Cova del Tendo

L'entrada actual, car l'original va ser obturada pels despreniments, és una petita boca de 0,70 x 0,50 metres oberta a la volta del que havia estat una sala i junt a una paret, la qual cosa evita l'ús de material per davallar aquest pou d'uns 8 metres, els primers dels quals són coberts per una pla inclinat.
Al final del pou s'obre una gatera, sota un gran bloc desprès en direcció contrària a la de la boca, tot arribant a una sala que malgrat ser la de majors dimensions de la cavitat, s'endevina que en els temps que havia estat habitada deuria tenir molt més volum, ara ocupat per passadissos, gateres, esquerdes i altres conductes estrets, els quals cal superar per arribar a la petita sala on, en una de les dues banderes es troba la pintura rupestre en un bon estat de conservació. (Descripció feta per Isidre González Urgellés l'any 1964, al cap de molt poc temps va desaparèixer la pintura).
Actualització gener 2019: La boca, més aviat petita, s'obre al terra i ha estat modificada ja que es va posar una reixa que ara ha estat descollada del seu marc. Just entrar, accedim a una primera saleta, plena de blocs. En ella neixen diferents vies que amb fort pendent ens portaran als nivells inferiors de la cova. Totes elles donen pas a un sector de configuració caòtica, ple de blocs i passadissos entre ells, de difícil representació topogràfica ja que els diferents nivells es sobreposen. Prenguem la via que prenguem, acabarem a la sala del Bloc, un espai relativament ample que rep aquest nom ja que hi ha un bloc falcat. Abans d'arribar a la sala, per una de les vies, hi ha un pas estret que dóna pas a una nova xarxa de petites galeries (“galeries Jaume”). De la part inferior de la sala del Bloc neix la galeria més llarga, recta i còmoda de tota la cavitat (“galeria Llarga”), que té 13 metres de longitud. Cap a la seva meitat surt per l'esquerra una nova galeria en el que és l’entrada a una nova xarxa de galeries. Per ella arribarem a la cota més baixa de la cova (-15 m). Partint d'aquí, podem prendre una nova galeria que es torna ascendent fins arribar al punt més elevat, situat a la saleta del Pou, obrint-se al seu terra un pou de 3,5 metres (es pot davallar amb cura sense material) al que seguiran unes galeries amb fort pendent que ens situaran de nou a un punt proper a la cota més baixa de la cova, tancant d'aquesta manera un “circuït”.

Al vessant S de la Mola de Calatrava. Des de Sant Carles de la Ràpita cal prendre la pista que va cap a Matarredona tot seguint el barranc de Solito. Quan s'arriba a l'altura de la Mola s'ha de seguir un camí que puja cap al cim. Més o menys a la meitat de l'itinerari, a la dreta del camí s'ha de trobar la boca. En algun moment la boca va ser tancada per una reixa, que encara resta però sense tancar.

La primera notícia de la cavitat és que fou explorada a finals de març del 1964 per Isidre González Urgellés i Armand Avalo (GIE – CE de Gràcia) que anaven acompanyats pel Sr. J.Aguilar, de Sant Carles de la Ràpita i que els hi feia de guia pels relleus del Montsià. En aquella primera exploració van trobar una pintura rupestre en una formació estalactítica, tipus bandera. A les poques setmanes van tornar acompanyant al Dr. Eduard Ripoll i el Sr. Llongueras, ambdós del Museu Arqueològic de Barcelona i de l'Institut de Prehistòria. Aquests van poder comprovar que es tractava de la figura d'un brau salvatge en posició rampant i la possible figura d'un arquer. Es va fer un calc i fotografies de la pintura tot datant-la com pertanyent al paleolític.
Malauradament, poc temps després algú va anar picant la bandera i va aconseguir emportar-se la pintura, de la qual mai més s'ha sabut el seu destí.
La cova és molt coneguda i visitada per excursionistes de la zona. Des de fa uns anys se la coneix com Cova del Tendo, no sabem si era el nom amb la que es coneixia abans i s'ha recuperat, o és una denominació moderna. El nom de Cova de la Moleta Cartagena sembla que li va posar el Dr. Ripoll, però el que ens estranya és que aquest topònim no l'hem sabut trobar en la cartografia de l'època ni en la més actual, el relleu on es troba la cova es denomina Mola de Calatrava.
Visitada l'octubre de 2018 per membres de l'Espeleo Club del Barcelonès i del Grup d'Espeleologia de Badalona que porten a terme una exploració completa i aixequen l'única topografia que es coneix de la cavitat.

1. González Urgellés, I. (1964).- “Hallazgo de la primera pintura del paleolítico en Cataluña”. Geo y Bio KARST (1): 9. J.Mª Armengou, editor. Barcelona.
2. Grimal, A. ; Alonso, A. (1989).- “Sobre la figura de tipo levantino en la Cueva del Tendo, Moleta de Cartagena (Montsià – Tarragona)”. Boletín (2): 18-21. Asociación Española de Arte Rupestre. Barcelona.

• Coordenades i fotografia boca extretes de wikiloc. Autor: Vicent Carrillo
• Fotografies interiors extretes del blog del Club d'espeleologia Dinàmics (St. Carles de la Ràpita).
• Actualització de la descripció i topografia (2018) extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 18-11-2018. Dades: F. Cardona; J. Ferreres i H. Moremo (EC Barcelonès) i J. Cuenca (GE Badalona)