Avenc del Tinc-ca-tinc

La boca quadrangular dóna pas a un pou de 2 metres d'amplada mitjana per 8 metres llargada, la qual va augmentant conforme es profunditza. Aquest pou presenta una vertical de 22 metres i la seva base és considerablement allargada tot seguint la diàclasi principal de direcció E36N – 036S. Del peu de la vertical, ocupat per un important con d'enderrocs, surten dos forts pendents de materials clàstics; cap al NE té 15 metres de longitud i presenta el sostre i les parets bellament decorades per formacions estalactítiques. La galeria SO, després d'un desnivell vertical de 4 metres, baixa en pendent de 40º fins a la boca d'un nou pou, de 5 metres verticals que incideix sobre una nova sala de secció allargada pràcticament en el mateix sentit que la resta de l'avenc. Aquesta nova sala no és més que la part inferior de l'única cavitat, la qual es troba multipartida per les acumulacions clàstiques.
El procés reconstructiu és representat per una gran colada parietal a la part central de la base del pou d'entrada, i una considerable quantitat d'estalactites i estalagmites blanques de mides regulars, entre les quals es troben algunes excèntriques i isotubulars, a més de boniques cristal·litzacions en agulla.
Sembla que el seu origen és degut a l'erosió o dissolució d'un tram de calcàries, pràcticament desaparegut, dins del paquet d'esquists predominants a la zona.
En una topografia posterior (SIS – CET, 1978), apareix una saleta lateral a la que s'arriba mitjançant un pas estret situat al peu del pou d'entrada i que no sembla reflectida en la primera topografia.

Només sortir de Sort en direcció a Rialp, trobem una rotonda, seguirem en direcció a Llessui (LV-5223), un cop passat el poble d'Altron, quasi en el km 6, surt a l'esquerra una pista que porta fins la font de Libeto, aquí trobem una cruïlla, seguirem la pista per la dreta passant per davant de la borda del Bernardí, la pista segueix paral·lela a uns camps de pastura que hi ha a l'esquerra, en el moment que la pista gira 180 graus a la dreta, travessarem per l'esquerra tot el camp de pastura fins la part final d'aquest, i situar-nos per sobre del prat següent, aquí trobarem unes feixes que remuntant-les en direcció NE, ens portaran fins la cavitat.

La cavitat era coneguda de sempre per la gent de la contrada, però no és explorada fins l'agost del 1962 per membres del GES-CMB, encara que aquesta primera exploració restà gairebé inèdita. No és fins l'estiu del 1974 que, altres membres del GES-CMB l'exploren i topografien, donant-la a conèixer posteriorment.
Toponímia: Mantenim el mot avenc que van donar els primers exploradors però cal advertir que és un topònim totalment inexistent en aquesta zona dels Pallars. Possiblement caldria fer-ne ús del mot forat.
Pel que fa al curiós nom de Tinc-ca-tinc, no hem pogut esbrinar la seva etimologia encara que ens fa pensar en un origen onomatopeic. No serà més correcte Tinc a tinc ?.

1. Borràs, J.; Beneito, A. (1975).- “Contribució al coneixement espeleològic de la vall d'Àssua (Pallars Sobirà)”. Vèrtex (46): 412-414. Federació Catalana de Muntanyisme. Barcelona.
2. Escolà, O. (1980).- “Speonomus akarsticus n. sp. (Col. Catopidae) del Pirineo del Pallars (Catalunya)”. Speleon (25): 27-29. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
3. Gama, M.M. da (1984).- “Collemboles cavernicoles de l'Espagne” Miscel·lània Zoològica (8): 81-87. Museu de Zoologia. Barcelona.

• Actualització de la fitxa novembre de 2017, dades i fotos facilitades per Montse Roca i Juli Serrano (SIE.CEA), amb Francesc Rubinat (ERE-CEC).