Avenc Victoria

Dins d'una petita depressió de terra es troba el pou d'accés a la cavitat, de 9 metres de desnivell i al que segueix un altre de 4 metres; al seu fons la diàclasi general es desenvolupa cap a l'E i baixant per oposició s'arriba a un nou pou d'uns 10 metres. Un cop a baix s'inicia una galeria de sostre elevat i d'uns 30 metres de longitud; situats al fons de la darrera vertical es troba l'entrada del Pou del bloc, de 13 metres de desnivell, de proporcions molt més àmplies que els anteriors i amb un bloc encastat a les parets a la meitat del seu recorregut. Entre els blocs cimentats del seu fons existeix la boca del darrer pou, de 16 metres de desnivell i de proporcions més que regulars, iniciant-se al fons d'ell una galeria de recorregut molt irregular, amb alguns llocs estrets i d'altres amb el sostre a uns 15 metres d'alçada; baixant alguns ressalts per oposició s'arriba a la cota de màxima profunditat.
Cavitat estructurada sobre una important fractura de direcció O – E, sobre la que han actuat les infiltracions hídriques, si no en la causa genètica, sí han afavorit el desenvolupament d'una sèrie de processos litogènics representats principalment per abundants colades parietals.
El recorregut topografiat en planta és de 150 metres, als que cal afegir els trams verticals i algunes petites derivacions amb la qual cosa el recorregut total de la cavitat s'hauria d'estimar en 250 metres o una mica més.

Gairebé a l'extrem occidental de la Plana de la Torre, a tocar del punt més alt d'aquesta plana, coberta per un espès garrigar que fa molt dificultós el trànsit i la localització de les cavitats.
Es pot accedir des del veïnat d'Aiguaviva del Montmell per un perdut camí que s'enfila en direcció NO i també cap la possibilitat des d'Aiguaviva mateix seguir la carretera TV-2443 en direcció a Can Ferrer de la Cogullada i, abans de les cases de la Vall de Sant Marc, a la dreta, surt una pista per vehicles tot terreny, que porta al Mas Solà i abans d'arribar hi ha un desviament a la dreta que ens portaria a les runes de la Torre de Milà i que segueix endavant per morir gairebé a la plana superior. El vehicle s'ha de deixar en un punt que hi ha més ampla de la pista, abans d'iniciar la darrera pujada que porta al pla, ja que hi ha un pi caigut travessat a la pista que barra el pas (dades de febrer de 2017). Des del pla que hi ha al final de la pista anem trobant unes pintades blaves als arbres que seguint-les ens porten a les diferents cavitats de la Plana de la Torre.
Aproximadament a un centenar de metres escassos al N de l'Avenc dels Pinyerets.
Revisades un cop més les coordenades sobre el terreny (febrer 2017), ens adonem que la cavitat es troba uns pocs metres dins el terme municipal d'Aiguamúrcia (Alt Camp) i no en el de Montmell (Baix Penedès) com s'havia catalogat fins ara.

Descobert per membres de la SIE – CEA el dia 25 de maig del 1969 durant la recerca infructuosa de l'Avenc dels Pinyerets. Després d'una desobstrucció prèvia -inclòs un petit arbre que l'obturava- es va procedir a una exploració parcial fins la cota – 25. A la setmana següent, 1 al 3 de juny del 1969, es va finalitzar l'exploració i es va topografiar. Els descobridors van decidir donar-li el nom del company de grup Josep-Manel Victoria.

1. Rovira, J.; Victoria, JM. (1972).- “El karst de la Torre de Milà (Aiguaviva, Baix Penedès)” EspeleoSie (13): 41-81. SIE del CE Àliga. Barcelona.

• Fotografies extretes del blog: espeleobloc (apunts dels dies 25 i 26 de juny del 2013).
• Actualització de les coordenades i de la situació de la cavitat el febrer de 2017.