Avenc del Po

Espectacular escletxa d'uns 60 metres de fondària a Santa Perpètua de Gaià (Pontils).

Es tracta d'una espectacular escletxa a l'aire lliure que discorre paral·lela a la cinglera al llarg d'un centenar de metres.
El lloc més adient per accedir-hi és des de la plataforma rocallosa que trobem en arribar pel camí.
L'amplada de la boca al llarg del seu recorregut exterior es manté entre els 2 i els 4,5 metres.
La primera vertical de -19,24 metres ens situa en una planta plena de blocs de tots els volums.
Aquí descriurem la ruta que varem seguir, ja que tampoc vam recórrer l'interior de tota l'escletxa, ja que hi han innumerables passos per sota de qualsevol dels enormes blocs que trobem a la base de l'escletxa, cal remarcar que la humitat interior de l'escletxa i els fongs que recobreixen els blocs, els fan força relliscosos.
Situats a la base de la primera vertical, a la paret contrària hi trobem una estreta escletxa on hi ha una instal·lació fixa, feta amb xapes d'acer casolanes i anelles soldades, aquestes estan totalment oxidades, així com els cargols que les subjecta. La corda, de la desapareguda marca TSA està força inflada del seu diàmetre original, això ens fa sospitar que aquestes instal·lacions porten aquí més d'una vintena d'anys.
L'escletxa baixa en lleuger pendent on hi trobem un pas força estret, just passar aquest trobem un pou de -4,5 metres, que ens introdueix en una escletxa quasi paral·lela a l'anterior, seguim la galeria en direcció contraria a la que veníem, on una curta rampa ens aboca a un pou de -7,50 metres seguit d'un altre pou inclinat i estret de -9 metres el qual queda dividit al final per un bloc, en aquest punt ens situem a -46 metres de fondària.
A partir d'aquí i per falta de material no s'ha pogut prosseguir l'exploració, però hem observat l'existència d'una altra instal·lació en “Y” amb el material obsolet abans indicat, i que l'escletxa on es troba tot fa pensar que aquesta encara baixa al menys una quinzena de metres més, això situaria el fons de l'escletxa per sota del nivell del cingle exterior.
Actualment i a falta de la realització d'una topografia més complerta i detallada, podem considerar que la cavitat supera els -60 metres de desnivell i els 150 metres de recorregut.

Tipo: Avenc
Municipi: Pontils
Comarca: Conca de Barberà
Unitat: Bloc del Gaià
Recorregut: 150 metres
Desnivell: 60 metres
Granunitat: Serralada Prelitoral
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2018-05-30 15:04:47

Situació

Situats a Santa Perpètua de Gaià, creuarem el Gaià pel pas a Gual asfaltat, seguirem la pista deixant el desviament que trobarem a l'esquerra, de seguida la pista rústicament encimentada, remunta fortament (aconsellable vehicle alt o millor 4x4), un cop acabat l'asfalt trobem una desviació a l'esquerra, cal seguir aquesta si es va a peu, si es va en vehicle seguirem fins trobar al poc una altra desviació a l'esquerra, aquesta ens porta a la Masieta, la pista segueix pel costat dels camps de conreu fins confluir amb la pista citada anteriorment que ens arriba per l'esquerra, seguirem endavant durant 140 metres, en que trobarem a l'esquerra una desdibuixada pista. Aquí cal deixar el vehicle i seguir a peu, primer per la pista de l'esquerra i després per un corriol amb fites durant 725 metres des del vehicle, en que farem cap a l'avenc del Po.

Història

Malgrat que deuria ser conegut des de temps remots, la primera cita que hem trobat és la que correspon a Iglésies i Santasusagna (1934) en que diuen: És també digne d'esment la llarga escletxa de l'avenc del Po, d'uns trenta metres de profunditat, situat damunt del Gaià, en el veïnatge de Santa Perpètua.
Encara que no hi ha cap constància, tenim notícies orals que cap a finals dels anys 1950's va ser explorat per la gent de la SES – CE Puigmal (Barcelona). També ens consta que el gener de 1975 van estar a Santa Perpètua membres del GES – CMB, tot explorant l'avenc del Po i la Cova de la Garganta. Poc després, el febrer de 1978, membres de la SIE-CEA fan una ràpida i parcial visita a l'avenc, redactant una breu ressenya que s'inclouria en el Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (1978), atorgant-li 45 metres de fondària i 150 de recorregut.
Molt anys més tard, cap la dècada del anys 1990's, espeleòlegs de Santa Coloma de Queralt, pertanyents a AAEET (Valls) i/o EGAN-Anoia, deurien visitar la cavitat en més d'una ocasió i possiblement són els que van equipar la cavitat amb les instal·lacions antigues que encara es troben avui dia.