Cova Gran del Bonretorn

L'entrada a la cova s'efectua per sota d'una roca plana, on es forma un petit vestíbul del que surt una galeria descendent en la seva part inicial, fins el punt on comunica amb una branca lateral de la que en parlarem més endavant. La galeria continua, ara plana, fins a totalitzar 18 metres en una saleta terminal, comunicada pel sostre amb l'exterior i, per un forat al seu terra, amb una esquerda inferior que baixa fins a – 14 metres.
La branca lateral que comença a 6 metres de l'entrada és lleugerament descendent i es dirigeix al SO durant 17 metres, punt on es bifurca tot formant un petit pou de 3 metres, seguit d'una nova galeria que torna a unir-se amb l'altre tram després de 8 metres de recorregut, punt on es troba pel damunt d'un ressalt, una sortida a l'exterior per un estret forat.
Al peu de la unió de les dues últimes galeries descrites s'obre una gatera que va a parar a una nova galeria descendent, que després de dos ressalts assoleix el punt de màxima fondària (- 22 m.).
Molt possiblement existeixi alguna estreta comunicació amb l'anomenada Cova Petita.

Des de la Selva del Camp s'ha de prendre la carretera TV-7046 en direcció a l'Albiol i la Mussara. Ben aviat, al km. 8, es troben les cases de Bonretorn. Des d'aquí, i en direcció N, cal anar a trobar la Font Freda i per damunt d'ella, al peu d'un petit cingle, es troba la catalogada com a Cova Petita de Bonretorn i resseguint el cingle cap amunt, a poc menys de 50 metres, es troba la Cova Gran.

Citada per primer cop per Joan Ferraté (1918) que l'havia visitat poc temps abans amb els seus companys de Reus i en fa una descripció prou completa i adjunta un croquis de la planta.
Ja no es torna a saber res d'ella fins que el setembre de 1951 és visitada per F. Español i A. Lagar a la recerca de fauna subterrània, encara que sembla que únicament van trobar a la veïna cova petita del mateix nom. En aquell moment les anomenen com Avenc Nou i Avenc Vell de la Font Freda, no quedant clar a quina de les dues cavitats es referien. L'any 1982, Joan Borràs amb companys del GES – CMB, topografien les cavitats i dedueixen que les dues estretes entrades superiors corresponen als noms que havia donat Español, però això no ho tenim gaire confirmat.
Segons ens comenta l'amic F. Fadrique, molt localment també es coneguda com a Cova Calenta.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona.

2. Español, F. (1952).- “Coleópteros cavernícolas del macizo de la Musara (provincia de Tarragona)” Speleon III: 197-203. Universidad de Oviedo.

3. Ferraté, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.

• Coordenades, fotografies i dades biospeleològiques facilitades per l'amic Floren Fadrique (SIE-CEA; BIOSP)