Avenc de la Picossa

Estructurada sobre una gran fractura de direcció E-O i on la morfologia dominant és la de tipus clàstic.
La boca inferior és la més gran de totes i dóna pas a una sala allargada, a l'esquerra de la qual s'observa una altra entrada a la cavitat (Boca mitja). A prop de l'entrada hi trobem un pou per on segueix una galeria diaclasada , que acaba en un enfonsament de blocs entre els quals es veu la llum de l'exterior (Boca obstruïda).
Pel fons de la sala d'entrada segueix una galeria que acaba penjada 4 metres per sobre d'una galeria de majors dimensions i amb la mateixa direcció. A la part més baixa d'aquesta nova galeria un petit pou entre blocs ens porta a la galeria inferior, d'un metre d'amplada aproximadament. Si ans al contrari, seguim per la part alta gran, podem pujar entre blocs i arribar a una sala superior, d'on un petit conducte ens porta a la boca superior.
La cavitat es troba equipada en fixe, amb passamans de corda, de cable i graons de ferro. No us fieu, ni del seu estat ni de l'aparent seguretat que transmet. Les fixacions en certs llocs no estan doblades i l'estat dels ancoratges és deficient.
Si no es coneix la cavitat, es recomana realitzar la travessa en sentit ascendent, si es fa a l'inrevés, el primer pas estret que es troba impedeix veure cap on vas i, per tant, hom pot tenir dificultats en col·locar els peus de forma òptima per la progressió i per la seguretat personal.
Essent una mica hàbil la travessa es realitza en poc més de 15 minuts.


Possible colònia de ratpenats a l'interior de la cavitat.

Es troba a l'extrem NE de l'alineació de les serres de Pàndols-Cavalls-Torre, més concretament en el vessant oriental del cim de la Picossa.
Per localitzar-lo caldrà sortir de l'extrem NO de la població de Móra d'Ebre prenent la pista anomenada Camí de Sant Jeroni, que ens portarà a les ermites de Santa Madrona i de Sant Jeroni on aparcarem el vehicle.
Des d'aquí, cal seguir un ampli camí de terra en direcció SE durant uns 800 metres, punt on un cartell indica un corriol a la dreta que s'enfila cap a la font del Tormo. Més endavant, a la dreta, surt un corriol més perdut senyalitzat amb una fita i que s'enfila per unes roques escalonades que porta a la boca inferior de la cavitat, situada a la part inferior del Racó dels Avencs.
La boca inferior no és fàcil de trobar, el camí més evident et porta cap a la boca superior.
Degut a la nidificació de l'Àliga Cuabarrada alguns senders d'accés a la zona de la Picossa tenen regulat el pas des del 10 de febrer fins el 31 de maig.

La primera exploració que tenim constància és la realitzada per membres de l'ERE – CEC (D. Schibi i F. Monsonís) el dia 24 d'abril del 1968. Coneguda posteriorment per espeleòlegs de Reus des de mitjans dels anys 1970. Biel Roig fa una breu referència en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (1984), corresponent a la comarca de la Ribera d'Ebre.
A finals de l'any 1986 és relocalitzada per membres del GEP-AE Pedraforca (Barcelona) que l'exploren i fan una acurada topografia.

1. Pauné, Lluís (1991).- “Recull de cavitats inèdites (3): Avenc de la Picossa” Fulls Periòdics d'Informació General (33): 2 pp. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
2. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).-Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona.

• Dades, coordenades i fotografies facilitades per Xavi Arregui (juny 2021).