat que deuria ser conegut des de temps remots, la primera cita que hem trobat és la que correspon a Iglésies i Santasusagna (1934) en que diuen: És també digne d'esment la llarga escletxa de l'avenc del Po, d'uns trenta metres de profunditat, situat damunt del Gaià, en el veïnatge de Santa Perpètua.
Encara que no hi ha cap constància, tenim notícies orals que cap a finals dels anys 1950's va ser explorat per la gent de la SES – CE Puigmal (Barcelona).
El 1971 Àngel Nicolás (actualment membre de l'EGAN) junt amb una colla d'amics sense coneixements espeleològics l'explora parcialment fent servir cordes d'espart i lots lligades amb cordills.
També ens consta que el gener de 1975 van estar a Santa Perpètua membres del GES – CMB, tot explorant l'avenc del Po i la Cova de la Garganta. Poc després, el febrer de 1978, membres de la SIE-CEA fan una ràpida i parcial visita a l'avenc, redactant una breu ressenya que s'inclouria en el Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (1978), atorgant-li 45 metres de fondària i 150 de recorregut.
Molt anys més tard, entre la dècada del anys 1990's i 2000, novament l'Àngel Nicolás, equipa la cavitat amb xapes d'acer inoxidable casolanes i cordes que encara hi son actualment. El maig del 2020 hi torna i instal·la la capçalera del nou accés a la part fosca de l'avenc.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM; Talavera, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2: 246 pp. Ed. Políglota. Barcelona.

2. Iglésies, J.; Santasusagna, J. (1934).- Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles. 572 pp. Guia excursionista. Centre de Lectura de Reus.

• Dades actualitzades el setembre de 2020, topografia i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).