Cau de la Guilla

Consta d'una sèrie de galeries estretes, obertes totes elles sobre uns sistemes de diàclasi de direcció predominant N-S i E-O, presentant una secció mitjana de 3,70 metres d'alçada per 0,70 metres d'amplada, excepte en el primer sector on tan sols arriba als 1,70 metres d'alt. En l'últim tram de la cavitat, les dimensions augmenten notablement degut a un procés quimioclàstic originat a expenses de la unió de dues diàclasis que interessen una junta d'estratificació.
Durant tot el recorregut de la cavitat es pot observar l'aspecte polsós de les galeries, producte de la descalcificació de les calcàries sorrenques on es troba instal·lada.

Des de l'Ametlla del Vallès cal pujar al Santuari de Puiggraciós i d'aquí seguir la pista que passa pel coll de Can Tripeta i un cop passat el Grau Mercader s'ha de continuar per un camí a l'esquerra que baixa fins al primer ressalt del cingle, el volta per la dreta i arriba al Grauet del Traver, des d'on s'ha de seguir baixant fins a trobar un segon ressalt i uns 50 metres a la dreta es troba la cavitat.
Molt possiblement, encara que per pocs metres, la cova es troba enclavada en el terme municipal de Sant Quirze Safaja i no en el de Bigues i Riells com s'havia catalogat fins ara.

Explorada per primer cop el 27 de juliol del 1897 per Norbert Font i Sagué, Francesc i Anton Maspons i Pere Pagès, durant una primera campanya de prospecció espeleològica pel Vallès Oriental, pocs mesos abans de l'històric descens a l'avenc de Can Sadurní.
Des de fa molts anys és una cova molt visitada, potser més per excursionistes i curiosos que per espeleòlegs.
Malgrat ser una cavitat ben coneguda des de feia molts anys, la primera topografia coneguda no es realitza fins l'any 1967 (SIE-CEA). La topografia més recent (GEB, 2009) redueix en 28 m el recorregut atorgat des de fa anys de 210 m.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Font i Sagué, Norbert (1898).- Excursió espeleològica a la Bancó, les Barbotes i Cingles de Bertí” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (41): 165-168; (42): 184-186; (43): 194-205. Barcelona.
3. González, Rosa (1967).- “La cueva del Cau de la Guilla” EspeleoSie (1): 12-14. SIE – Centre Excursionista Àliga. Barcelona.
4. Pallarès; Joan (1972).- “Contribución al conocimiento espeleológico de la cueva del Cau de la Guilla” Información espeleolológica de la SECES (2): 15-23. SECES del Centre Excursionista de Sabadell.
5. Vicente, S.; Salvadó, M.; Abad, J. (1976).- “La Cova de l'Endal. Gallifa (Barcelona)”. Excursionisme (19): 17-19. Unió Excursionista de Catalunya. (En aquest article apareix una topografia del Cau de la Guilla, sense gairebé cap més referència)

• Coordenades i fotografies “JNC” (2015) facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).

• Topografia 2009 extreta del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 4-5-2013. Dades: Enric Porcel (GEB)