Avenc de la Calma

Al bell mig d'una dolina d'uns 5 metres de diàmetre i de poca profunditat, s'obre el pou d'entrada de -10 metres de desnivell. Al seu fons, mitjançant una curta rampa de pedres s'accedeix a la Sala Gran,de forma arronyonada i d'unes dimensions de 15x6 metres. Des d'aquesta sala surten les dues vies que formen la resta de la cavitat.
Via CEE, pel costat E de la sala i per un ressalt entre blocs, s'arriba a la part alta d'una rampa de fang, un cop a baix i a un costat d'una petita cambra, es troba un pouet de 8 metres de desnivell que porta al punt final d'aquesta via, la Sala CEE.
Via GEIS, s'inicia a l'extrem O de la Sala Gran i comença per un passadís estret i descendent que tot seguit dóna pas a un ressalt de poc més de tres metres de desnivell, formant-se una petita cambra. En el sòl d'aquesta, es troben dos forats que porten a una galeria de regulars dimensions amb les parets inclinades i amb alguna xemeneia que es pot remuntar per accedir a un fals pis superior. Des de la base de la galeria, es pot arribar per dos camins paral·lels a la part superior d'una rampa de molta inclinació i d'uns 12 metres de desnivell, a la qual segueix un pou de -8 metres i segueix per unes gatoneres de fang i per unes galeries fins arribar a unes xemeneies que no han estat remuntades. A la part inferior d'aquesta rampa, també s'hi pot arribar per una altra galeria, omplerta de gran quantitat de fang i que s'inicia a l'extrem contrari de la galeria superior. Abans d'arribar al pou, a mà dreta s'obre el pas que l'uneix a la Sala del Bloc, anomenada així per l'existència al seu sòl d'un bloc de calcita prismàtica de regulars dimensions; aquesta sala s'acaba en una xemeneia que ha estat remuntada uns 10 metres, però sense resultat positiu.
També cal fer esment de la comunicació oberta a finals de 1978 entre la rampa de fang de la via CEE i el començament de la via GEIS, passant per sota de la Sala Gran i que consta d'una sèrie de passos estrets, oberts entre blocs.

A la carretera que va de Figueres a Llers (GIP-5106), un quilòmetre abans d'arribar-hi, davant d'un cementiri de cotxes (Can Poc), a l'esquerra surt un camí carreter en direcció S, que s'enfila pel vessant de la muntanyeta anomenada Torres Blanques fins arribar al pla superior. Un cop dalt i a uns 50 metres a l'esquerra del camí es troba la boca de l'avenc, fàcilment localitzable pel fet de trobar-se voltada per una xarxa metàl·lica molt visible.

Sembla ser que aquesta cavitat es dóna a conèixer l'any 1954 al ensorrar-se el sostre del pou d'entrada, és redescobrí a partir d'uns impresos que enviava la UEC als socis. Segons consta a les bibliografies, la primera exploració la realitzà la UEC de Figueres el 1964, encara que les exploracions foren continuades pel CEE (Centre Excursionista Empordanès), de Figueres. Entre el 1966 i el 1969 cada 24 de desembre s'hi celebrà a la sala Gran, la missa del Gall, amb l'assistència d'unes 50 persones. El 1977-78 el GEIS (Grup Empordanès d'Investigacions Subterrànies del CEE (Figueres) realitza una nova topografia.

1. Borràs,J; Miñarro,JM; Talavera F.(1980).-”el ripollès, la garrotxa i l'alt Empordà” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol. 4). Ed. Políglota. Barcelona.
2. Delclós Suñer, Sebastià.(1968).-”L'avenc de la Calma”. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (Volum 7) 1968-69. I.E. Empordanesos
3. Delclós Suñer, J.(1972).-”Cuevas y simas del Alt Empordà”. Comunicaciones del 2º Simposium de metodología espeleológica. SIE-CE Àliga. Barcelona.

• Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del dia 15-8-2011)