Espeleo World

Cova Negra de Tragó

Cova de 1.032 metres de recorregut prop de Tragó de Noguera (Os de Balaguer).


La cavitat posseeix dues grans boques,a diferent nivell, essent la superior la normalment utilitzada per accedir-hi. Aquesta presenta una forma semicircular amb nombrosos blocs que l'emmascaren parcialment, a pocs metres s'inicia a l'esquerra una rampa de fort pendent que comunica amb la boca inferior i amb una galeria de direcció NO d'uns 45 metres de recorregut.
Situats novament a la galeria principal, aquesta es desenvolupa en principi amb una secció sensiblement el·líptica, apareguen-hi la roca nua. Més endavant comencen a tenir un cert protagonisme els enderrocs clàstics, especialment dominants a un eixamplament de la galeria situat a 80 metres de l'entrada. Als 140 metres observem ja unes formacions parietals de certa importància, encara que molt eixutes, i 30 metres més endavant, trobem la carretera i el túnel que tallen la cavitat. El nivell de la carretera està una mica per sobre del terra de la cavitat, per la qual cosa hi ha unes escales metàl·liques per salvar l'obstacle. A partir d'aquí entrem en el sector més concrecionat de la cavitat, amb abundants formacions que emmascaren parcialment la morfologia primitiva, estant el terra cimentat artificialment. Podem observar algunes formacions erosionades.
Després d'un gir a l'esquerra, la morfologia canvia totalment, arribem a un eixamplament on s'observa un important procés clàstic, deixant de ser abundants les formacions. La cavitat continua estructurada al llarg d'una diàclasi que origina un corredor rigorosament recte, alt i estret d'uns 80 metres de llargada i amb formes erosives que ja no ens abandonaran en el que resta de cavitat, paral·lelament a ell es desenvolupen unes petites però interessants cambres d'alta volta, en una d'elles situada a l'esquerra hi trobem una escalada de 35 metres que ens situa en una galeria superior, aquesta escalada remunta fins a +52 metres.
Al final de la diàclasi, la cavitat descriu un doble colze, tot eixamplant-se lleugerament. Observem que el terra està ocupat per sorra al sector final de la galeria, que es tanca davant un pou de 4,50 metres de fondària excavat al sediment, sembla ser que artificialment. Just aquí s'inicia el “laberint”, aquest es tracta d'un conjunt de gatoneres i petites galeries de traçat caòtic, d'un centenar de metres de recorregut.
El recorregut total de la cavitat és de 1.032 metres, dels quals 730 són lineals, i el desnivell és de 78 metres (+52/-26).

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Os de Balaguer
  • Comarca: Noguera
  • Unitat: Serres marginals - Oest
  • Recorregut: 1032 metres
  • Desnivell: 78 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio: Coleòpters: Speonomus troglodytes Jeann. (Jeannel, 2-IX-1910) (Zariquiey, Novellas, 1934), (Victoria, 29-1-1967)
  • Última revisió: 2015-01-01 08:59:04

Situació


Es troba a uns 300 metres de la presa de Canelles al vessant E de la Noguera Ribagorçana, i al costat E de la part superior de la resclosa, on s'obre un túnel d'uns 100 metres que travessa un esperó muntanyós i al que segueix un sender que després d'uns 150 metres ens situa a la boca superior de la cavitat.
Coordenades aproximades.

Història


Cavitat coneguda des de temps immemorial, la primera cita la trobem a través de Lluís Marià Vidal en el seu treball “Coves Prehistòriques de la Provincia de Lleyda” l'any 1894, aquesta informació és citada posteriorment per Puig i Larraz i per en Font i Sagué.
El 2 de setembre del 1910 és visitada pels biospeleòlegs Jeannel i Racovitza en una de les seves excursions d'aquell estiu al Pirineu català en la recerca de fauna.
La presa de Canelles es va construir entre els anys 1953-1959 i aviat van detectar problemes de pèrdues d'aigua, per la qual cosa van haver de taponar amb ciment les diferents vies d'aigua. Totes aquestes obres posteriors també van afectar la cova, es va construir un túnel que travessa la cova a 170 metres de l'entrada i que el corrent d'aire que provoca desseca les galeries més immediates. Una part del terra de l'inici va ser pavimentat i s'instal·là llum elèctrica en aquest primer tram. A banda d'aquestes intervencions, les visites que va rebre durant molts anys per tota mena de gent, van ajudar a degradar encara més la cavitat.
No és fins l'any 1967 en que la SIE del CE Àliga realitza la primera topografia de la cavitat. Posteriorment es realitzen noves topografies, J. Ullastre el 1967, Josep Lluís Gàzquez del GELL el 1981 i Ferran Cardona de l'EC Gràcia el 1988. No és fins aquest segle en que en Toni Asensio de la SEO del CE Vallirana, realitza entre els anys 2003 i 2006 una nova i completa topografia de la cavitat.
Actualment per visitar la cavitat, es aconsellable posar-se en contacte amb alguna de les empreses que faciliten la visita turística a la cavitat.

Topos

Media

Biblio

  1. Cardona i Oliván, ferran.(1989).-Grans Cavitats de Catalunya (Primer volum):140-144.
  2. Cortés i Ribelles, Manuel.(1984).- El Montsec i Muntanyes Veïnes. Centre Excursionista de Lleida.
  3. Escolà i Boada, Oleguer (1970).- “Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11-12):453-541. ERE del CEC. Barcelona.
  4. Faura i Sans, Mn.(1911).-”Excursiones espeleológicas realizadas durante el año 1910 en la región catalana”. Bol. Soc. Esp. de Historia Natural (6):355-377.
  5. Ferro, A.(1967).-”La cova Negra de Canyelles o de Tragó de Noguera”. EspeleoSie (1):24-25. SIE CE Àliga. Barcelona.
  6. Gàzquez i Pons, Josep Lluís (1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera”. Grallera (3-4):1-90.GELL-CE Lleida.
  7. GELL.(1984).- “Fitxer de cavitats. Cova Negra de Tragó de Noguera o de Pi Negre”. Grallera (1):46-47. GELL – CE Lleida.
  8. Jeannel, R. Et Racovitza, E.G.(1912).-”Enumeratión des grottes visitées, 1909-1911”. (4ª série) Biospéologica (24):501-667.
  9. Ullastre, Juan. (1968).-”Cova Negra de Tragó de Noguera”. Geo y Bio Karst. (16-17):26-31. Barcelona.
  10. Vidal, Lluis Marià (1894).-“Coves Prehistòriques de la Provincia de Lleyda”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.(separata extreta del nº 13):1-31. C.E. Catalunya. Barcelona
  • Fotografies extretes del blog “Espeleobloc”, post dels dies 3 i 4 de febrer de 2011.(www.espeleoblog.blogspot.com.es)
  • Topografia completa i actualitzada facilitada per Toni Asensio (SEO – CE Vallirana)