Cova Petita de Bonretorn

Un portal de 3 per 4 metres permet l'entrada a una cambra totalment ocupada per blocs de regulars dimensions; d'aquesta sala surt una galeria estreta que aparentment acaba als 8 metres, on es creuada per una altra de sentit perpendicular, que gira al poc per dirigir-se a l'exterior. Comunica altra vegada amb la cambra per un passadís superior. A manera de continuació de la galeria d'entrada ens trobem una estreta esquerda de 10 metres que enllaça pel seu final amb una branca ascendent que surt de nou a l'exterior per un estret forat.

Des de la Selva del Camp s'ha de prendre la carretera TV-7046 en direcció a l'Albiol i la Mussara. Ben aviat, al km. 8, es troben les cases de Bonretorn. Des d'aquí, i en direcció N, cal anar a trobar la Font Freda i per damunt d'ella, al peu d'un petit cingle, es troba la catalogada com a Cova Petita de Bonretorn i resseguint el cingle cap amunt, a poc menys de 50 metres, es troba la Cova Gran.

Citada per primer cop per Joan Ferraté (1918) que l'havia visitat poc temps abans amb els seus companys de Reus i en fa una descripció prou completa i adjunta un croquis de la planta de la Cova Gran.
Ja no es torna a saber res d'ella fins que el setembre de 1951 és visitada per F. Español i A. Lagar a la recerca de fauna subterrània, encara que sembla que únicament van trobar a la Cova petita. En aquell moment les anomenen com Avenc Nou i Avenc Vell de la Font Freda, no quedant clar a quina de les dues cavitats es referien. L'any 1982, Joan Borràs amb companys del GES – CMB, topografien les cavitats i dedueixen que les dues estretes entrades superiors corresponen als noms que havia donat Español a la Cova gran, però això no ho tenim gaire confirmat.
Segons ens comenta l'amic F. Fadrique, molt localment també es coneguda com a Cova Freda, ja que manté una mica més d'humitat que la seva veïna, totalment seca.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona.

2. Español, F. (1952).- “Coleópteros cavernícolas del macizo de la Musara (provincia de Tarragona)” Speleon III: 197-203. Universidad de Oviedo.

3. Ferraté, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.

• Coordenades, fotografies i dades biospeleològiques facilitades per l'amic Floren Fadrique (SIE-CEA; BIOSP)