Cova del Temple

El Balç de les Roquetes forma una àmplia balconada penjada a uns 10 metres d'altura. Té una amplada de l'ordre dels 30 metres per una fondària màxima de 7 metres. La pedra tosca forma curioses formes per efecte de la carstificació; podem observar antics nivells d'embassament d'aigua clarament marcats a les parets i que es corresponen en el sentit oposat amb el buit del cingle, la qual cosa ens assenyala que les cavitats eren molt més grans i que han estat tallades per l'erosió que ha fet retrocedir el cingle. Per tot arreu veiem senyals de nivell d'aigua, que ens indica que varen funcionar en una època humida, possiblement molt propera en el temps (parlant en termes geològics); actualment totes les cavitats estan totalment seques i plenes d'una pols omnipresent originada per la pròpia descomposició de la tosca. No trobem cap degotall, encara que les abundants formacions ens fan imaginar una pretèrita activitat hídrica important.
De la balconada del Balç de les Roquetes surten algunes galeries de petites dimensions, de les que només cal destacar l'anomenada Cova del Temple, on encara es pot veure una reixa que en temps passat tancava l'accés a la galeria, formada per tres conductes units per uns passos més estrets, arribant a l'últim que forma una saleta més àmplia que els primers exploradors van anomenar el temple.
Al sector més oriental del Balç de les Roquetes encara es pot trobar un orifici al sostre que un cop superat desemboca en un pis superior que per una àmplia portalada s'aboca a l'exterior.

Anant per la carretera BV-2131 de la Pobla de Claramunt a Carme, a uns 150 metres del pont del km. 4 abans d'arribar a aquesta última localitat, hi ha un trencall a l'esquerra que porta al veïnat de les Esplugues de Carme. Poc abans de la primera casa, la carretera que seguim passa molt arran d'un estimball, de la queda separada només per una barana que forma la mateixa pedra tosca; aquí, un caminet que aprofita una cornisa descendent ens permetrà arribar al Balç de les Roquetes.
Coordenades aproximades a revisar.

Conegudes des de temps immemorials. Ja fou utilitzada al magdalenià, en part com habitacle i en part com a cementiri. Sílex, ceràmica i alguna destral de basalt hi han estat trobades, però el més abundant ha estat els ossos humans, alguns d'ells encastats a les formacions estalagmítiques.
Les dades més antigues d'una descripció d'aquestes coves són degudes a l'escolapi P. Calonge que les va visitar el 12 de juliol del 1885 i de les que va fer una acurada descripció, a més d'anomenar cada cavitat amb un nom particular: Temple, Pou, Bressol i Forats.
Posteriorment van ser visitades per Font i Sagué i per Almera, sense fer gaire difusió. Aquesta vingué de la mà de Marià Faura i Sans que el dia 14 de setembre del 1907, acompanyat del Dr. Colomines, el seu nebot Timoteu Colomines (president aleshores del Club Muntanyenc) i del propietari de Mas Guineu i del terreny on s'ubiquen les coves, van fer una visita tot deixant constància dels escrits pel P. Calonge.
Durant anys les coves han estat visitades per multitud de gent, alguns sense gaires escrúpols a l'hora de mantenir la seva integritat.
No és fins l'estiu del 1973 que membres del GE Pedraforca es tornen a interessar i fan un aixecament topogràfic de les quatre cavitats, tot anomenat-les Coves de les Esplugues i numerant-les de l'1 al 4, de la més occidental a la més oriental.
Finalment, F. Cardona publica l'any 1989 un documentat treball del conjunt de cavitats, amb noves topografies i altres dades, producte de les visites fetes amb companys de l'Espeleo Club de Gràcia.

1. Cardona, Ferran (1989).- “Les coves de Carme. Cent anys després de la visita del P. Calonge”. Exploracions (13): 31-37. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.

2. Faura i Sans, M. (1909).- “Les Coves del Balç de les Roquetes, a Carme”. Sota Terra (I): 73-98. Club Muntanyenc. Barcelona.

3. Mor, Jordi (1975).- “Les Coves de les Esplugues”. Ildobates (6): 32-51. GEP – Agrupació Excursionista Pedraforca. Barcelona.

• Fotografies facilitades per Alfred Montserrat (ERE-CEC).