El Balç de les Roquetes forma una àmplia balconada penjada a uns 10 metres d'altura. Té una amplada de l'ordre dels 30 metres per una fondària màxima de 7 metres. La pedra tosca forma curioses formes per efecte de la carstificació. De la balconada surten algunes galeries de petites dimensions, de les que només cal destacar l'anomenada Cova del Temple, formada per tres conductes units per uns passos més estrets, arribant a l'últim que forma una saleta més àmplia que els primers exploradors van anomenar el temple. Al sector més oriental del Balç de les Roquetes encara es pot trobar un orifici al sostre que un cop superat desemboca en un pis superior que per una àmplia portalada s'aboca a l'exterior.

Podem observar antics nivells d'embassament d'aigua clarament marcats a les parets i que es corresponen en el sentit oposat amb el buit del cingle, la qual cosa ens assenyala que les cavitats eren molt més grans i que han estat tallades per l'erosió que ha fet retrocedir el cingle. Les abundants formacions ens fan imaginar una pretèrita activitat hídrica important. Alguns ossos humans han estat trobats encastats a les formacions estalagmítiques.

Per tot arreu veiem senyals de nivell d'aigua, que ens indica que varen funcionar en una època humida, possiblement molt propera en el temps (parlant en termes geològics); actualment totes les cavitats estan totalment seques i plenes d'una pols omnipresent originada per la pròpia descomposició de la tosca. No trobem cap degotall.

De la balconada del Balç de les Roquetes surten algunes galeries de petites dimensions. A la Cova del Temple encara es pot veure una reixa que en temps passat tancava l'accés a la galeria. Al sector més oriental del Balç de les Roquetes encara es pot trobar un orifici al sostre que un cop superat desemboca en un pis superior que per una àmplia portalada s'aboca a l'exterior.

La cavitat més important del conjunt de l'Esplugues de Carme (l'Anoia).